6.1 INTRODUCCIÓ
Quan el proveïdor rep la comanda del client,
es procedeix al seu lliurament, be per mitjans propis, be utilitzant els serveis
d’una empresa dedicada al transport de mercaderies, i en funció del que
s’hagi pactat prèviament.
Les empreses necessiten que les seves comandes
siguin ateses ràpidament, per tal de no quedar desproveïdes. Per
tant, caldrà analitzar quin és el mitjà de transport més
adequat, tenint en compte una sèrie de variables (cost, rapidesa...).
Una vegada rebuda la mercaderia, el client n’ha
de realitzar una correcta verificació i observar si s’ha produït
algun tipus d’errada en la tramesa, abans de donar-li entrada al magatzem.
6.2 EL TRANSPORT
6.2.1 NECESSITAT
DEL TRANSPORT
La necessitat d’aprovisionar-se de mercaderies
que té l’empresa, fa que realitzi les comandes als proveïdors, i
una vegada confirmades i acceptades, aquest procedeix a enviar la mercaderia
utilitzant el mitjà de transport pactat al lloc d’entrega indicat. Això
suposa transportar els productes des de la fàbrica o magatzem del venedor
al magatzem del client.
La tramesa de mercaderies es pot realitzar:
a) Amb mitjans propis (vehicles de l’empresa proveïdora).
b) Utilitzant empreses de transport alienes a l’empresa
venedora (agències de transport per carretera, ferrocarril, etc.).
6.2.2 PERSONES QUE INTERVENEN EN EL TRANSPORT
En una operació de transport intervenen
principalment tres persones:
a) Remitent. És la persona que contracta,
lliura la mercaderia objecte de transport i paga el preu si s’ha contractat
a ports pagats.
b) Transportista. És la persona que
fa el transport i conserva la mercaderia transportada per lliurar-la en la destinació
en el termini convingut. En cas de sobrepassar el termini fixat per al lliurament
de la mercaderia, el destinatari pot reclamar danys i perjudicis al transportista.
c) Destinatari. És la persona que
ha de rebre la mercaderia i que ha de pagar el preu del transport en el termini
de vint-i-quatre hores, comptades a partir del lliurament, si les mercaderies
s’envien a ports deguts.
6.2.3
EL CONTRACTE DE TRANSPORT
El servei de transport genera un contracte pel
qual una persona anomenada transportista es compromet a traslladar persones
o coses entre dos llocs determinats, a canvi d’un preu just.
Perquè un contracte de transport sigui mercantil
cal que el transportista sigui comerciant, o que es dediqui habitualment a fer
transports per al públic i que els objectes transportats siguin mercaderies.
El contracte de transport es formalitza per escrit
en un document que segons el mitjà de transport utilitzat s’anomena:
a) Si és per carretera
Carta de ports per carretera
b) Si és per ferrocarril
Carta de ports per ferrocarril
c) Quan és marítim
Coneixement d’embarcament.
d) Aeri
Coneixement aeri.
6.2.4
MODALITATS DE PAGAMENT DEL TRANSPORT
El pagament del servei de transport ha d’estar
indicat en el document de transport, i pot ser:
a) Ports pagats. El pagament el fa el remitent
en el moment de la tramesa de la mercaderia.
b) Ports deguts. El destinatari paga el
servei en el termini màxim de vint-i-quatre hores comptades des del lliurament
de la mercaderia.
6.2.5. L’IVA EN EL TRANSPORT
Els tipus impositius que s’apliquen són:
|
|
De mercaderies |
|
De viatgers amb equipatge |
|
Internacional |
|
6.3 DOCUMENTACIÓ
QUE ACOMPANYA LA MERCADERIA: L’ALBARÀ
L’albarà o nota de lliurament és
un document que confecciona el venedor en el qual es detallen les mercaderies
que es remeten al client.
L’albarà no és un document obligatori
en les operacions de compravenda, tot i que és molt útil ja que
té una doble finalitat:
a) Justificar la sortida de mercaderia del magatzem.
b) Acreditar l’entrega de mercaderia al client.
Cada empresa dissenya l’albarà o nota d’entrega
d’acord amb les seves necessitats, però usualment hi figuren :
a) Si és sense valorar (mod.1):
Identificació de
venedor i comprador.
Número d’ordre.
Número, referència
o identificació de la comanda.
Lloc i data d’emissió.
Lloc de lliurament de
la mercaderia.
Mitjà de transport
utilitzat i pagament.
Descripció de la
mercaderia.
Unitats de mercaderia
que s’envien.
b) Si és valorat (mod. 2):
Hi figuren, a més
a més de les dades anteriors, els preus unitaris i el total de l’operació.
La utilització d’un tipus o altre està
en funció del moment en que es confecciona la factura: si la factura
no s’emet de forma immediata a la tramesa de la mercaderia, l’albarà
sol ser valorat; contràriament, si la factura s’expedeix immediatament
l’albarà s’emet sense valorar.
De la nota de lliurament o albarà se’n fan
tres còpies:
a) Pel venedor: És el justificant
de la sortida de mercaderies del magatzem i perquè el departament de
vendes confeccioni la factura.
b) Pel venedor. Una vegada signada i
segellada pel comprador, si les dades que figuren a l’albarà concorden
amb la mercaderia rebuda.
c) Pel comprador. El qual se la queda com
a justificant de la mercaderia rebuda i per a contrastar les dades quan rebi
la factura.