SubO. Haplorhini
Inclou dos grans grups:

a) Tarsiïformes, amb una sola família (F. Tarsidae) i un sol gènere (Tarsius). Es tracta d'animals molt petits (màx. 16 cm) amb ulls proporcionalment molt grans, de hàbits nocturns i que viuen en selves tropicals de vegetació espessa de les illes del sud-est asiàtic (des de Filipines a Sumatra).

Les extremitats posteriors són molt més llargues que les anteriors, adaptades al salt.

La cua és molt llarga i només presenta pèls en el seu extrem.

Se'ls anomena tàrsids perquè tenen el tars de les potes molt desenvolupat i això els facilita saltar entre les branques dels arbres.

També se'ls anomena mones fantasmes ja que són molt difícils d'observar.

S'alimenten d'insectes, llangardaixos i altres animals petits. No poden moure els ulls (miren sempre cap endavant) que són molt grans però, en canvi, poden girar el cap quasi 360º.

 

b) Simiïformes: Les extremitats posteriors mai no són gaire més llargues que les anteriors. Es classifiquen en dos grans grups:
PLATIRINS
CATARINS
Orificis nasals divergents separats per un envà ample
Orificis nasals paral·lels, separats per un estret envà
 
b.1) Platirins (Micos del Nou Món): Es poden distingir dos grans grups:
  • Animals de mida mitjana o gran amb cua llarga, moltes vegades prènsil. Les extremitats anteriors i posteriors són de mida similar.

Exemples: Saimiri, Aotus, Pithecia, Ateles (mico aranya), Alouatta (mico udulador).
  • Animals de mida petita, amb les extremitats posteriors més llargues que les anteriors. El cap és, proporcionalment, més gran. La cua sempre és llarga i peluda però mai no és prènsil. Tots els dits (excepte l'I del peu) presenten urpes.

    Inclou els vulgarment anomenats titís i tamarins.
 
b.2) Catarins (Micos del Vell Món): També se'n poden distingir dos grans grups:

 

  • El primer d'ells es caracteritza per la presència d'una cua més o menys desenvolupada.

    El polze el poden presentar ben desenvolupat com en els babuins, els mandrils i les mones o bé tenir-lo atrofiat o absent com és el cas dels còlobs, els langurs o els Nasalis.

  • L'altre grup, els Hominoïdea, inclou formes sense cua entre les quals destaquen els gibons (excel·lents braquiadors, de vida clarament arborícola, sense dimorfisme sexual i amb callositats isquiàtiques), els orangutans (de vida arborícola i color vermell característic), goril·les, ximpanzés (arborícoles o quadrúpeds) i l'home (clarament bípede).
 
Exercici: Clau sistemàtica de les families actuals de Primats haplorini

Clica damunt de cada fotografia i entraras en la clau per a la determinació del primat corresponent: