La dialèctica de Plató fa servir el diàleg com a mètode per assolir la veritat o l'essència sobre alguna idea (l'amor, l'amistat, la justícia, etc.)
El banquet , és un diàleg on la dialèctica platònica es posa com a objectiu trobar l'essència de l'amor . Com que l'amor humà és un tret específic de la nostra espècie, per això El banquet és un diàleg de temàtica antropològica.
L'altre diàleg que has conegut és La República on es vol clarificar la idea de justícia. També aborda el tema de l'educació . I a més, vol presentar un ideal utòpic de com ha de ser un govern . Per tant La República conté temàtica antropològica (l'home just), temàtica ètica (les virtuts que ens fan justos), temàtica pedagògica (l'educació), temàtica epistemològica (els nivells de coneixement), temàtica política (el bon govern), i temàtica metafísica (les dues realitats).
EL BANQUET
Fredre, Jove filòsof. Fedre creu que l'amor (Eros) és un déu, el més antic de tots i el que més beneficis dóna als homes. Qui estima és incapaç de cometre una mala acció. Els soldats enamorats són més audaços. Les dones fan actes heroics per amor als éssers estimats.
Pausànies, home madur . Troba exagerat el discurs de Fedre. I creu que cal matisar un aspecte: Eros sempre va acompanyant Venus, la Bellesa. Amor és desig de bellesa. Hi ha dues Venus, la Celestial i la popular. I per tant hi ha dos amors: els qui s'enamoren dels cossos, i els que se senten atrets per les intel·ligències. Tot amor és bo, però n'hi ha un de més elevat .
Erixímac, el metge. Admet les dues classes d'amor però diu que cal ampliar el concepte més enllà de l'amor humà. Segueix les doctrines d'Heràclit, dient que en la natura tot es composa de contraris que s'atrauen. Així entrem en el concepte d'harmonia de contraris , importantíssim en Plató.
Aristòfanes és escriptor teatral. I seguint l'argument de l'harmonia de contraris, explica un mite (El de les tres espècies d'homes primitius) per explicar l'origen i naturalesa de l'amor. Tots busquem allò que se'ns assembla, i al mateix temps allò que ens manca per estar complets (el contrari).
Agató, un poeta. Discrepa de Fedre ja que creu que Eros no pot ser un deu vell, ja que acompanya sempre els joves. Ha de ser representat de poca edat. En lloc de parlar dels efectes que Eros fa en els homes, Agató descriu les qualitats d'Eros. És subtil, bell, defuig la violència, no ofèn mai. I uneix les persones.
Sòcrates, el mestre. Primer critica aspectes dels discursos pronunciats. Eros no és un déu perquè li falten perfeccions. No és bell, ja que sempre està buscant la bellesa. Si no és plenament bell, no és un déu, és un semidéu. És com un geni que manté l'enllaç entre els mortals i els immortals. L'amor és el desig de la immortalitat. Per això estimem els cossos (i tenim fills). Després estimem l'interior de cadascú. Més endavant estimem la ciència, les ciències. I es culmina estimant les idees i el Bé, la idea que culmina la teoria de Plató.