David Hume escriu una mena de resum o “Abstract” en tercera persona, com si fos un altre qui ho ha escrit.

En el “Prefaci” o Introducció d'aquest Abstract (o extracte), Hume intenta justificar aquesta obreta:
- Hi ha gent que es perd quan els raonaments són massa llargs.
- Vol que la seva obra, “El Tractat”, arribi al màxim nombre de gent (es tracta d'augmentar el públic lector), perquè:
-- Està segur que la seva obra alterarà el fonament de les ciències.
-- Alliberaran del”papanatisme” (és a dir, seguir cegament l'autoritat)
-- Els individus s'acostumaran a pensar per ells mateixos.

Abstract :
- Primer de tot fa una observació sobre la filosofia antiga:
o Als autors antics els ha mancat profunditat en el raonament i la reflexió quan han tractat del sentit comú del gènere humà.. Així, doncs, cal una ciència de l'home que pugui aspirar a la màxima exactitud: una mena d'anatomia e la naturalesa humana.
- Després comenta que alguns filòsofs contemporanis ja han tractat sobre això.
-- I han basat les seves consideracions en l'experiència.
-- D'aquesta ciència de la naturalesa humana (que Hume considera el sistema –allò que unifica- les ciències) en depenen la resta de ciències (n'és la base: la lògica, la moral, la política, etc.)
-- El filòsof Leibniz ha detectat en la ciència de la lògica alguns defectes, i Hume diu que intentarà no incorre en aquests errors.
- Comença a entrar en matèria, és a dir, precisant els termes que posteriorment emprarà:
-- Percepció: qualsevol cosa que pugui presentar-se a la ment.
-- Divideix les percepcions en impressions i idees.
-- Conclusió, d'entrada: no hi ha idees innates.
- Posteriorment, manifestarà la seva admiració pels passos duts a terme per Locke: és a dir, basar tot el coneixement en l'experiència. Només li retreu que Locke aplega totes les percepcions sota el nom d'idea (per a Hume no és així)
- Dóna, més endavant, un pas i assenyala Hume que :
-- Tots els raonaments referents a qüestions de fet (allò que passa en la realitat) estan basats en la relació causa-efecte.
- Passa a analitzar la idea de causa. Hi convergeixen tres circumstàncies:
-- Contigüitat en el temps i en el lloc.
-- Prioritat en el temps
-- Conjunció constant entre la causa i l'efecte: Tot objecte semblant a una causa produeix sempre algun objecte similar a l'efecte.

- Tant la causa com l'efecte són presents als sentits. Ara bé: ¿Com es fonamenta la nostra inferència que a partir d'una suposada causa l'altre (efecte) ha d'existir o existirà? Respostes:
-- Creença històrica (experiència). Tota la filosofia es basa en això, llevat de la geometria i de l'aritmètica.
-- Exemple: bola de billar que xoca amb una altra i li provoca un desplaçament.
-- Quan hem tingut experiències suficients, l'enteniment s'anticipa a la visió)

- Per tant, tots els raonaments que es dedueixen de l'experiència es basen en el supòsit que el curs de la naturalesa continuarà essent uniformement el mateix.
-- Causes semblants, en circumstàncies semblants, produeixen efectes semblants: Això no es pot provar: (és un mecanisme psicològic !!!)
-- Tots els arguments probables estan muntats sobre el supòsit que es dóna aquesta conformitat entre l'esdevenidor i el passat
-- Estem determinats, pel costum, a suposar l'esdevenidor d'acord amb el passat.
--No hi ha cap argument que ens determini a suposar que l'efecte estarà d'acord amb l'experiència passada.
-- Així, doncs, no és la raó la guia de la vida, sinó el costum.

- Què és, doncs, això que anomenem creença?
-- No és una demostració, perquè es demostracions es fan en qüestions de raó (Leibniz), i no de fet.
-- En la demostració se'ns convenç d'una proposició i de la impossibilitat de la contrària.

- La creença és una manera diferent de concebre l'objecte, quelcom distingible pel sentiment, i que no depèn de la nostra voluntat com en depenen totes les nostres idees.
-- L'individu sent quelcom diferent d'una mera ficció de la imaginació

- Com Hume arriba a aquesta conclusió?
-- Mitjançant una cadena de proposicions que no admeten cap dubte.

A continuació, Hume procedeix a explicar aquesta manera o sentiment, que fa de la creença quelcom diferent d'una vaga concepció:
- Impossible de descriure aquest sentiment amb paraules (és al fons del cor)
- Quina és la causa d'aquest sentiment?
- Ho explica a través d'una analogia amb la resta d'actes de la ment.
- La nostra experiència passada no és sempre uniforme; de vegades se segueix un efecte d'una causa i de vegades un altre; en aquest cas creiem que existirà sempre allò que és més comú.
- Mai no podríem predir-ne l'efecte sense l'experiència. I fins i tot després d'haver tingut l'experiència d'aquests efectes, és només el costum (i no pas la raó), el que en determina a fer-ne un cànon dels nostres judicis futurs.

- Tornem enrere un altre cop per examinar la idea de relació causa-efecte:
-- Exemple: Bola de billar que comunica a l'altra el moviment.
Hi trobem: 1) contigüitat; 2) prioritat de la causa; 3) la conjunció constant.
- A més a més, hi trobem una idea annexa a aquests 3 termes: (potència, força, energia (?))
Cartesians: la matèria està mancada d'energia. Només hi ha l'energia de Déu.
- Quina idea tenim d'això que anomenem energia?
-- Analitzem aquesta idea de Déu.
Si neguem les idees innates, hem de dir que totes les idees sobre un suposat Déu no són res més que una composició d'idees que adquirim en reflexionar sobre les operacions de les nostres pròpies ments.
Però, si ens hi fixem millor, qualsevol idea de la nostra ment prové de la matèria.
I aquí intervé l'hàbit de causa-efecte.
- Això ens aboca a l'escepticisme: a marcar un límit estret de l'enteniment humà.
Gairebé tot raonament humà es redueix a l'experiència on opera l'hàbit i la creença.

- La naturalesa ens convertiria en escèptics si la naturalesa no fos massa forta per impedir-nos-ho.
- Mai no podrem penetrar tan íntimament en l'essència i estructura dels cossos per percebre el principi en què es fonamenta la seva influència mútua.
- Només estem familiaritzats amb la seva unió constant, de la qual sorgeix la necessitat que determina la ment de passar d'un objecte al seu acompanyant habitual i d'inferir al seu acompanyant habitual i d'inferir l'existència de l'un a partir de l'altre.
- Trobem 2 instàncies:
- La unió constant.
- La inferència de la ment.

- Sempre hi ha una inferència proporcionada a la constància de la conjunció.

- Hume aborda ara el concepte de necessitat i lliure albir; aquest de forma difusa. Ens ve a dir que la necessitat requereix d'una nova definició .
- Invenció: Com un substitut de la idea de necessitat? (principi d'associació d'idees: com una força magnètica que ens porta a vincular determinades idees)
- Principi d'associació d'idees: que intervé en tot dins la filosofia:
- Malgrat la força de la imaginació, existeix un lligam o unió secreta entre certes idees particulars.
- Ànima: sistema de percepcions diferents, totes elles reunides però mancades de simplicitat o d'identitat perfecta.
- (Contra Descartes = que deia que l'essència de la ment és el pensar).
- La ment no és una substància en la qual siguin inherents les percepcions.

- Finalment, Hume esmenta els principis d'associació:
Semblança Contigüitat Causalitat.