UNITAT 9: EL PAGAMENT EN LA COMPRAVENDA

9.1 INTRODUCCIÓ
Les operacions de compravenda generen obligacions per a les dues parts que hi intervenen: el venedor ha de lliurar un bé o servei determinats i el comprador ha de pagar per això un preu just en diners o en una altra modalitat de pagament equivalent.
El pagament del preu pactat que es pot realitzar en diners o signe que el representi, és la principal obligació del comprador, ja que sense aquest no hi ha compravenda. Es pot efectuar al comptat, és a dir, en el moment en que es realitza l’operació, o a crèdit, quan s’ajorna aquest pagament.

9.2 PAGAMENT AL COMPTAT
Es produeix quan les obligacions derivades de la compravenda: lliurament de la mercaderia (venedor) i pagament del seu preu (comprador), es realitzen de forma simultània. En l’actualitat el pagament s’efectua en euros (€).
      9.2.1 EL REBUT
El rebut és un document justificatiu del lliurament d’una determinada quantitat de diners. L’expedeix el venedor pel comprador quan aquest li paga l’import degut.
Normalment, els rebuts formen part d’un talonari del qual es desprenen, quedant al mateix talonari una còpia de les dades, que serveix de comprovant a l’emissor.
Moltes vegades els pagaments es domicilien en una entitat bancària, per la qual cosa es fa necessària l’autorització per part del titular del compte, on a partir d’aquell moment s’efectuaran els pagaments.
Els elements bàsics que componen un rebut són (mod.1):
a) Dades identificatives de l’emissor del rebut (el venedor).
b) Número del rebut, que ha de ser correlatiu.
c) Localitat d’emissió.
d) Import del rebut expressat en xifres.
e) Data d’emissió.
f) Venciment: data en que s’ha de pagar el rebut.
g) Breu exposició de la causa del pagament.
h) Si el pagament no és en efectiu, dades de l’entitat bancària i núm. de compte on es domicilia el pagament.
i) Nom i domicili de la persona obligada al pagament (el comprador).
j) Nom, signatura i segell de qui rep els diners.

9.3 EL XEC
És un mitjà de pagament que substitueix els diners. Els xecs formen part d’un talonari que faciliten les entitats de crèdit (Bancs o Caixes) a les persones que hi tenen un compte corrent , perquè puguin disposar dels diners que han dipositat a l’entitat.
Les entitats bancàries registren les signatures dels titulars dels comptes corrents en uns documents denominats cartolines de signatures, per poder comprovar-les quan alguna persona pretengui cobrar un xec.
El comprador expedeix un xec que lliurarà al venedor com a pagament del preu pactat en la compravenda, que es podrà fer efectiu en l’entitat bancària on el comprador disposi de fons o bé ingressar-lo al compte corrent.

      9.3.1 CLASSES DE XECS
Segons la forma en què es fa referència a la persona que té dret a cobrar l’import del xec, es poden classificar en:
a) Al portador, són xecs que porten escrita l’expressió al portador, i es caracteritzen pel fet que els pot cobrar qualsevol persona que els presenti al cobrament.
b) Nominatiu, són aquells xecs que van destinats a una persona determinada i poden portar o no la clàusula “a l’ordre”.
Aquests xecs s’han de pagar a la persona física o jurídica que els presenti al cobrament, i es transferible per endós.
L’endós és una clàusula que serveix per transmetre el xec i s’ha de formalitzar en el seu revers mitjançant la fórmula “pagueu per aquest xec a”, també hi ha de constar la signatura i la data en què es transmet. Al realitzar un endós es transfereix la propietat del document i per tant el dret a fer-lo efectiu.
c) Xec barrat, es caracteritza perquè està travessat per dues línies diagonals paral·leles, entre les quals s’escriu l’expressió Banc, i Companyia o bé l’abreviatura i Cia. Aquest tipus de xec només es podrà cobrar mitjançant l’abonament en compte corrent del tenidor. La finalitat de barrar un xec és la d’evitar que el puguin cobrar persones diferents a aquelles a favor de les quals s’ha estès.
d) Xec conformat, és aquell en el qual l’entitat de crèdit manifesta que totes les dades ressenyades són conformes i que, durant el període indicat, pot ser satisfet.
Aquest fet implica que la quantitat indicada en el document queda bloquejada en el compte corrent del lliurador fins la data en què la conformitat es vàlida. Aquesta conformitat se sol consignat en el dors del xec pel Banc o entitat de crèdit i ha d’incloure la data fins la qual aquesta clàusula és vàlida.
e) Xec bancari. Una altra manera de disposar dels fons dipositats en un compte bancari és sol·licitant al Banc que estengui un xec bancari. El Banc o entitat de crèdit l’expedeix i retira del compte l’import del xec, aquest fet ofereix la garantia que sempre es pagarà. El Banc cobra una comissió per la gestió que realitza.

     9.3.2 CONTINGUT DEL XEC
El xec és un document formal i la seva correcta complimentació és essencial per tal que sigui vàlid. Hi figuren els següents apartats (mod.2):
a) Dades identificatives del Banc o Caixa.
b) Codi de l’entitat (quatre dígits).
c) Codi de l’oficina o sucursal (quatre dígits).
d) Dígit de control de l’entitat i oficina (dos dígits).
e) Núm. de compte (deu dígits).
f) Import expressat en xifres.
g) Designació del beneficiari.
h) Import del xec expressat en lletra.
i) Lloc i data d’emissió (el dia i el mes s’han de consignar en lletra).
j) Núm. correlatiu corresponent al xec.
k) Signatura del lliurador.
l) Zona destinada a impressió magnètica.
A més a més, els talonaris de xecs disposen, al començament o al final, d’un fullet que fa la funció de matriu, on es van enregistrant les operacions de pagament realitzades per tal que en quedi constància (mod. 3).

9.4 TRANSFERÈNCIA BANCÀRIA
És l’ordre que el titular d’un compte d’una entitat bancària dóna a l’esmentada entitat per tal que traspassi una determinada quantitat de diners del seu compte a un altre de la mateixa o de diferent entitat. El Banc cobra una quantitat en concepte de comissió per prestar aquest servei.
Les dades que hi han de figurar són:
a) Data de l’operació.
b) Nom de la persona ordenant.
c) Domicili.
d) Número de compte.
e) Import.
f) Nom de la persona beneficiària.
g) Entitat i número de compte del beneficiari.
h) Breu indicació del motiu que origina la transferència.
i) Signatura de l’ordenant.

9.5 LES TARGETES DE DÈBIT I LES DE CRÈDIT
Molt utilitzades actualment, disposen d’una banda magnètica per la qual s’identifica el número de compte i el titular del mateix.
Amb les targetes es poden obtenir diners en efectiu en qualsevol entitat bancària, ja sigui directament o mitjançant els caixers automàtics, en aquest últim cas es fa necessària la utilització d’un codi personal.
La diferència entre una targeta de dèbit i una de crèdit és que per fer ús de la primera cal disposar de fons en l’entitat bancària, mentre que la segona pot ser utilitzada sense que n’hi hagi, però si que hi ha un límit màxim de crèdit.
És un document que permet al titular adquirir béns i serveis sense fer cap pagament immediat en virtut d’un contracte especial entre l’emissor (Banc o entitat de crèdit) i el comerciant, pel qual el Banc es compromet a pagar les factures i el comerciant a acceptar els pagaments mitjançant targetes. Posteriorment (mensualment), les entitats bancàries, liquiden del compte corrent del titular de la targeta el total de les compres fetes. Això suposa un pagament ajornat pel comprador i un cobrament al comptat pel venedor, qui haurà de pagar un percentatge en concepte d’interessos sobre l’import de la venda al Banc o entitat de crèdit emissor.

9.6 PAGAMENT AJORNAT
Ja s’ha fet esment a l’inici d’aquesta unitat, que quan el pagament de la compravenda no es produeix de forma simultània al lliurament de la mercaderia o a la prestació d’un servei, estem parlant d’una operació a crèdit.

9.7 LA LLETRA DE CANVI
Un dels mitjans de pagament ajornat està representat per la lletra de canvi i cal buscar els seus orígens en l’edat mitjana, on es feia servir com a instrument dels contractes de canvi. Actualment, ja no té la importància que va tenir en el seu dia, atès el desenvolupament d’altres instruments que acompleixen la mateixa funció.
La lletra de canvi és un document que s’ha complimentar en un model expedit per la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre i depenent de l’import que figuri a la lletra, s’haurà de pagar més o menys impost en concepte de Transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.
La podem definir com un document expedit per una persona física o jurídica que s’anomena lliurador, la qual ordena a una altra persona, el lliurat, que en la data que s’hi indica pagui una determinada quantitat de diners a una persona designada anomenada tenidor:
Lliurador.- És la persona que crea la lletra i que dóna l’ordre de pagament al deutor o lliurat.
Lliurat.- És la persona que s’ha de fer càrrec del pagament de la lletra quan arribi el termini expressat.
Tenidor.- És la persona o entitat a qui el lliurador transmet la lletra perquè es faci càrrec del seu cobrament quan arribi el termini. Normalment és un Banc o una Caixa.
És freqüent trobar-hi una altra figura:
Avalista.- És la persona que respon pel lliurat, es a dir, garanteix que l’import de la lletra es farà efectiu en la data de venciment, ja que en cas contrari, ell se’n fa responsable.
Les lletres, al igual que els xecs, es poden transmetre per endós, amb la qual cosa, la propietat del document es transmet a un nou tenidor.

9.7.1. L’IMPRÈS OFICIAL DE LA LLETRA DE CANVI
Consta de dues parts: anvers i revers.
A l’anvers si consignen (mod. 4):
a) Lloc de lliurament: localitat o població.
b) Import en xifres.
c) Data de lliurament: data en que s’emet el document.
d) Venciment: data en que s’ha de fer el pagament de la Lletra. La forma més usual i clara d’expressar-la és indicant una data determinada, per exemple: 30 de juny de 2002. No obstant també es pot expressar el venciment a un termini comptat des de la data de lliurament de la Lletra, per exemple: trenta dies data.
e) Nom del tenidor: Nom de la persona que fa d’intermediària en el pagament de la lletra, acostuma a ser una entitat bancària.
f) Import de la lletra en lletres.
g) Lloc de pagament.
h) Dades d’identificació bancària del lliurador.
i) Clàusules.
j) Nom i domicili del lliurat (qui l’ha de pagar).
k) Signatura, nom i domicili del lliurador (qui l’ha de cobrar).
l) Acceptació: espai destinat a consignar la signatura del lliurat conforme es fa càrrec del pagament.
Al revers si consignen (mod. 5):
a) Aval: És una clàusula mitjançant la qual la persona que avala garanteix que la lletra es pagarà al tenidor de la mateixa, ja que l’avalador respon de la mateixa manera que l’avalat.
b) Endós: És l’espai destinat a consignar les dades de la persona a la qual es transmet la propietat del document.

9.8 EL VENCIMENT EN LA LLETRA DE CANVI
Les formes més usuals en que es pot indicar el venciment en una lletra de canvi són:


EXERCICIS
QÜESTIONS