(PAU 2006, juny)
En l'home noble s'esdevé exactament el contrari: concep la idea de «bo» d'una forma prèvia i espontània, és a dir, a partir de la seva pròpia persona, i només a partir d'això es fa una idea d'allò que és «dolent». Aquest concepte de «dolent» d'origen noble i aquella idea de «pervers» sorgida de la perola de cervesa que és l'odi insaciable [...] són molt diferents, per bé que ambdós termes, «dolent» i «pervers», sembla que es contraposen a la mateixa idea de «bo». Tanmateix, la idea de «bo» no és la mateixa: només cal que hom es pregunti qui és pròpiament «pervers» en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta rigorosa és aquesta: precisament «l'home bo» de l'altra moral, precisament el noble, el poderós, el dominador, simplement que acolorit, interpretat i vist de reüll per la mirada plena de verí del ressentiment.
NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I
1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expres-sions –al voltant de 5-15 paraules en cada cas. [1 punt]
a) «home noble»
b) «ressentiment»
3. Per què diu Nietzsche que aquell que la moralitat del ressentiment anomena «home pervers» és l'home noble mateix? (En la vostra resposta, haureu de refe-rir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
4. Compareu la concepció de la moralitat de Nietzsche amb una altra concepció de la moralitat que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]
5. Creieu que Nietzsche té raó en la seva crítica als valors de «bo» i «pervers», tal com els caracteritza la tradició judeocristiana? Raoneu la resposta. [2 punts]
SOLUCIONS:
1.- El text té un contingut ÈTIC perquè l'ètica és l'estudi de com es fonamenten els diversos valors morals d'una societat.
Comença amb una idea DIALÈCTICA, contraposant la moral noble a la moral d'esclau.
La segona idea és la coneguda TRANSMUTACIÓ DELS VALORS realitzada per les classes populars en contra de la noblesa aristocràtica. El text avisa de la trampa del canvi de significat del concepte oposat a “bo”. Per l'home noble l'oposat és dolent, i per la moral d'esclau l'oposat a bo és pervers, amb un matís de ressentiment.
La tercera idea és posar de relleu que la moral d'esclaus es basa en l'odi insaciable i el ressentiment , per la qual cosa és una moral mesquina i malaltissa.
2.- Home noble: Concepte fonamental en la moral de Nietzsche, de tipus VITALISTA. Representa l'orgull de ser superior, sense complexos de voler ser com el ramat. Oposat al conformisme, als camins coneguts, a la por al risc.
Ressentiment: És un sentiment que combina l'odi contingut a dins amb una certa impotència per treure'l obertament a fora. Aixó provoca una falsa resignació , una falsa humilitat. I per Nietzsche és la prova que la moral d'esclaus és dolenta i malaltissa.
3.- En la pregunta tercera no es pot evitar parlar dels aspectes més generals de la teoria nietzschiana de la moralitat. Tot i això, s'ha de tenir en compte que la pregunta demana per només un aspecte –encara que central- d'aquesta concepció: l'origen de la moral del ressentiment i la inversió de valors. No es tindran en compte les referències a la doctrina de Nietzsche que no siguin pertinents per a aquesta qüestió. Aquesta redacció és només una mostra de possible resposta. S'ha tractat de simular el grau de precisió, extensió i claredat expositiva que serien suficients per obtenir la màxima qualificació. No s'han evitat algunes redundàncies i imprecisions que són compatibles amb la màxima qualificació.
Nietzsche tracta d'explicar la formació, en termes històrics i psicològics, d'algunes nocions morals. En concret, tracta d'explicar l'aparició de la idees morals de “bo” i “dolent” tal i com les entén la nostra tradició judeo-cristiana. Nietzsche és un exemple de “pensador de la sospita”: tracta de mostrar que algunes de les concepcions que suposem naturals o necessàries tenen un origen determinat per certs fets històrics i per certs aspectes de la nostra psicologia.
Hi ha, segons ell, unes nocions a partir de les quals s'han format les nocions morals de “bo” i “dolent”. En el món clàssic no eren més que nocions relatives a les relacions de superioritat i inferioritat entre certes classes socials. Les classes aristocràtiques es consideraven a si mateixes com a “bones”, com a conseqüència de la seva superioritat social sobre els “dolents”, els oprimits, les classes inferiors. Aquesta superioritat implicava un seguit de capacitats (autonomia, confiança, creativitat) que eren típiques de l'home noble. En conseqüència l'home noble tenia raó en considerar-se així mateix superior. De la mateixa manera, el significat pre-moral de “dolent” no implicava una avaluació moral. L'home “dolent”, l'home baix era només l'home de la classe inferior que es veia privat de les capacitats i habilitats típiques de la noblesa. Ningú no associava aquesta inferioritat amb nocions com ara responsabilitat o culpa.
En aquest sentit de “noble”, els homes nobles menystenien els inferiors. Però no els feien moralment culpables per ser-ho. Aquest menyspreu no era un judici pròpiament moral.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
L'alumne pot referir-se a consideracions filològiques. Això encara que NO és necessari, comptaria al seu favor
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
L'aparició de les nocions de “bo” i “dolent” com a nocions morals requereix el que podem denominar una “revolta dels esclaus”. Els inferiors arriben a concebre aquesta relació de dependència dominats pel ressentiment, per l'odi i l'enveja. (Hem de tenir en compte que aquestes actituds no són, per Nietzsche, pròpies de l'home aristocràtic). En aquesta revolta dels esclaus juguen un paper crucial el que Nietzsche anomena “sacerdots”: aquests odien l'home noble no pel fet que són oprimits per ell, sinó pel fet que els nobles són feliços i aconsegueixen el respecte i l'obediència dels oprimits. El fet que el seu odi no pot ser expressat directament fa que adopti una forma subtil: la de re-descriure les virtuts, les capacitats, de l'home noble com a inferiors, com a “dolentes”. I la de considerar que les qualitats que són útils a l'esclau són les que fan un “home bo”. És per això que l'home “bo” segons la moral del ressentiment és l'esclau. I l'aristòcrata esdevé l'home “dolent”. El que hi darrere d'aquest procés d'inversió és l'odi: el desig de revenja. L'origen de la idea moral de “bo” és el de proporcionar una visió del món des de la qual es pugui menystenir l'ideal aristocràtic.
Moltes nocions associades a aquesta inversió poden ser explicades, segons Nietzsche. La noció de culpa moral, a diferència del menysteniment originari dels aristòcrates cap als plebeus, involucra la de merèixer un càstig. Així que la noció d'una sanció divina i un ordre moral imposat per la voluntat de Déu és considerada per Nietzsche com l'expressió màxima d'aquesta revolta dels esclaus.
4.- Comparació.
La moralitat en Nietzsche es pot identificar amb els següents trets , que són també de la seva filosofia en general:
És VITALISTA, DIALÈCTICA, ARISTOCRÀTICA, INDIVIDUALISTA. També es pot dir NIHILISTA, si se sap explicar per què.
VITALISTA perquè la morals de senyors és moral de guerrers, de defensa dels instints vitals. Podríem dir-ne dionisíaca. Recordem que ell comença alabant la voluntat de viure, però la veu superada per la voluntat de poder, encara més forta.
DIALÈCTICA perquè estableix una lluita entre una escala de valors i una altra. Perquè explica com s'han capgirat els valors en els seus oposats.
ARISTOCRÀTICA perquè defensa la noblesa, la superació en mig de la massa, l'esforç per superar el fracàs, l'admiració envers un model d'home que imposa nous valors.
INDIVIDUALISTA, perquè rebutja el comunisme, el socialisme, la igualtat, el ramat d'ovelles, i afirma la SINGULARITAT radical de cada ésser humà.
NIHILISTA només ho és Nietzsche en tant que denuncia la crisi dels valors, i com han quedat en no-res. Però superarà el nihilisme amb la teoria del SUPERHOME. S'ensuma el nihilisme, però amb la dialèctica moral d'esclau-moral de senyor el pretén superar.
Si ho comparem amb la teoria UTILITARISTA de S. Mill hi trobem:
En comú tenen que tots dos busquen una fonamentació ètica a la teoria moral que defensen. També es pot dir que busquen alguna cosa superior dins de cada persona. Mill distingeix entre plaers superiors i inferiors. Nietzsche busca un home superior, però en un sentit ben diferent.
Trobem moltes diferències.
Mill creu en els valors universals de la felicitat, el plaer i el rebuig del dolor. Nietzsche no rebutja el dolor (ho vam veure al documental), ja que el dolor és una part de la vida . Cal saber-ne treure energia de superació.
L'individualisme de Nietzsche s'oposa a l'utilitarisme no-egoïsta de Mill, que posa per davant l'interès de la majoria al propi.
Mill no és aristocràtic, creu en la democràcia, al contrari de Nietzsche.
La fonamentació científica de l'Utilitarisme de Mill es basa en el mètode inductiu , la generalització. La fonamentació de la moral de Nietzsche es basa en el mètode genealògic o etimològic, cercant el sentit del concepte bo al llarg dels segles.