Sistema Periòdic dels elements químics.

Carboni


Estructura cristal.lina


Origen del nom: Carbo (llatí) Grup o columna: IVA
Nombre atòmic: 6 Període o fila: 2
Símbol químics: C Estat natural: Sòlid
Massa atòmica: 12.01115 Estructura electrònica: (He) 2s2 2p2

Dades del seu descobriment:
Va ser descobert A J.C a l'edat antiga.

Característiques bàsiques:
Element no metàl.lic de valència 2.4.S'enllaça covalent, això li permet construir cadenes.

Aplicacions pràctiques:
El carboni prepara grafits artificials a partir del petroli, els quals són materials durs i resistents, que serveixen per fabricar elèctrodes, gresols,resistències elèctriques, etc, i plaques per aturar i reflectir el flux de neutrons de les piles atòmiques.

Altres dades d'interès:
El Carboni s'uneix a l'Hidrogen a temperatura molt elevada a la qual es fondrà definitivament la teoria de la "força vital", com a base de la química dels compostos orgànics. A temperatura baixa, s'uneix a nombrosos metalls a la temperatura del forn elèctric. En refredar-se la Terra, la major part del carboni degué restar en forma de diòxid de Carboni (CO2) formant l'atmosfera primitiva.


Tornar a la taula.

Marta Tubau
Escola St. Lluís Gonçaga.
La Garriga.

Darrera revisió: octubre'96