UNITAT 9: DOCUMENTS
PRIVATS
Quan necessitem fer una sol·licitud
a algun organisme o entitat, o bé un organisme oficial ens ha de comunicar
alguna cosa, no es fa servir la carta comercial, sinó que s’utilitzen
dos documents dissenyats especialment per a això i que s’anomenen sol·licitud
i ofici. I quan volem deixar constància escrita d’un fet o circumstància,
ho farem mitjançant un document anomenat certificat.
9.1 EL CERTIFICAT
És un document signat per un funcionari
públic o per una persona autoritzada legalment, en el qual es fa constar
el reconeixement oficial i per escrit d’un fet.
Aquest document és molt freqüent perquè
s’hi poden acreditar diversos fets: experiència laboral, estudis que
s’han realitzat, estat de salut, pertinença a una agrupació, etc.
El certificat consta de les següents parts:
encapçalament, cos, fórmula de certificació, datació,
firma i segell.
9.1.1. Encapçalament.
En aquest apartat s’han de detallar el nom i càrrec de la persona que
fa el certificat. En cas que l’escrigui en representació d’alguna empresa
o agrupació, també haurem d’indicar les dades d’aquesta entitat.
9.1.2. Cos. S’inicia amb l’expressió
CERTIFICO (en primera persona) i a continuació indiquem, començant
amb el mot Que, el fet o circumstància que volem certificar.
9.1.3. Fórmula de certificació.
Es poden fer servir aquestes fórmules:
I, perquè així consti i a l’efecte
de… signo aquest certificat, amb el vistiplau de…
I, perquè consti i a petició de…
signo aquest certificat.
9.1.4. Datació. S’hi ha de fer constar
la ciutat des d’on s’escriu el document i la data.
9.1.5. Signatura i segell. És molt
important perquè sense la signatura de la persona que l’expedeix, el
document no tindrà cap valor. Quan sigui una empresa o un organisme el
que el fa, hi haurem d’afegir el segell corresponent.
ESQUEMA
EXERCICIS
9.2 LA SOL·LICITUD
o INSTÀNCIA
L’amabilitat en el tracte és una condició
primordial en tota petició. Encara que tinguem dret al que demanen, ho
hem de fer amb correcció.
Quan ens dirigim a un organisme o entitat, en lloc
de demanar directament el que volem, fem servir un escrit anomenat sol·licitud.
La sol·licitud està formada per diferents
parts:
-Encapçalament:
format per les dades del sol·licitant.
-Exposició: on consten les raons
de la sol·licitud.
-Sol·licitud: on es fa la sol·licitud.
-Comiat: format per la datació, la
signatura i la identificació del sol·licitant.
-Peu: on figura el tractament i el càrrec
del destinatari.
Les sol·licituds s’han
d’escriure en un full DIN A4 i sempre en sentit vertical.
Abans de comentar la disposició
d’una sol·licitud, analitzarem una de les qüestions que mereixen més
atenció i cura a l’hora de fer un escrit: el tractament.
Quan escrivim cartes, les encapçalem de diferent
manera segons la persona a qui van dirigides. Si escrivim a un amic, comencem
la carta amb una expressió col·loquial, si escrivim al nostre professor,
començarem la carta amb un tracte respectuós (veure quadre de
tractaments).
És important saber el tractament que correspon
al destinatari de la sol·licitud, perquè si no s’aplica el correcte
pot semblar descortesia.
9.2.2 Disposició
9.2.2.1 Encapçalament. Han de figurar
com a dades del sol·licitant: nom i cognoms, edat, domicili, professió,
número del document nacional d’identitat (DNI) i qualsevol altra dada
que ajudi a la identificació del remitent,
9.2.2.2 Exposició. S’inicia amb la
paraula EXPOSO seguida de dos punts, escrita amb majúscules i
de manera ben visible. Aquesta paraula es col·loca fora del marge de
l’escrit, a l’alçada de l’exposició.
En aquesta part de la sol·licitud s’ha de
detallar, de manera concreta, el motiu de la reclamació o sol·licitud,
que anirà encapçalada per la paraula que.
Quan hi hagi diferents arguments, cada un ha d’anar
en un paràgraf a part precedit per la mateixa conjunció.
9.2.2.3 Sol·licitud. S’inicia amb
la forma SOL·LICITO seguida de dos punts i escrita amb lletres
majúscules. Aquesta paraula també s’ha de col·locar fora
del marge.
En aquesta part s’escriu la sol·licitud
o reclamació, conseqüència lògica dels arguments exposats
anteriorment.
S’acostuma a acabar aquest apartat amb una frase
com: La qual cosa espero obtenir.
9.2.2.4 Comiat. Aquí s’ha d’indicar
la ciutat des d’on escrivim i la data.
Sota de la data hi ha de figurar la signatura.
És convenient identificar-se amb el nom i cognoms al peu de la mateixa.
9.2.2.5 Peu. Al final del full i fora del
marge, s’ha de consignar amb lletres majúscules el tractament, el càrrec
que té i la ciutat on resideix el destinatari. És el que s’anomena
peu de la sol·licitud.
ESQUEMA
EXERCICIS
9.3 L’OFICI
L’ofici és la comunicació escrita
que, en substitució de la carta comercial, utilitzen els organismes
oficials i l’Administració Pública, i pot anar
dirigida a un altre organisme, a una empresa o a un particular.
Aquest document consta de tres parts:
Encapçalament,
format per:
a) La capçalera: situada a l’angle superior
esquerre i hi figura l’escut i el nom de l’organisme que el tramet.
b) A continuació trobem la destinació,
les referències, la datació i una breu indicació de l’afer.
El cos o exposició: És el
text o explicació de l’assumpte que tractem.
Normalment comença amb
una fórmula d’introducció, com:
En resposta a…, us comunico que…
D’acord amb…, us comuniquem que…
Per tal de…, us prego que…
Amb motiu de…, us comuniquem que…
Em plau comunicar-vos que…
Em plau informar-vos que…
Peu:
Consta de diferents apartats: la fórmula de comiat, la datació
(si no s’ha posat al començament), l’antefirma, la firma (al costat dret
hi hem d’estampar el segell de l’organisme que expedeixi l’ofici), el tractament
i càrrec de la persona a qui va dirigit. Igual que en les sol·licituds,
moltes vegades, al final del full i amb lletres majúscules, s’escriu
el nom o tractament i el càrrec del destinatari.
ESQUEMA
EXERCICIS