LA LLIBERTAT

1.- Exercici sobre la llibertat en la declaració dels Drets Humans de 1948. (Si vols pots trobar el text de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 a http://www.xtec.es/~faguile1/manolito/decla1.htm ).

2.- Exercici sobre la llibertat en la Constitució Espayola de 1978. (Pots trobar el text de la Constitució a http://www.igsap.map.es/docs/cia/dispo/constitu.htm ) .

FILOSOFIA DELS VALORS

1.- Teories i definicions de valor: segons les teories objectivista. subjectivista, i sintètica

Teoria objectivista (defensada per Max Scheler 1874-1928). Pels objectivistes els valors són qualitats que tenen les coses o els actes, de forma que no perden el seu valor pel fet que els humans els puguin apreciar més o menys.

Teoria subjectivista, anomenada també relativista. Pels subjectivistes els valors són qualitats que els subjectes atribuïm a les coses o als actes, depenent de persones i cultures i èpoques.

Teoria sintètica, considera que les dues teories es complementen, ja que qualsevol cosa o acció es pot estudiar segons els components objectius (analitzant les característiques que la fan valuosa) i els components subjectius (analitzant els condicionaments psicològics o culturals que ens fan preferir un valor a l'altre).

2.- Classes de valors
Morals: Justícia, Llibertat, Igualtat, Respecte, Pau, Amistat, Generositat, Solidaritat, etc.
Estètics: Bellesa, Originalitat, Ordre, Harmonia, Polidesa, etc.
Econòmics: Riquesa, Honradesa, Diners, Estalvi, Competitivitat, Innovació, Saber vendre, etc.
Científics: Claredat, Descobriment, Crítica, Rigor, Mètode, etc.
Polítics: Compromís, Honestedat, Credibilitat, Coherència, Entusiasme, Diàleg, etc.

Exercici de vocabulari: Busca aquests 30 valors al diccionari i escriu la definició més adequada que trobis per tal que es vegi que es tracta d'un valor.

3.- Qualitats dels valors: Polaritat, jerarquia i sistèmica dels valors
Els valors són polars, és a dir que tenen un contravalor. També són jeràrquics de forma que cada persona els prefereix en una jerarquia personal. També diem que formen un sistema, perquè els un es troben relacionats amb els altres.

Exercici: Escriu el contravalor dels valors de la pregunta 2

4.- Relació entre valor i preu
El preu indica el valor de canvi d'una cosa. Es pot establir en moneda, en serveis, o en qualsevol altra cosa que es pugui canviar. Les coses que tenen preu és perquè són valuoses.
No tot el que és valuós té preu perquè algunes coses no les canviaríem "ni per tot l'or del món".

Escriu 5 coses que per tu no tenen preu:

5.- Operacions amb els valors filosòfics: OPOSICIÓ, MESURA, JERARQUIA, COMPOSICIÓ, SÍMBOLITZAR

Oposició , es fa identificant el contravalor. Ex. : Ordre - desordre.

Mesura, és una operació consistent a trobar un indicador observable del valor i quantificar-lo. Ex.: Mesurem l'ordenat que és un grup d'alumnes per la quantitat de cadires que estan posades al seu lloc en acabar una classe. O mesurem l'estalvi per la quantitat de diners que no gastem en relació al total que ens donen.

Escala o jerarquia de valors , es fa assignant una jerarquia a una sèrie de valors proposats. Per exemple, es diu que quan es vota a la dreta es vota pensant en la "butxaca" i quan es vota l'esquerra es fa pensant en el "cor". Si poses la butxaca per davant del cor, aquesta és la teva jerarquia.

Composició i descomposició, es fa trobant els valors que integren un altre valor. Ex. l'amistat es descomposa en afecte, intimitat, benevolença, etc.

Simbolitzar un valor és assignar-li una imatge acceptada i coneguda. Ex. : Les balances, símbol de la justícia.

Exercici: Escriu un indicador per mesurar la llibertat d'un alumne de batxiller.
Escriu un indicador per mesurar la polidesa d'un treball de classe.

Exercici: Mira un capítol de la sèrie "Els Simpson" i escriu els 3 valors més importants pel pare, ordenats jeràrquicament.

Exercici: Descomposa els valors que formen la bellesa.

Exercici: Dibuixa o retalla els símbols de : pau, llibertat, justícia, amistat, estalvi.

6.- Relació entre els valors i les normes

Els valors són molt importants perquè fonamenten i justifiquen les normes que ens imposen o ens imposem. Una norma es posa perquè si la complim ens acostem a l'ideal que representen els valors.

Per exemple, mai s'arriba a l'ordre ideal, però seguint la norma de deixar les cadires ben posades com les hem trobat, ens acostem a l'ideal d'ordre. Seguint la norma de no fumar als llocs no permesos, ens acostem a l'ideal del valor del respecte.

Exercici: Escriu dues normes de l'institut basades en el valor estètic de la polidesa.

7.-POSA EL NOM DEL VALOR DEFINIT I EL NOM DEL SEU CONTRAVALOR

Exemple : .- Guardar part del que et gastaries. Nom= Estalvi / Contravalor= Malgastar.
.- Produir més que l'altre a més bon preu. Nom= C...
.- Saber mostrar les qualitats del teu producte. M...
.- Capacitat per adquirir més bens que els altres. A...
.- Ser just en els tractes i en els negocis. H...
.- Posseir abundància de béns. R...
.- Produir coses originals i millors. I...

.- Capacitat de comunicar les idees fàcilment. C
.- Que troba solucions per sí mateix, sense ajut. D
.- Que fa les coses sense pressa i ben fetes. R
.- Que treballa seguint un camí pensat abans. M
.- Que sap valorar el positiu i el negatiu. C

.- Cada cosa al seu lloc i un lloc per cada cosa. O
.- Ben presentat i agradable. P
.- Combinació equilibrada dels elements. H
.- Perfecte, tendresa i netedat. B
.- Creació de símbols estètics nous. O

.- Que inspira confiança en els seus projectes. C
.- Que contagia il·lusió per les seves idees. E
.- Escolta els demés i entén els seus punt de vista. D
.- Concorda allò que diu amb allò que fa. C
.- Et diu les coses clares i no t'enganya. H
.- Es fa solidari d'una causa i té paraula. C

.- Dóna a cadascú el que li correspon. J
.- Tenir els mateixos drets i deures. I
.- Tractar els demés com a tu t'agradaria. R
.- No baralles, no odis, calma, quietud P
.- Capacitat d'escollir sense limitacions L
.- Donar sense esperar res a canvi. G
.- Posar-se al lloc de l'altre i compartir problemes. S

Tornar a índex