Bé cal admetre que la naturalesa ens ha mantingut ben lluny de tots els seus secrets i que només ens ha facilitat el coneixement d'unes poques qualitats superficials dels objectes, mentre que ens amaga aquells poders i principis dels quals depèn la seva influència. Els nostres sentits ens informen del color, el pes i la consistència del pa, però ni cap sentit ni cap raó poden mai informar-nos sobre aquelles qualitats que el fan adequat per a l'alimentació i el suport d'un cos humà. La vista i el tacte donen una idea del moviment actual dels cossos, però, pel que fa a aquesta meravellosa força o poder de mantenir el moviment d'un cos per sempre en un canvi
continu de lloc, moviment que els cossos no poden perdre mai sinó per comunicar-lo a d'altres, no ens en podem formar ni el concepte més remot. Nogensmenys, malgrat aquesta ignorància dels poders i principis naturals, sempre suposem, quan veiem qualitats sensibles iguals, que tenen poders ocults iguals i esperem que se'n seguiran efectes similars a aquells que hem experimentat.
HUME, Investigació sobre l'enteniment humà
1. Expliqueu breument quina és la idea principal del text. [2 punts]
2. Què vol dir, en aquest text, l'oposició entre «poders ocults» i «qualitats superficials»? [3 punts]
3. Compareu la concepció del coneixement científic que apareix en aquest text amb alguna altra concepció del coneixement científic . [3 punts]
4. Expliqueu per què creieu que l'autor del text té raó o per què creieu que no en té. [2 punts]
Solucions a l'examen de Hume
1.- Estem davant d'un text de contingut epistemològic , perque tracta del coneixement de la naturalesa. També hi podem veure una intenció antimetafísica en tant que basa el nostre limitat coneixement tan sols en l'experiència sensorial.
La idea principal és L'ESCEPTICISME de Hume respecte al coneixement humà i a les seves limitacions.
La segona idea (EL FENOMENISME) ens porta a diferenciar entre: a) allò que els sentits ens mostren, i b) les qualitats o poders ocults que no podem captar, i que són la base de totes les transformacions i esdeveniments que es produeixen a la naturalesa. (exemple de saber per què el pa ens alimenta ...).
La tercera idea és EL CARÀCTER SIMPLEMENT PROBABLE del coneixement, que ens fa suposar que el futur serà com el passat.
2.- La segona pregunta ve llargament explicada al llibre de text en fragments clars (pg. 222, 223, 224, 225), i a la pàg. 107 de la fotocòpia de l' Abstract.
Primer, recordem que Hume només concedeix categoria de connexió necessària a les relacions d'idees (matemàtica, lògica), no a les qüestions de fet (observacions de la natura). pg. 222, 223
Segon, el poders ocults, que són els qui indicarien una relació segura de causa-efecte, es basen en una CREENÇA de la nostra naturalesa. És útil, i ens convé per donar un aire de NECCESARI a un coneixement que tan sols és PROBABLE.
Tercer, a més del desconeixement dels poders ocults que governen la natura, ens hem INVENTAT la noció de SUBSTÀNCIA, les propietats de la qual es poden conèixer de forma innata (SEGONS ELS RACIONALISTES). Com podeu llegir al llibre, Hume CRITICA aquesta noció de substància i afirma que tot el que s'ha argumentat sobre ella són especulacions de l'IMAGINACIÓ.
3.- La comparació de la concepció de Hume sobre el coneixement científic, es pot fer amb algun autor oposat o amb un de similar. (N'escollim un de similar, S. Mill)
En síntesi la concepció de Hume sobre la ciència té els següents trets:
EMPIRISTA, perque basa el coneixement en els sentits, afirmant que tota idea FIABLE, es basa en l'experiència, mentre que la imaginació barreja, combina i distorsiona les idees.
ESCEPTICISME, perquè desconeixem les poders ocults de la natura, i el coneixement dels sentits és molt limitat. Fiable, però limitat.
FENOMENISME, perquè no coneixem la “cosa en sí”, tan sols les experiències dels nostres sentits.
CRÍTICA, perquè a més de reconèixer les limitacions del coneixement, critica als racionalistes per la seva pretensió d'un coneixement basat en la raó i en l'innatisme.
S. Mill comparteix amb Hume el punt de vista empirista, ja que es basa en l'experiència per construir una teoria científica sobre el comportament moral (L'UTILITARISME).
No és escèptic, ja que creu fermament en la valor de la INDUCCIÓ per establir la veritat de la seva teoria.
Tampoc és fenomenista, ja que creu que l'ésser humà comparteix una naturalesa semblant la base de la qual és la recerca del plaer i l'evitació del dolor.
Finalment S. Mill confia plenament en la lògica per donar validesa demostrativa a la ciència. I comparteix amb Hume que fins i tot les fórmules matemàtiques són producte de l'observació empírica.
4.- Opinió personal
Arguments a favor: Explicar exemples dels molts aspectes del coneixement que AVUI ENCARA RESTEN DESCONEGUTS PER NOSALTRES.
Explicar la influència de Hume per provocar la recerca d'instruments experimentals que mostrin els poders ocults de la Natura , i com ha canviat tot durant els segles XIX, XX, i XXI.
Arguments en contra: En contra de Hume, s'hi poden presentar arguments de tipus metafísic, si es creu en la metafísica.
També es pot argumentar que per fer avançar la ciència ha calgut construir (o imaginar) hipòtesis no sempre basades en l'experiència, sinó sovint en la imaginació creadora. I desprès l'experiència les ha validat o no. Molt dels descobriments de la ciència no poden ser observats directament, i cal recórrer a construccions teòriques.