PARRÒQUIA DELS SANTS JUST I PASTOR
 |
|
Aquesta església parroquial està situada en el lloc on fou el centre de l'antiga colònia romana i molt a prop de l'encreuament dels seus dos carrers principals. Segons antigues tradicions no documentades, l'església fou edificada, a principis del segle IV, sobre les arenes on van morir els primers màrtirs cristians de la nostra ciutat.
Hi ha historiadors que han cregut que l'esgésia dels Sants Just i Pastor va fer funcions de catedral durant el període musulmà, del 718 al 801, a causa d'haver estat la catedral convertida en mesquita.
A la crònica de Sant Pere de les Puel·les, la fundació és atribuïda a Lluís el Pietós, fill de Carlemany, qui va fer construir el temple en alliberar la ciutat dels musulmans.
De l'any 900 es conserva la lauda sepulcral de Witiza, la més antiga de la Tarraconense en la qual apareixen les datacions de l'Era hispànica, de l'Encarnació i la dels Reis francs. A Witiza se'l considera el primer feligrès conegut de la parròquia.
Té una estructura típica del gòtic català amb una nau única, amb capelles laterals situades entre els contraforts.
L'altar major el començà Damià Forment i es realitzà a l'estil renaixentista durant el segle XVI. Fou canviat l'any 1832 per un altre amb sis parells de columnes monolítiques de marbre de Tarragona amb incrustacions de Carrara.
En aquesta església
hi ha una important obra d'art: el retaule de la capella de Sant Feliu, pròxima
a l'àbsis del costat de l'evangeli. Jaume Joan de Requesens demanà
permís als consellers de la ciutat per obtenir dret d'enterrament a
la capella. Ho aconseguí l'any 1525 a condició de decorar-la.
L'obra de fusteria del retaule s'encarregà al tallista flamenc Joan
de Brussel·les i al portuguès Pero Nunyes les pintures.
Aquest és un dels primers retaules barcelonins en el qual fou abandonat
el fons d'or pel paisatge.
Al paviment de la capella es veu encara la llosa sepulcral dels Requesens.
A la capella de Sant Pacià hi ha la graciosa Mare de Déu de les Neus del segle XVII.
La capella dels Daguers, al peu de l'altar, presenta l'airosa talla de Santa Maria de Cervelló o del Socors (nascuda segons la tradició a l'actual casa Dalmases del carrer de Montcada i batejada a Santa Maria del Mar).
L'església poseeix una costòdia del segle XVII que Violant d'Aragó, filla del rei Joan I i muller de Lluís d'Anjou, reina de Jerusalem i de Sicília, nascuda a la parròquia de Sant Just, pogué obtenir de la seu de Narbona l'any 1406.
Cal admirar les piques d'aigua beneita. Són uns capitells de tipus bizantí procedents de la basílica visigòtica.
Els bells vitralls de l'àbsis que encara es conserven són del segle XIV i realitzats per Jaume Fontanet.
El dia 11 de febrer de 1342 van començar les obres de construcció de l'actual temple gòtic. Les façanes de Sant Just són d'una extrema simplicitat, característica del gòtic català. La façana principal ostenta una sola de les dues torres semioctogonals que segurament la flanquejaven.
Només té una porta amb el cos inferior sobresortint i un gran finestral a la paret alta.
 |
|