Sistema Periòdic dels elements químics.

Mercuri


Estructura cristal.lina


Origen del nom: Hydrargyrus (latin)->plata líquida >inactivo Grup o columna: IIB
Nombre atòmic: 80 Període o fila: 6
Símbol químics: Hg Estat natural: líquid
Massa atòmica: 200,59 Estructura electrònica: (Xa) 4114r5d106s2

Dades del seu descobriment:
a.J.C edad antiga

Característiques bàsiques:
És líquid a temperatura ambient i d'un color blanc d'argent, per la qual la cosa, i també a la causa de la seva mobilitat és anomenat argen viu. El mercuri és constituit per una mescla isotòpica de set isòtops, radioactius. No és un element gaire abundant, bé que és molt disseminat: n'hi ha en estat natiu, en forma de globus brillants. El mercuri presenta una extraodinària afinitat pel sofre, amb el qual forma HgS, un dels composts més insolubles en l'aigua. Nombrosos metalls es dissolen en el mercuri i formen una amalgama; entre aquestes cal esmentar les de sodi i de potassi, que són molt reductors. El mercuri i els seus composts són tòxics; llurs vapors penetren a través de tota la superfície del cos. Els derivats de metilmercuri sòn molt perillosos. En el cas dels minaires hom ha observat uns tremolors que passen dels membres superiors a tot el cos. La intoxicació produïda per la ingestió de sals és molt greu; els composts minerals són més tòxics que els orgànics.

Aplicacions pràctiques:
El mercuri es pot fer servir per: el termòmetre, i es pot trobar el medi natural.

Altres dades d'interès:
Element metàl.lic pertanyent el grup IIB de la taula periódica, situat entre l'or i el tal.li El mercuri contamina alguns peixos comestibles, a causa de la concentració de residues indústrials o agrícoles a través de cadenes tròfiques


Tornar a la taula.

Alumne: Marc Navarro
Escola St. Lluís Gonçaga.
La Garriga.

Darrera revisió: octubre'96