Simetria radial

La locomoció està lligada, sobretot, a la possibilitat de moure's per trobar aliment. En segon lloc, ho està al fet de trobar parella i fugir de certs depredadors o d'ambients hostils.
 

En tots aquests casos, el factor comú és que l'animal busca activament el seu aliment o alguna altra cosa.

És a dir: l'ha de localitzar mitjançant la vista, l'olfacte o l'oïda, l'ha de posar a l'abast dels seus òrgans de captura (pinces, potes, bec, etc) i, finalment, se l'ha d'empassar.

 

 

 

 

Figura 7.- Imatge d'un cranc (Lithodes maja), amb simetria bilateral, amb una presa agafada amb la pinça (captura activa de l'aliment). Al seu costat hi ha una anemone, amb simetria radial.

Fotografia d' Erling Svensen

 
No obstant això, al mar, bona part de l'aliment consisteix en una contínua pluja de petites partícules fetes de plàncton o de sediment. Per aquest motiu, alguns animals han evolucionat per rebre i capturar aquest tipus de menjar. Per aconseguir-lo no cal anar-lo a buscar i, per tant, l'aconsegueixen passivament.

A causa de l'origen i disponibilitat d'aquest aliment la locomoció deixa de tenir sentit i es substitueix per un bon mecanisme de fixació.

Pel mateix motiu, els conceptes de davant, darrere, esquerra i dreta resulten equivalents i idèntics entre ells, per la qual cosa són substituïts pel de pertot arreu.

 

 

Figura 8.- Imatge d'un pòlip (Metridium sp.) amb simetria radial. Fotografia d'Erling Svensen

 
El resultat d'aquestes modificacions és un disseny que, en comptes d'estar dirigit en una certa direcció de l'espai, intenta estar-ho en totes. És a dir, adopta una forma d'estrella. Aquest tipus de simetria s'anomena radial ja que l'equivalent al pla de simetria bilateral ha estat convertit en quatre, cinc o sis radis iguals. És el cas de tots els coralls i de les meduses.
Figura 9.- Imatge d'una medusa (Melicertum octocostratum), amb simetria radial. Fotografia d' Erling Svensen
 
Els organismes amb simetria radial, generalment no presenten cap mena de cefalització (els òrgans sensorials poden estar més o menys escampats pel cos i varia molt la seva situació segons l'animal).
 

Figura 10.- Imatge d'un pòlip (Sagartiogeton sp.), amb el disc de fixació perferctament visible.

Fotografia d' Erling Svensen