Per bé que la societat no es basi en un contracte, i per bé que no es guanyi res inventant-ne un per deduir-ne les obligacions socials, tots els qui reben la protecció de la societat li deuen quelcom en retorn del benefici rebut, i el fet de viure en societat fa indispensable que cadascú es vegi en l'obligació d'observar una certa línia de conducta envers la resta. Aquesta conducta consisteix, primer de tot, a no perjudicar els interessos dels altres, o més ben dit, certs interessos que, per disposició legal o consentiment tàcit, han de ser considerats com a drets; i, segonament, a suportar cadascú la càrrega que li pertoqui (fixada segons un principi
d'equitat) dels treballs i sacrificis exigits per la defensa de la societat o els seus membres d'ofenses i vexacions. La societat està justificada a imposar aquestes condicions, a qualsevol preu, a aquells que preferirien incomplir-les. [...]
Però no hi ha motiu per plantejar-se aquesta qüestió quan la conducta d'una persona no afecta l'interès de cap altra persona, o quan no pot afectar l'interès dels qui no volen ser afectats (sota el supòsit que les persones interessades són
totes adultes i amb un grau normal d'enteniment). En tots aquests casos, l'individu hauria de tenir una perfecta llibertat, social i legal, per fer l'acció i atenir-se
a les conseqüències.
MILL. Sobre la llibertat , IV
1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 5-15 paraules en cada cas. [1 punt]
a) « contracte»
b) « llibertat legal»
3. Per què diu Mill que quan la conducta d'algú no afecta els interessos d'altri «hauria de tenir una perfecta llibertat, social i legal, per fer l'acció»? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
4. Compareu la concepció de Mill de la relació entre individu i societat amb una altra concepció d'aquesta relació que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]
5. Suposem una acció que només pot afectar dues persones que són adultes i que lliurement hi estan d'acord. Creieu que Mill té raó quan defensa que, en aquest cas, la societat no hi ha d'intervenir? Raoneu la resposta. [2 punts]
SOLUCIONS
1.- Text de contingut polític ja que parla de les obligacions de l'individu amb la societat i de la intervenció de la societat en les llibertats individuals.
L'idea principal és la coneguda tesi de Mill afirmant que l'individu ha de tenir una perfecta llibertat per fer les accions i respondre de les conseqüències (LIBERALISME POLÍTIC).
La segona idea és la distinció entre LLIBERTAT LEGAL I LLIBERTAT SOCIAL, entenent que són les dues formes de la societat per protegir-se de les conductes individuals que perjudiquen a terceres persones.
La tercera idea és el famós PRINCIPI D'INDEMNITAT, formulat al text com “no perjudicar els interessos dels altres, (...) quan per disposició legal o consentiment tàcit siguin considerats com a DRETS”.
La quarta idea, exposada al principi és que NO CAL UNA TEORIA DEL CONTRACTE SOCIAL per entendre que tenim tots unes obligacions socials. Això es relaciona amb L'UTILITARISME NO-EGOÏSTA propugnat per S. Mill.
2.- CONTRACTE : (Contracte social) Teoria filosòfica i política exposada per autors com Hobbes, Locke o Rousseau per justificar la necessitat de l'Estat, en les seves diferents formes. Mill no és favorable a l'intervencionisme de l'Estat , i per això diu que no és necessari parlar de cap contracte.
LLIBERTAT LEGAL : Conjunt de drets dels ciutadans reconeguts i protegits per l'Estat , expressats als Drets Humans (drets civils, jurídics, personals, etc.). Mill considera que la llibertat legal està amenaçada constantment per aquells grups o persones que practiquen l'intolerància, ja sigui religiosa, política o moral.
3.- Per respondre aquesta pregunta cal exposar els arguments de la lectura SOBRE LA LLIBERTAT (pgs. 109 a 117). Molt resumidament són: a) Que la llibertat és el bé més important a protegir, fins i tot a risc que l'individu malmeti la seva fortuna, la seva fama i la seva salut. b) Que la societat ja disposa de la llarga etapa de l'educació per reprimir i coaccionar l'infant, de tal manera que seguir fent-ho quan un és gran, converteix els ciutadans en “criatures adultes”. c) Que l'únic límit a la llibertat es justifica pel DANY GREU que es pugui fer a terceres persones.
4.- La relació INDIVIDU- SOCIETAT ve al llibre de 1BAT (Sociologia). Molt resumidament pot tenir 4 situacions:
a) Individualisme exagerat= Insolidari. Màxima llibertat.
b) Individualisme moderat = Certa solidaritat. Llibertats.
c) Socialdemocràcia = Solidaritat social. Menys llibertats.
d) Totalitarismes = Igualtat social. Llibertats mínimes.
Mill creu en un individualisme moderat (liberalisme polític) perquè defensa un ESTAT MÍNIM, per tal de no interferir en les llibertats individuals. Però no cau en l'insolidaritat perquè defensa un UTILITARISME MORAL NO EGOÏSTA, de benefici a la majoria per damunt del benefici individual.
Si establim una comparació del liberalisme de S. Mill amb el totalitarisme portat a termes en règims comunistes veiem que:
• En tots dos sistemes es busca una mena d'alliberament de l'individu. En el cas de S. Mill es fa limitant l'intervenció de l'Estat, i en l'altre s'alliberen més aviat les CLASSES SOCIALS OPRIMIDES, a base de fer-se amb el control dels organismes de l'Estat.
• La diferència la trobem en la retallada de llibertats individuals que imposen els totalitarismes, i que es troben prou explícites en la Declaració Universal dels Drets Humans (1948).
5.- Opineu que la societat no ha d'intervenir en una relació entre dues persones adultes, que només les afecti a elles ? Idees a valorar (prostitució, infidelitat, contractes laborals abusius, relacions homosexuals, donacions d'òrgans, etc.) són exemples que us permeten reflexionar sobre els límits de la llibertat, com fa S. Mill al llibre que heu llegit.