Sistema Periòdic dels elements químics. Molibdè

Estructura cristal.lina

Dades del seu descobriment:
1778, Carl W. Scheele (Suècia)

Característiques bàsiques:
Pot tenir diferents valències: +2,+3,+4,+6, però la +6 és la més estable de totes quatre. El molibdè natural és constituït per una bareja isotòpica de set núclids. A la naturalesa es troba en forma de molibdenita, wulfenita i powel·lita. S'oxida a 600șC. i existeix a tots els éssers vius. És molt dur, de densitat 8, 6 i 9'1; i quan és pur és també poc fusible i bastant fràgil. El seu punt de fusió és de 2622șC. i el d'ebullició de 4510șC.

Aplicacions pràctiques:
Construcció de maquinària agrícola, d'eixos per automòvils i peces de la mateixa indústria. També serveix per fer eines de tall ràpid, imants permanents i plaques i filaments de determinades vàlvules pels tubs de raigs X; i en menys mesura per produïr aliatges fèrrics i no fèrrics.

Altres dades d'interès:
A temperatura ambient el molibdè no s'altera amb contacte amb l'aire. Calentat es fa primer de color marró, i a poc a poc va passant a anhídric molíbdic que és blanc. Cada vegada va augmentant més l'utilització de molibdè a la producció mundial, i actualment s'utilitzen unes 88000 tones per l'any.