TEORIA POLÍTICA DE S. MILL (Intenta fer-ne un mapa conceptual)

Liberalisme polític : Teoria política que defensa el predomini de la llibertat davant l'altra extrem de l'acció política, que és l'autoritat. Al seu llibre Sobre la llibertat Mill respon al problema de fins on arriba el poder de societat o dels governs sobre la llibertat individual .

Llibertat individual : Capacitat de cadascú per desenvolupar-se com a individu, de forma pròpia, escollint fer o no fer el que considera el seu propòsit, sense traves per part de l'autoritat, a no ser que es vulneri el principi d'indemnitat .

Principi d'indemnitat : (No causar dany als demés) . Límit on arriba la llibertat individual, consistent a exercir la llibertat sense perjudicar la dels demés. El principi d'indemnitat assenyala el punt on intervé l'autoritat per limitar les llibertats individuals .

Les llibertats individuals : Són els tres àmbits on es concreta la llibertat: a) la llibertat de consciència (de pensar, de sentir , d'opinar, d'expressar-se), b) la llibertat moral ( escollir com vols viure, escollir les teves metes), c) la llibertat política ( de reunió , d'associació).

Opinió pública : És el mitjà pel qual la societat exerceix la coacció sobre l'individu, despersonalitzant-lo, uniformitzant-lo, massificant-lo.

Poder polític : És el mitjà pel qual el govern legítim exerceix la seva coacció per assegurar l'acompliment de la llei.

Llibertat política : S'assembla a la llibertat individual , ja que significa la llibertat que el poder polític li deix de marge a l'individu per desenvolupar-se.

Dignitat : És el valor que cada individu adquireix com a responsable lliure de les seves accions i pensaments, dóna sentit a la seva vida, i fa que des del naixement fins a la mort mereixi un respecte .

TEORIA MORAL DE S. MILL (Intenta fer-ne un mapa conceptual)

L'utilitarisme : Teoria ètica anomenada també positivisme moral, ja que intenta trobar una base científica a base de fets observables i principis generals. Les normes morals no venen de la divinitat sinó que surten del sentiment humà d'atracció cap a allò que ens fa feliços.

Felicitat : S'identifica amb el plaer i rebuig al dolor. Formant part de la felicitat comprovem que existeixen molts plaers .

Plaer : És una sensació agradable que varia segons la facultat humana amb que s'obté. Per això Mill distingeix entre plaers superiors o inferiors, i uns són més desitjables i valuosos. La màxima felicitat va associada als plaers de més qualitat, als més elevats i als més nobles.

Hedonisme universalista : És sinònim de l'utilitarisme que defensa S. Mill, ja que no busca el plaer egoista, sinó aquell que es pugui estendre al màxim possible de persones.

Dolor o infelicitat : Contrari al plaer, és important per entendre el valor de la felicitat, la seva absència o disminució.

Virtut : La virtut és un esforç per renunciar a una felicitat immediata, mirant cap a la consecució d'una felicitat superior, més elevada, o que arribi a més persones. (Com renunciar a un benefici personal en favor de tot un col·lectiu).

Principi d'utilitat : Una acció es preferible a altra si promou més quantitat de felicitat a major nombre de persones (utilitat). Igual com hi ha una felicitat superior o inferior, també hi ha una utilitat privada (d'un o d'uns quants) , i una utilitat pública , que mira pel bé de la societat.

Sanció : És la prova de recompensa o càstig que rebrem per les nostres accions morals. Mill reconeix que existeix una sanció externa a nosaltres (per uns pot ser que Déu ens estimi o rebutgi, o que la societat ens critiqui). Existeix una sanció interna, que és el sentiment d'haver fet el mal, o consciència moral .

Sentiment moral: Són els elements que constitueixen la consciència moral : a) Provenen de l'educació, ja que no són innats, però la naturalesa humana els pot adquirir , com ho demostra l'experiència. b) També provenen de la simpatia o atracció que ens provoca el fet de conviure amb els altres. El sentiment moral és el nucli de l'ètica utilitarista.