Ildefons Cerdà és considerat un dels urbanistes més importants del món.

Abans de redactar el Projecte definitiu presentat l'any 1859, realitzà un acurat estudi topogràfic de Barcelona i els barris metropolitans.

Característiques del Projecte

• Es conserva el casc antic que s'articula amb la ciutat nova o Eixample mitjançant amples eixos viaris: la Diagonal, els eixos de la Reforma, el passeig de San Juan i les rondes.
• Es comunica l'Eixample amb el mar mitjançant l'avinguda del Paral·lel i s'obre la sortida cap el Nord a través de la Meridiana.
• Es dóna més amplada als carrers Urgell i Balmes per acollir els transports públics.
• Contempla la construcció del canal per desviar les aigües de muntanya i la gran estació de ferrocarrils.
• Es bisellen les cantonades per donar més visibilitat al tràfic i més facilitat a la relació entre veïns.
• L'Eixample s'organitza en illes uniformes quant al tamany, però amb formes i tipologies diferents, que converteixen la monotonia viària de la quadrícula en un joc de volums variat i atractiu. Illes quadrades amb vèrtexs xamfranats que són anomenades malles i que ocupen aproximadament una superfície de 114 x 114 m. La seva gran virtud: combinar els blocs de vivendes amb zones verdes
• Traçat de grans avingudes, que continuen funcionant en l'actualitat, per connectar ràpidament totes les zones de la ciutat. La xarxa de carrers, amb 20 m. d' amplada entre els edificis (10 m. per als vianants, 5 m. a cada vorera, i 10 m. per als mitjans de transport), es disposen uns paral·lels i d' altres perpendiculars al mar
• Els serveis públics (hospitals, casernes, places, esglésies, escorxadors, etc.) s'integren en la retícula de l'Eixample i són de fàcil accés per als habitants de la ciutat policèntrica.
• La localització poc sistemàtica d'alguns equipaments i parcs. El projecte de 45 passatges públics i privats.
• Preveu la urbanització de Poble Nou, on s'estaven traslladant les indústries de La Ribera i El Raval, amb la mateixa estructura que l'Eixample.

Una casa tipus de 16 m. d'alçada, conservada sense remunta (pisos afegits), com la va projectar Ildefons Cerdà

El Pla Cerdà reflecteix les profundes preocupacions socials de l'enginyer, que de fet va dissenyar sobre el paper una ciutat igualitària, on tots els barris tenien les mateixes característiques. La bona previsió de Cerdà es fa palesa en el fet que la xarxa viària ha suportat fins als nostres dies i amb notable èxit el continu augment del trànsit. Però, a més, la radical igualtat de la trama impedia, en principi, discriminacions espacials per raons socials. Des del punt de vista del poder, el projecte tenia un valor afegit: els amples i rectilinis carrers permetien que l'artilleria hi actués amb eficàcia.

Les propostes de Cerdà van ser ràpidament transmutades. L'especulació del sòl convertí els espais verds de les illes de cases en espais edificables. Les illes es van tancar i es va edificar amb més alçada. Del projecte original, només en va quedar en ferm el traçat dels carrers.
Víctor Balaguer va ser l'encarregat de posar noms als carrers, amb la càrrega ideològica del nacionalisme romàntic del moment.
Els carrers que van paral·les al mar, tenen els noms de les institucions de la vella Corona d'Aragó (Diputació, Consell de Cent, Gran Via de les Corts Catalanes...), i dels territoris que la componien (Aragó, València, Rosselló, Mallorca...).
Els carrers que van de mar a muntanya, de personatges que consoliden la visió històrica de la Renaixença: Balmes, Aribau, Pau Claris, Rocafort, Urgell, Llúria...

---

Actualment l'Ajuntament està treballant des de 1986 per recuperar els interiors de les illes i obrir-los al públic de tal manera "que tots els veïns de l'eixample tinguin a un màxim de distància de 200 m. un espai verd públic".