Moral de senyors i moral d'esclaus. (Esquema)
La moral són un conjunt de normes que permeten a la societat instruir els individus per tal que valorin allò que la comunitat considera més útil.
.- La voluntat de poder és l'energia vital que mou la moral dels senyors. Moral ascendent. |
|
.- La voluntat d'igualtat, l'instint de ramat és qui domina les normes de la moral d'esclaus. Moral descendent. |
.- La voluntat de poder porta cap a l'home noble, que menysprea el ramat i s'afirma a sí mateix. |
|
.- L'instint de ramat porta a negar-se a sí mateix i a confiar-se a un ésser extraterrenal (Déu), enganyant-se en el seu poder. |
.- La voluntat de poder és voluntat de lluita, d'acció, de combatre. |
|
.- La moral d'esclau el fa incapaç de lluitar noblement, perquè seria vençut. |
.- No odia, perquè en lloc d'odiar i refugiar-se en el ressentiment, lluita i combat. |
|
.- Ha fet del ressentiment i l'odi a l'home noble la seva arma, ja que la força la troba en el ramat, odia dirigit pel sacerdot que és incapaç de lluitar. |
.- Troba la seva força en la seva individualitat. |
|
.- Troba la seva força en el grup, i per això sempre diu que l'interès del grup és superior al de l'individu. |
.- No se sent malvat quan lluita, ja que és el seu instint o voluntat de poder. |
|
.- El seu ressentiment i impotència ha creat una moral on fa culpables als forts pel fet de dominar els febles. |
.- Té un esperit arriscat. |
|
.- Té un esperit conservador, incapaç de posar cap meta més enllà de les seves misèries. |
.- Adopta una actitud de superació dels fracassos i de lluitar per superar-se |
|
.- Adopta una actitud de resignació i de renúncia a la vida terrenal, creant-se la ficció una nova vida. |
.- El seu estil de vida queda explicat al llibre Així parlà Zaratrustra , amb la figura del superhome. |
|
.- Els ideals de ramat els defensa el cristianisme, els jueus, el socialisme, la democràcia. |