(PAU 2006, setembre)
Perquè, al capdavall, tant si estem desperts com si dormim, no ens hem de deixar convèncer mai sinó per l'evidència de la raó. I cal remarcar que dic de la raó, i no de la imaginació ni dels sentits. Així, encara que vegem molt clarament el Sol, no hem de jutjar per això que ha de tenir la grandària amb què el veiem; i molt bé podem imaginar distintament un cap de lleó unit al cos d'una cabra, sense que calgui concloure per això que existeix realment aquest ésser quimèric; perquè la raó no ens diu pas que allò que veiem o imaginem així sigui veritat, però sí que ens diu que totes les nostres idees o nocions han de tenir algun fonament de veritat, ja que no és possible que Déu, que és totalment perfecte i conforme a la veritat, les hagi posades en nosaltres sense aquest fonament. I, per tal com
els nostres raonaments no són mai tan evidents ni tan complets durant el somni com durant la vigília, encara que, de vegades, les nostres representacions mentre somiem siguin tan vives i nítides, o més, la raó ens diu també que, com que els nostres pensaments no poden ser tots vertaders perquè nosaltres no som totalment perfectes, allò que aquests tenen de veritat ha de trobar-se infal·liblement
més aviat en els que tenim estant desperts que no pas en els nostres somnis.
DESCARTES. Discurs del mètode , IV
1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument –al voltant de 30-45 paraules– el significat, en el text, de
l'oració següent. [1 punt]
«... la raó no ens diu pas que allò que veiem o imaginem així sigui veritat. »
3. Per què diu Descartes que «no és possible que Déu, que és totalment perfecte i conforme a la veritat, les hagi posades en nosaltres sense aquest fonament»? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
4. Compareu la concepció de Descartes del coneixement empíric (o coneixement pels sentits) amb una altra concepció del coneixement empíric que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]
5. Creieu que Descartes té raó quan defensa que els sentits, per si sols, no ens poden garantir l'existència del món extern? Raoneu la resposta. [2 punts]
Soluc. 1ª preg.
En primer lloc , el contingut general del text és epistemològic (parla de com sabem que el coneixement és vertader) , metafísic ( parla d'un concepte metafísic fonamental, que és Déu).
La idea principal és que és posible arribar a un coneixement vertader (optimisme epistemològic) basant-se en que Déu ha posat en nosaltres la capacitat de trobar la veritat, entre les moltes idees del nostre Jo pensant.
La segona idea, és que Déu garanteix la veritat , i ho argumenta dient que un ésser perfecte, posseix la veritat entre les seves perfeccions. El problema és que nosaltres no som perfectes i els sentits i la imaginació ens enganyen sovint.
La tercera idea, al principi del text és el dualisme cartesià , contraposant l'evidència de la raó a les dades dels sentits.
Soluc. 2ª preg. Vol dir que la veritat directa i immediata de cada cosa no la posseïm nosaltres, perquè no som perfectes. Precisament per ajudar-nos a esbrinar la veritat, és que Descartes escriu el Discurs del mètode , on primer ens ensenya a posar en dubte, ja que aquesta sí que és una capacitat nostra. Després ens diu que no acceptem res com a vertader si no ho podem pensar de forma clara i distinta, evitant la precipitació en els judicis , etc. I així seguint amb els passos del mètode .
Soluc. 3ª preg. (Es donen els fragments del Discurs per exposar la resposta)
(...) A continuació, reflexionant sobre el fet que jo dubtava i que, en conseqüència, el meu ésser no era del tot perfecte –perquè veia clarament que hi havia una major perfecció en conèixer que no pas en dubtar- vaig parar esment en cercar d'on havia après a pensar en alguna cosa més perfecte que no el que jo era; i vaig conèixer amb evidència que calia que fos d'alguna naturalesa que, en efecte, fos més perfecta .
(...) infinit , etern , immutable , omniscient , totpoderós , i, en fi, posseir totes les perfeccions que podia admetre que són en Déu .
(...) Perquè, seguint els raonaments que acabo de fer, per tal de conèixer la naturalesa de Déu fins allà on la meva en fos capaç, en tenia prou en considerar, de totes aquelles coses de les quals en tingués alguna idea en mi, si era o no perfecció de posseir-les, i estava segur que cap d'aquelles a les quals els manca alguna perfecció no estaven en Ell, i totes les altres sí. Així vaig veure que el dubte, la inconstància, la tristor i coses semblants, no hi podien ser, atès que jo mateix hagués estat molt satisfet de ser-ne exempt.
(...) Perquè, en primer lloc, això mateix que fa poc he pres com una regla, a saber: que les coses que concebem molt clarament i molt distintament són totes veritables, només m'assegura perquè Déu és o existeix, i perquè Ell és un Ésser perfecte, i perquè tot allò que hi ha en nosaltres prové d'Ell . D'aquí se'n segueix que les nostres idees o nocions, essent coses reals i que provenen de déu, en tot allò que tenen de clares i distintes, tan sols poden en això ser veritables . De manera que si sovint en tenim que contenen falsedat, això només pot ser degut a que tenen alguna cosa de confús i obscur, ja que en això participen del no-res, és a dir, que elles no són en nosaltres tan confuses sinó a causa que nosaltres no som del tot perfectes .
Soluc. 4ª preg.
La comparació més fàcil ( comparats per OPOSICIÓ) es pot fer amb els empiristes , o amb l'utilitarisme de Mill, que també té un fonament empirista.
Concepció de Descartes sobre el coneixement empíric.
.- El coneixement empíric pels sentits és IMPERFECTE, (posa molts exemples dels enganys que ens fa la vista, també sabem que la oïda no ho capta tot, que el tacte, i l'olfacte humans són imperfectes, etc).
.- Els sentits son LIMITATS, perque només poden aplicar-se a l'experiència concreta, no poden elevar els coneixments a categoria UNIVERSAL I CIENTÍFICA.
.- Els sentits són INSUFICIENTS perque sense una raó que organitza les dades sensorials, les nostres percepcions no tenen explicació.
En canvi, pels empiristes, els sentits són la millor garantia de certesa. I segons quin autor escollim, els arguments són diferents. (Podeu mirar Hume, per exemple, o S. Mill)
Soluc. 5ª preg.
A FAVOR: Els sentits per si sols no poden garantir que el món extern sigui com nosaltres el percibim. Ho han demostrat filòsofs posteriors com Kant, (distinció entre el fenomen percebut i el noumen o “cosa en si”, que ens resulta incognoscible.
En una línia semblant , el PERSPECTIVISME de Nietzsche ens dirà que la veritat del coneixement és una metàfora, una il·lusió creada per uns éssers insignificants.
També es pot argumentar que els sentits no podrien organitzar els coneixments sense unes estructures de coneixement de les quals els humans venim dotats. El que Kant en diu “formes a priori”, que ens mostren el món d'una forma concreta.
EN CONTRA: És cert que els sentits no són garantia, però també és cert que els humans, precisament amb Descartes, aprenem a DUBTAR de la certesa, i això ens ha permès acostar-nos a la veritat.
També és cert que els sentits són IMPRESCINDIBLES per ajudar a desenvolupar el cervell, per la qual cosa Descartes es va equivocar valorant-los tan negativament.
Per últim, cal dir que combinant l'observació empírica dels sentits amb els instruments d'observació científica (microscopis, telescopis, radars, raigs X, etc) , la CIÈNCIA HA POGUT FER AVENÇOS FONAMENTALS EN BIOLOGIA, MEDICINA, ENGINYERIA, METEOROLOGIA, AERONAUTICA, ETC, ETC.