La grandària dels animals és extremadament variable (des de talles microscòpiques fins als 24 metres), tant si comparem grups animals diferents com dins d'un mateix grup.
 
Figura 13.- Imatge d'un petit mussol i, en segon terme, d'un capibara, el rossegador més gran del món. Fotografia de Robert Caputo, National Geographic.com
 
L'augment de la grandària corporal no comporta necessàriament l'augment de la seva complexitat. Així, el cos d'un ratolí i el d'un elefant, malgrat la seva diferència de mida, contenen els mateixos òrgans i sistemes. Una altra cosa és que, evidentment, els òrgans de l'elefant continguin un nombre més gran de cèl·lules.
 

Pika

Fotofrafia de Bob Atkins

Elefant de l'Índia

Fotografia de James L. Satnafield, National Geographic.com
Figura 14.- Imatges de dos mamífers de grandària diferent.
 

La grandària depén de:

  • el disseny (forma heretada en els seus trets principals), i
  • els materials de construcció de què disposa el grup en qüestió.Així, els artròpodes (insectes, aràcnids i crustacis per exemple) fan servir la quitina com a esquelet extern i gaudeixen de la duresa i flexibilitat d'aquesta substància.

    Ara bé, aquestes propietats es perden a mesura que augmenta la grandària, de manera que no són útils per a talles semblants a les de les aus.

Figura 15.- Les aranyes utilitzen la quitina com a material fonamental en el seu esquelet extern. Fotografia de Tybjerg Tekst & Foto

Al contrari, els ossos i les plomes de les aus no es poden miniaturitzar fins a la mida d'una mosca ja que els seus materials serien massa rígids i pesants.

Per la mateixa raó, no es poden construir avions reals de paper, malgrat que els que es fan amb un full puguin volar perfectament (n'hi ha prou a fer la prova amb un full de diari): les propietats físiques de la matèria canvien amb l'escala linial.

Figura 16.- Imatge d'una oreneta àrctica. Fotografia de Bob Atkins.
 
Com que cada grup animal hereta els tipus de materials que utilitza en la seva arquitectura, la grandària màxima i mínima de cada grup dependrà de la naturalesa d'aquests materials.
 

El fet de ser gran o petit no implica cap avantatge o desavantatge. Simplement provoca un tipus de vida diferent a causa de les adaptacions que s'han de fer en cada cas. Això condiciona una sèrie de característiques que es poden agrupar en dues tendències anomenades estratègies ecològiques i que es poden resumir en el quadre següent:
 
 

Estrategues de la "r" (Animals petits)
Estrategues de la "K" (Animals grans)
Talla corporal
Petita
Gran
Longevitat
Baixa
Alta (inclou etapes d'aprenentatge)
Taxa metabòlica
Molt alta
Molt baixa
Taxa de reproducció
Molt alta
Molt baixa

 

Estrategues de la "r":

Es diuen així perquè la seva principal característica es basa en forts contrastos entre la reproducció ("r") i la mortalitat. Les seves poblacions passen alternativament de ser molt nombroses a gairebé desaparèixer. Per exemple, les mosques a l'estiu i a l'hivern. Les plagues són sempre estrategues de la r.

Estrategues de la "K":

Es tracta del cas contrari. Les poblacions sempre estan en equilibri ("K" és la constant d'aquest equilibri) i són sempre presents al llarg del temps, si bé mai no són tan nombroses. Per exemple, els ossos bruns.

La Taxa metabòlica és la manera d'expressar i mesurar el "consum" metabòlic d'un ésser viu. S'expressa de moltes formes, entre elles la quantitat de glucosa oxidada (equivalent a la benzina cremada) per unitat de temps (equivalent a una distància recorreguda) i per unitat de pes de l'animal.

És per això que, si tenim en compte el pes d'un vehicle, comprovarem que una moto consumeix molt més que un cotxe, la qual cosa explica el transport col·lectiu. Per recórrer 100 m, un elefant consumeix menys energia per traslladar cada gram del seu cos que una mosca. Aquest fet provoca que el cos de la mosca es "desgasti" més ràpidament i, en conseqüència, visqui menys temps (longevitat curta). El mateix succeeix amb els motors dels cotxes de curses respecte dels cotxes normals.
 

Himenòpter (Estratega de la "r")

Fotografia de Livingthings

Rinoceront blanc (Estratega de la "K")

Fotografia de International Rhino Foundation
 

La compensació a una vida curta és un gran nombre de descendents. D'aquí es dedueix l'alta taxa de reproducció.

Les comparacions entre animals grans i petits només són vàlides quan es fan entre aquells que comparteixen el mateix disseny (aus amb aus, peixos amb peixos, primats amb primats). Fer-ho entre animals de diferent constitució condueix necessàriament a errors i, malgrat la natural temptació de fer-ho, s'ha d'evitar.