Sistema Periòdic dels elements químics. Liti

Estructura cristal.lina.

Dades del seu descobriment:
1817, Johamn Arfverson (Suècia)

Característiques bàsiques:
Cos simple de color blanc argèntic, que s'oxida ràpid amb contacte amb l'aire i llavors agafa color blau. El seu pes específic és de 0'534, el més lleuger de tots els metalls i el seu punt de fusió és 186ºC. El Liti pur és de fàcil inflamació en aigua, descomposició d'aigua i la seva oxidació a l'aire; per això té poc interès industrial. És un metall alcalí que sura en el petroli.

Aplicacions pràctiques:
Fabricació de ceràmica i vidre, tintes d'impremta, acumuladors i bateries, lents de càmares i prismàtics, cremes facials, barniços, espelmes i discs de gramòfon. També s'utilitza en diverses aleacions, i en medicina, per combatre l'artritisme i càlculs renals.

Altres dades d'interès:
Hi ha jaciments als Urals i a Amèrica del Nord. Contenen liti els minerals Lepidolita, Trifilina i d'altres. Quan el liti és sotmès a temperatures més altes de 200ºC., en contacte amb l'aire, fa una llum blanca molt intensa i es converteix en òxid.