Examen sobre Hume (Impresions i idees)

SOLUCIÓ A LES PREGUNTES: text de l'examen

Totes les idees, especialment les abstractes, són naturalment dèbils i obscures. La ment no té

sinó un domini escàs sobre elles; tendeixen fàcilment a confondre's amb altres idees

semblants; i quan hem usat moltes vegades un mot qualsevol, encara que sense donar-li un

significat precís, tendim a imaginar que té una idea determinada annexa. En canvi, totes les

impressions, és a dir, tota sensació —bé externa, bé interna— és forta i vivaç: els límits entre

elles es determinen amb més precisió, i tampoc és fàcil caure en error o equivocació respecte

a elles. Per tant, si tenim la sospita que un terme filosòfic és usat sense significat o sense cap

idea (com passa amb massa freqüència), no hem de fer res més que preguntar-nos de quina

impressió es deriva la suposada idea; i si és impossible d'assignar-n'hi una, això serviria per

confirmar la nostra sospita.

David HUME , Investigació sobre el coneixement humà

1.- (2 punts) a) Expliqueu el concepte d' idea que es desprèn d'aquest text.

b) Compareu el concepte d'idea en HUME amb el que en té Descartes.

RESPOSTA 1.A.- Les idees són febles i obscures. Les idees abstractes encara són més poc precises que les que es deriven d'impressions simples o concretes. Com que són poc precises tendeixen a confondre's amb d'altres de semblants. I la imaginació tendeix a que al fer servir un mot, molt cops ens en representem un que se li assembla, provocant confusió.

Per oposició, ( En canvi ... ) la impressió és més forta, i la seva identificació és més precisa. Evita caure en l'error.

La conclusió (Per tant ...) ens indica que els termes filosòfics que s'usen sense cap impressió que els certifiqui, confirmen la sospita que no tenen cap fonament de certesa. I així es demostra la concepció empirista del text de Hume i també el seu escepticisme epistemològic i metafísic.

RESPOSTA 1.B.- La comparació entre Hume i Descartes sobre el concepte d'idea :

Per l'origen, Hume les origina en les impressions metre que Descartes les origina en tres tipus : les que venen dels sentits, les que fabrica la pròpia raó, i les que posseïm de forma innata.

Per la seva fiabilitat , Hume no dóna fiabilitat a les idees, ja que la imaginació les distorsiona i les confon amb d'altres de semblants per associació d'idees. Descartes confia de les idees per poder superar la falta de veritat de les percepcions sensorials. Crea una realitat ideal, on és possible el coneixement científic, dominada per la matemàtica.

Per la seva realitat metafísica , ja que Hume nega realitat metafísica a les idees, com diu al text que està sospitant. Descartes otorga realitat metafísica a les idees, arribant a la demostració de Déu, del Jo (ànima), i de les substàncies extensesque conformen el món.

2.- (2 punts) Esteu d'acord amb la tesi de HUME que la impressió sensible és la base de la certesa? Raoneu la resposta.

RESPOSTA.- A primer curs de filosofia aprenem que hi ha una certesa subjectiva (que s'obté pel criteri d'evidència o intuïció) i ens arriba per la via de la raó (Descartes) o per la via de la percepció d'impressions sensibles (Hume) .

Existeix la certesa intersubjectiva que ens ve de la comparació de la nostra certesa amb les d'altres subjectes, per arribar a una certesa crítica o consensuada, i superar la subjectivitat.

Si ens atenem a Hume, la impressió sensible només és un material que no té cap significat mental fins que no s'organitza i es percibeix sota uns criteris (igual/desigual, gran/petit, bo/dolent, etc, etc).

En resum que la impressió sensible aporta els materials, però la raó dota la intel·ligència d'unes funcions que permeten percebre i entendre, i dotar de significat allò que els sentits capten

3.- (1 punt) Escriu en unes 10 línies les tres regles de la moral provisional de Descartes. RESPOSTA: al dossier del Discurs , part 3ª.

Examen d'Stuart Mill

“ Però el més fort de tots els arguments contra la ingerència de la col•lectivitat en la conducta purament personal és que, quan s'hi immisceix, hi ha moltes probabilitats que ho faci malament i en els punts menys adients. En qüestions de moralitat social, de deure envers els altres, l'opinió del públic, això és, de la majoria aclaparadora, tot i que sovint sigui incorrecta, és probable que més sovint sigui correcta, perquè en aqueixes qüestions els seus membres no fan altra cosa que jutjar els seus propis interessos i la manera com un determinat comportament, si es permet la seva pràctica, els pot afectar.

Però l'opinió d'una majoria semblant, imposada a tall de llei sobre la minoria, en qüestions de capteniment personal, és tan probable que sigui encertada com desencertada, car en aquestes ocasions l'opinió pública vol dir, en el millor dels casos, l'opinió d'algunes persones sobre allò que és bo o dolent per a altres persones i molt sovint ni tan sols significa això, car el públic, passant per alt amb la més perfecta indiferència el plaer o la conveniència d'aquells la conducta dels quals censura, només considera la seva pròpia preferència. N'hi ha molts que consideren com una ofensa contra ells qualsevol comportament que els desplau i que experimenten com un ultratge a llurs sentiments, com en el cas d'un fanàtic religiós, que quan fou acusat de menystenir els sentiments religiosos dels altres, respongué que són ells qui menystenen els sentiments d'ell tot persistint en llur culte o credo abominable.”

S. MILL Sobre la llibertat

1. Expliqueu breument —al voltant de 40-80 paraules— les idees principals del text i

com hi apareixen relacionades. [2 punts]

2. Implicacions del text en el problema de la democràcia respecte a l'opinió de les minories. [3 punts]

3. Caracteritzeu la concepció de llibertat en S. Mill. Compareu-la amb una altra concepció diferent de llibertat.

4. Esteu d'acord amb la tesi de Mill? Raoneu la resposta. [2 punts]

Tornar a índex