LECTURES DE PREPARACIÓ DE LA PROVA DE SELECTIVITAT DE FILOSOFIA

En primer lloc observa que les preguntes d'aquesta prova et demanaran:
.- tema, tesi (postura de l'autor), estructura.
.- definir conceptes (indicant quin sentit tenen en el context del fragment que et donen)
.- explicar diverses posicions (teories) sobre un tema.
.- opinió personal raonada (argumentada) i conclusió del que has exposat

En negreta els TEMES QUE PODEN SORTIR A LA PROVA DE FILOSOFIA. I en lletra normal els NOMS DIFERENTS AMB QUÈ POT SORTIR EL TEMA i les PÀGINES DEL LLIBRE I APUNTS DE PRIMER. Exemple de tema, Naturalesa i cultura. Exemple de pregunta, "Quin és el lloc de l'home en el Cosmos?".

Naturalesa i cultura: Què és l'home? .- El lloc de l'home en el Cosmos .-Animals o racionals?

Pg 17 A= 1-28/ pg 42 = 1-10 / pg 43 A =1-22

Instruments culturals: llenguatge, mite, ciència, art, tecnologia : Elements d'una cultura .-
La llengua, punt bàsic d'una cultura
pg 18 = 1-50

Coneixement i adaptació La imaginació i el pensament .- El coneixement humà .-Compara la intel·ligència humana i la animal

pg 123 B= 1-26 /pg 127 A= 1-32/ pg 129 A= 18-30/ pg 129 B= 1-33

La ciència i els seus tipus . Els mètodes de la ciència Què és ciència i què no ho és? .-Com s'organitzen i actuen els científics? .-La ciència és tan segura i estable com ens diuen? .-Què és un mètode, quants en saps, i per a què serveixen?

pg 158 B= 1-12/ pg 159 A= QUADRE/ pg 159 B = 1-18 /pg 160 A = 1-20 / pg 161 A= 1-50/ APUNTS sobre mètodes.

Creença i saber :Raó i experiència, són oposades? .-Saber científic, saber tècnic, saber artístic, saber religiós, saber filosòfic

pg 155 A= 23-28/ pg 155 B= 1-30/ pg 156 B= 1-23/ APUNTS sobre 5 sabers

Sociabilitat i racionalitat : Socialització primària i secundària .-La teoria dels rols .-La persona com a ésser racional

pg 34 TOT/ pg 35 TOT + QUADRE/ pg 32 TOT

Valors (noció i justificació). L'acció moral : Els drets humans i els valors que defensen .-Acció moral, acció legal .-Hi haurà mai una moral universal, ni que sigui mínima?

APUNTS DE 1r. sobre Valors./ pg 302 TOT/ pg 267 A= 22-48/ pg 267 B= 1-11 + QUADRE/ pg 268 TOT
pg 288-289-290 resumir teories.

El poder de l'estat i del ciutadà : La democràcia actual .-Els poders influents en un estat .-Formes d'estat modernes.-Estat contra societat civil .-Estat contra individu (anarquistes)

pg 58-59 TOT / pg 61 TOT/ pg 66 TOT /pg 78 TOT / pg 79 TOT

Tornar a ÍNDEX

Examen de filosofia. Tema: La ciència
Llegiu el text següent de Jesús Mosterín i contesteu les preguntes plantejades a continuació:

Avui dia anomenem ciència a un saber col·lectiu produït i transmès per especialistes, expressat en un llenguatge precís, capaç de ser controlat per mètodes públics i que ens permet l'explicació de fets passats i la predicció de fets futurs. […] La ciència és una activitat social complexa que es porta a terme per part de les comunitats científiques establertes a les universitats i els centres d'investigació, i els resultats de la qual es presenten en congressos, revistes especialitzades i llibres de text. Aquests resultats són, d'una banda, descripcions o històries detallades de certes àrees de la realitat observades amb deteniment o provocades en els laboratoris; i, de l'altra, teories abstractes que poden ser usades com a instruments intel·lectuals en l'explicació de les dades enregistrades a les històries o en la predicció de futures observacions o dels resultats de futurs experiments, o en el disseny de noves tecnologies o nous aparells. Els resultats exposats pels científics són públics i estan sotmesos a l'anàlisi, la crítica i el control de tothom i, d'una manera especial, dels seus col·legues, desitjosos de refutar els resultats dels seus companys per elevar així el seu propi prestigi dins la comunitat científica.
Jesús MOSTERÍN, La ciencia,1981

(SÈRIE 6 PAAU. LOGSE FILOSOFIA. 1996-97 (juny) OPCIÓ A)

1.a Quin tema planteja el text?
1.b Quins són els trets definidors de la ciència, segons el text? [2 punts]
2.a Qui fa la ciència? On?
2.b A través de quina metodologia o procés? [2 punts]
2. Qui controla, segons el text, els resultats científics?
3.b Per què? [2 punts]
4. El text classifica els resultats de la ciència en diverses categories. Identifiqueu-les i poseu exemples de cada tipus. [2 punts]
5. Expliqueu què vol dir que els col·legues científics estan desitjosos de «refutar els resultats dels seus companys per elevar així el seu propi prestigi dins la comunitat científica» . Particularment, expliqueu què vol dir refutar. [2 punts]

SOLUCIÓ A LA PROVA:
1.a Quin tema planteja el text? [1 punt]Planteja el tema del significat i sentit filosòfic de la ciència, els seus mètodes, i el seu caràcter públic i sotmès a control.
1.b Quins són els trets definidors de la ciència, segons el text? [1 punt] Els trets definidors de la ciència són ser un saber col·lectiu, fet per especialistes, que serveix per predir el futur i explicar el passat, explicat amb llenguatge precís i que controla les seves descobertes mitjançant les publicacions.
2.a Qui fa la ciència? [1 punt]La ciència la fan les comunitats de científics. On? A les universitats i als centres d'investigació.
2.b A través de quina metodologia o procés? [1 punt] Observació de la realitat o als laboratoris per treure'n descripcions (mètode inductiu). Formulació d'hipòtesis i experimentació per contrastar-les (mètode hipotètic- deductiu). Enunciat de lleis i teories per treure'n aplicacions (mètode deductiu) Publicació de les seves descobertes en llibres, revistes, congressos. es critiquen i després es posen en pràctica i se'n treuen aplicacions.
3.a Qui controla, segons el text, els resultats científics?[1 punt] Els controla tothom, especialment els altres científics (colegues). Però també els controlen els governs (sobretot l'ús que es fa dels descobriments), ja que la ciència és un coneixement al servei i benefici de la societat.
3.b Per què? [1 punts] Perque la ciència és un coneixement al servei i benefici de la societat, i cal analitzar-la i controlar-la. Perque la paguem amb fons que surten dels ciutadans. També ho fan perquè intenten refutar els resultats dels investigadors i així guanyen prestigi.
4.- El text classifica els resultats de la ciència en diverses categories. Identifiqueu-les i poseu exemples de cada tipus. [2 punts] les dues categories de resultats de la ciència són: a) les descripcions de la realitat, b) les teories.
Les descripcions de la realitat poden ser : a) provocades en el laboratori (com la teoria de la clonació d'animals), b) observades amb deteniment (com la teoria del llenguatge dels dofins).
Les teories poden servir per : a) explicar dades sense explicació (com la teoria del forat de la capa d'ozó), b) o per fer prediccions del que passarà (com la teoria de l'escalfament de la Terra), c) per dissenyar noves tecnologies (com la teoria de la programació en Visual Basic), d) per dissenyar nous aparells (com la teoria de funcionament del microones).

5. Expliqueu què vol dir que els col·legues científics estan desitjosos de «refutar els resultats dels seus companys per elevar així el seu propi prestigi dins la comunitat científica» . Particularment, expliqueu què vol dir refutar. [2 punts] Refutar vol dir demostrar amb dades clares i arguments que la teoria o descobriment criticat té errades o falla. La refutació téa veure amb la FALSACIÓ, (Karl POPPER). I "el col·legues" estan desitjosos de refutar vol dir que la descoberta científica és al mateix temps com una competició, i com un treball en equip. Si refutes una teoria és com haver guanyat un partit contra un rival. Però si no es publiquen teories no poden ser refutades. Popper diu que si una teoria no permet ser refutada, no es considera científica. Per això cal formular-la d'una manera clara i possible de verificar o falsar.

Examen de filosofia. Tema : La ciència autèntica Curs 1997-1998 (setembre) OPCIÓ B.
Elaboreu una composició escrita que respongui a la qüestió següent:
Com podem diferenciar la ciència autèntica de la falsa?

1.- Feu un guió o esquema de les idees que desenvolupareu. (2 punts)

2.- Redacteu el tema segons el guió previst. Amb una exposició clara i coherent. Plantegeu el problema que suposa la pregunta, doneu arguments i exposeu altres punts de vista crítics si voleu. (5 punts).

3.- Contesteu les preguntes següents: (3 punts)
3.a. És el mateix una ciència fàctica que una ciència formal?
3.b Per què?
3.c En què consisteix la verificació empírica dels enunciats de les ciències fàctiques?
3.d Com es du a terme aquesta verificació?

SOLUCIÓ DE LA PROVA, QUE CAL AMPLIAR I REDACTAR CORRECTAMENT

La pista per redactar la solució pot seguir aquest acròstic: La ciència autèntica és un saber ...
Comprovat molt a fons per mitjà de l'experimentació.
Implacable en les seves afirmacions, per dures que resultin.
Explicable, amb lleis i teories, a alumnes d'escoles, instituts i universitats.
Corregible mitjançant els nous descobriments.
Independent d'interessos econòmics i polítics.
Anticipador, i capaç de fer prediccions segures o altament probables.

Aquesta pista et val per dibuixar l'esquema de la pregunta 1, i per redactar amb exemples la pregunta 2.

Pregunta 3.a
3.a. És el mateix una ciència fàctica que una ciència formal? No, ja que des del segle XVIII el filòsof David HUME va separar clarament aquests dos tipus de ciències.
3.b Per què? Les ciències formals es desenvolupen independentment del que passa a l'exterior, són més aviat producte de la ment humana (veure pg. 159 del llibre). No es basen en fets sinó en arguments i raonaments.
Les ciències fàctiques o factuals es basen en fets (pg. 160 del llibre) i treballen pel mètode inductiu o per l'hipotètic deductiu.
3.c En què consisteix la verificació empírica dels enunciats de les ciències fàctiques? Ä verificació empírica és un procés pel qual passem de resultats particulars a veritats generals.
3.d Com es du a terme aquesta verificació? Es du a terme mitjançant l'experimentació i l'establiment de lleis.
Es pot fer a) per verificació en tots els casos possibles. O b) per falsació, una hipòtesi és vàlida mentre l'experiència no la contradiu. (pg. 161 del llibre)

Examen de filosofia. Tema : El llenguatge Curs 2000-2001 (juny)
OPCIÓ A. Llegiu aquest text atentament i constesteu:

El llenguatge és el simbolisme més econòmic. A diferència d'altres sistemes representatius, no demana cap esforç muscular, no comporta cap desplaçament corporal, no imposa cap manipulació laboriosa. Imaginem el que seria la feina de representar a la vista una «creació del món» si fos possible d'afigurar-se-la en imatges pintades, esculpides o d'altres, al preu d'un treball insensat; després, vegem què s'esdevé amb la mateixa història quan es realitza en el relat, un seguit de petits sorolls vocals que s'esvaneixen tot just emesos, tot just percebuts, però que exalten l'ànima sencera i són repetits per totes les generacions; i cada vegada que la paraula mostra l'esdeveniment, cada vegada, el món torna a començar. Cap poder no igualarà mai aquest, que fa tant amb tan poc.
BENVENISTE, Problemes de lingüística general

1. Expliqueu breument quina és la idea principal del text. [2 punts]
2. Què vol dir que el llenguatge és un simbolisme? [3 punts]
3. Compareu o relacioneu el concepte de llenguatge que hi ha en aquest text amb
algun altre concepte de llenguatge. [3 punts]
4. Expliqueu per què creieu que l'autor del text té raó o per què creieu que no en té.
[2 punts]

ESQUEMA DE SOLUCIÓ. PROVA JUNY 2001 SÈRIE 5 OPCIÓ A . BENVENISTE

1.- De totes les formes d'expressió (pintura, música, escultura, etc.) la llengua és la que obté més bons resultats -fent servir menys mitjans. Per això és el simbolisme més econòmic. Posa l'exemple de la creació del món.

2.- Vol dir que les paraules tenen un significat que cal aprendre, i evitar:
* Incorreccions en l'ordre de les paraules (SINTAXI)
* Incorreccions en el significat (SEMÀNTICA)
* Incorreccions en l'ús , segons el context. (PRAGMÀTICA)

3.- D1: Conjunt de signes articulats, dotats de significat, que expressen el que pensem i el que sentim.
D2: Estil personal d'expressar-se que indica el grup social al que pertanyem. Pot ser vulgar, científic, culte, popular, infantil, etc.
S'assemblen en que totes dues diuen que el llenguatge és per expressar.
Es diferencien en que D1 parla de com està constituït en general, mentre D2 parla de la funció de diferenciar el grup social segons el llenguatge que parlem.

4.- La crítica a l'autor:
· No reconeix que costa un gran esforç aprendre bé un idioma.
· No diu que el llenguatge corrent es presta a ambigüitats que poden confondre.
· No diu que les paraules cadascú les entén com vol.

Examen de filosofia. Tema: Les teories ètiques
1996-97 (juny) (OPCIÓ B)

Expliqueu almenys dues teories ètiques de la següent forma: Plategeu un problema moral i expliqueu com actuar segons cadascuna de les dues teories.

.- (Dos punts per l'esquema de la redacció que fareu)

.- (Cinc punts per l'explicació del problema, les teories exposades, i les solucions adoptades)

.- (Tres punts per respondre a aquestes preguntes: a) Pot qualificar-se de moral o immoral la conducta d'un home sotmés a xantatge, a tortura , a depressió? b) Per què? c) És responsable moral la conducta d'una persona que actua obligada per un jurament que va fer?)

SOLUCIÓ A LES TEORIES ÈTIQUES (Pots escollir les que millor et vagin per fer el problema)

CLASSIFICACIÓ GENERAL DE LES DIVERSES TEORIES ÈTIQUES
1.- ÈTIQUES MATERIALS (es diuen així perquè busquen un valor concret per damunt dels altres).
2.- ÈTIQUES FORMALS (són les que no et diuen què has de fer en concret, però volen que tinguis principis propis).

1.1.- ÈTIQUES MATERIALS interessades en el valor de la felicitat humana:
1.1.1.- Cínics
1.1.2.- Epicureïsme
1.1.3.- Estoïcs
1.1.4.- Socràtics
1.2.- ÈTIQUES MATERIALS interessades en el valor de la justícia:
1.2.1.- Els drets humans.
1.3.- ÈTIQUES MATERIALS interessades en el valor de l'amor i la pau:
1.3.1.- Cristianisme

2.1.- ÈTIQUES FORMALS interessades en que tinguis sentit del deure
2.1.1.- Kant

NORMES BÀSIQUES DE LES ÈTIQUES MATERIALS interessades en el valor de la felicitat humana:
1.1.1.- Cínics (pg. 288, 33-50)
Passa de les convencions socials, ves a la teva, i seràs considerat persona sàvia.
Viu de forma natural, tal com et surt, sense pensar en què diran els altres.
Mostra la teva llibertat absoluta davant qualsevol norma social.
1.1.2.- Epicureïsme (pg. 289, 1-26)
Cultiva l'amistat per damunt de tot.
Evita tot allò que et pugui portar dolor i seràs persona sàvia.
Calcula quin plaer és el més adequat a cada moment, i quina quantitat de plaer cal per no caure en el dolor.
1.1.3.- Estoïcs (pg. 288b, 1-17) (pg. 289 a ,1-8)
Aconsegueix mostrar-te insensible i indiferent al plaer i al dolor.
Busca la serenitat d'esperit allunyant-te dels desigs que et pertorben. "Tenir suficient és millor que tenir molt" SÈNECA.
Aprèn a acceptar el destí tal com ve i seràs un home savi.
1.1.4.- Socràtics (pg. 284 a, 5-42)
Busca sempre la veritat dialogant amb els altres, la veritat és per damunt de l'amistat i de la riquesa.
Fes el bé a tothom qui puguis.
Intenta en tot fer les coses el millor que siguis capaç.

NORMES BÀSIQUES DE LES ÈTIQUES MATERIALS interessades en el valor de la justícia:
1.2.1.- Els drets humans. (pg. 337 a, 43-48) (pg. 337b, 1-31) (pg. 338 a, 1-24) (pg. 338b, 1-9)
Respectem les llibertats de les persones recollides en aquesta Declaració.
Tractem les persones amb igualtat de drets i deures.
Promoguem la solidaritat entre les persones.

NORMES BÀSIQUES DE LES ÈTIQUES MATERIALS interessades en el valor de la l'amor i la pau:
1.2.1.- El cristianisme
Estima fins i tot els enemics, doncs som tots fills d'un mateix pare.
Persona les ofenses tants cops com convingui i aquest perdó et farà superior als qui t'ofenen.
Comparteix les riqueses i no t'enganxis als béns materials, ja que la vida veritable no és aquesta.

NORMES BÀSIQUES DE LES ÈTIQUES FORMALS interessades en que tinguis sentit del deure
2.1.1.- Kant (pg. 299b, 7-17) (pg. 300 a,1-5)
Educar moralment significa aprendre el sentit del deure com a persona, més que no pas buscar la felicitat.
El teu sentit del deure t'ensenya que no has de voler pels altres allò que no vols per tu.
El teu sentit del deure t'ensenya que has de pensar per tu mateix quins són els teus deures (autonomia moral). Fes allò que creguis que és el teu deure, sense mirar si els altres et corresponen o no. Cadascú respon davant ell mateix.

Solució Pregunta 1.- Esquema de la redacció: a) Definir què és una teoria ètica. b) Plantejar el problema moral a resoldre. c) Indicar la resposta segons la teoria de Kant. d) Indicar la resposta segons la teoria estoica. e) Valorar els riscos que comportaran cadascuna de les solucions.

Solució Pregunta 2.- Definirem teoria ètica com un conjunt de normes de conducta moral aplicables de forma universal a resoldre problemes d'actuació en relació a les altres persones, tenint presents les circumstàncies de cada cas i la forma d'actuar més prudent.

Problema moral: El president d'un país ha estat enxampat mantenint relacions amb la seva secretària-becària. La seva esposa, quan sap la veritat, es planteja diverses opcions com a resposta a la conducta del marit. Quina resposta podria ser la moralment més encertada, seguint dues teories ètiques que aquí van millor?

La resposta de Kant es basa en aquests criteris: El teu sentit del deure t'ensenya que has de pensar per tu mateix quins són els teus deures (autonomia moral). Fes allò que creguis que és el teu deure, sense mirar si els altres et corresponen o no. Cadascú respon davant ell mateix.

Seguint Kant, no és encertat respondre a la infidelitat amb una infidelitat, com algunes vegades hem sentit que es fa. El deure de l'esposa d'un president és delicat, ja que l'exemple a donar serà pres com a model. Ha de mostrar quin són els seus criteris davant el fet, però ha de valorar també l'actitud de penediment (expressat de forma pública) del marit. Es mostrarà preocupada per deixar clar quin és el deure d'una esposa i quina resposta pot ser més positiva per l'educació de la seva filla.

Seguint l'escola estoica, els criteris són: Busca la serenitat d'esperit allunyant-te dels desigs que et pertorben. Aprèn a acceptar el destí tal com ve i seràs un home savi.

Si seguim els criteris estoics, la serenitat ha de dominar en la decisió a prendre. Per tant l'esposa no pot reaccionar de forma precipitada, ha de reservar-se un temps per actuar de manera racional. També ha d'entendre que el destí de l'esposa d'un president comporta actuar de forma molt més serena del que ho faria un ciutadà anònim.

Els riscos de la resposta kantiana són els sentiments, ja que ens destorben i ens empenyen a oblidar les nostres metes influint-nos amb desigs de venjança i de reaccionar tornant el mal amb la mateixa mesura.

Els riscos de la resposta estoica són els de mostrar una fredor excessiva, que dóna sensació de conducta hipòcrita i fingida.

De fet el cas que ens ocupa va ser resolt per l'esposa amb una actitud molt propera a la resposta kantiana, posant per damunt el deure d'esposa disconforme amb la conducta del marit, però preocupada per no fer cap actuació que comportés un deshonor cap a la família presidencial

Pregunta 3.- La conducta sotmesa a pressió de xantatge, tortura o depressió suposa una alteració greu de la capacitat lliure i responsable de decisió, i per tant els actes realitzats són fóra de la bondat o maldat moral (no són morals ni immorals), són actes a-morals.

Les conductes realitzades sota la pressió d'un jurament realitzat de forma lliure i responsable obliguen al qui ha prestat el seu jurament, tret que hagi estat alliberat del seu compromís per un pacte amb qui va contraure el jurament. Els cas més habitual d'alliberament del compromís del jurament es dóna entre qui jura complir vots de castedat, celibat, pobresa, obediència, (com passa en certes ordres religioses), i és alliberat d'aquest jurament pel seu superior.