Sistema Periòdic dels elements químics.
Beril.li
Estructura cristal.lina
Sistema Periòdic dels elements químics.Beril.li |
Estructura cristal.lina |
| Origen del nom: | Beryllus (llatí) color verd | Grup o columna: | IIA |
| Nombre atòmic: | 4 | Període o fila: | 2 |
| Símbol químic: | Be | Estat natural: | sòlid |
| Massa atòmica: | 9'0122 | Estructura electrònica: | (He) 1s1-2s2 |
Dades del seu descobriment:
1797, Louis N. Vauquelin (França)
Característiques bàsiques:
Element metàl·lic de color blanc o gris acerat, de sabor dolç
(d'aquí vé el nom de glucini), i molt lleuger:
1'84. És molt estrany i es troba a l'esmeralda. És semblant a l'al.lumini,
però n'hi ha molt menys; i és el
més fort dels metalls.
S'obté artificialment per electròlisi de fluoro doble de beril.li i sodi.
I si és pur, el travessen els raigs X.
Aplicacions pràctiques:
Construcció d'avions, cohets i reactors, i reactors nuclears.
També s'utilitza a aleacions, per fer tubs de
raigs X i electrods dels apartats de llum fluorescent.
Altres dades d'interès:
Existeixen jaciments a Argentina, Estats Units, Brasil, Àustria i Rússia.
Quan el berili es somet a un bombardeig amb partícules alfa, emet neutrons, i això s'aprofita per a la
transmutació d'elements.