(PAU 2006, juny)

– Si algú no és capaç de discernir amb la raó la idea de bé, distingint-la de totes les altres, ni de triomfar, com en una batalla, sobre totes les dificultats, esforçant-se per fonamentar les demostracions no en l'aparença sinó en l'essència de les coses per poder refutar al final totes les objeccions, ¿no diràs d'ell que no coneix el bé en si ni cap altra cosa bona, sinó que, fins i tot en el cas que assoleixi alguna imatge del bé, ho farà per mitjà de l'opinió, però no de la ciència? [...]

– Sí, per Zeus! –va exclamar–. Diré tot això i amb totes les meves forces.

– Aleshores, si algun dia has d'educar realment aquells fills que ara imagines criar i educar, no els permetràs, crec jo, que siguin governants de la comunitat i dirigeixin els assumptes més importants mentre estiguin privats de raó, com si fossin línies irracionals.

– No, en efecte –digué.

– ¿Els prescriuràs, doncs, que es dediquin particularment a aquella disciplina que els faci capaços de preguntar i respondre amb la més gran competència possible?

– Els ho prescriuré –va dir–, completament d'acord amb tu.

– ¿I no creus –vaig dir– que tenim la dialèctica en el lloc més alt dels nostres ensenyaments i que no hi ha res que pugui posar-se amb justícia per damunt d'ella, i que ella és com el cim de tot ensenyament?

PLATÓ. República , 534c

PREGUNTES:

1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions següents –al voltant de 5-15 paraules en cada cas. [1 punt]

a) «el bé en si» b) «opinió»

3. Per què diu Plató que la dialèctica està «en el lloc més alt dels nostres ensenyaments i que no hi ha res que pugui posar-se amb justícia per damunt d'ella»? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

4. Compareu la filosofia política de Plató (és a dir, la seva concepció del govern i la justícia) amb una filosofia política diferent que es pugui trobar en la història del

pensament. [2 punts]

5. Creieu que Plató té raó quan defensa que els més savis han de governar? Raoneu la resposta. [2 punts]

SOLUCIONARI:

.- 1

.- La idea principal és que el coneixement té uns determinats nivells de dificultat i de certesa, ocupant la dialèctica el lloc més elevat. Per tant el text té un contingut epistemològic. És un optimisme epistemològic ja que confia en que les veritats superiors (el bé en si) estan a l'abast de l'home.

.- Una segona idea relacionada és que hi ha una forma de coneixement superior (ciència), i un d'inferior (opinió). Per tant també hi veiem el dualisme platònic i també l'idealisme ja que suposa un món superior al del sentits, on coneixem les Idees.

.- La tercera idea afirma que el governant ha de ser educat fins arribar al nivell més alt de coneixement, la dialèctica . Com que ens dóna un punt de vista sobre com escollir al governant, diem que el text també té un contingut polític , ja que prefereix donar el poder al savi abans que al fort, al ric, a l'astut, etc.

.- Una quarta idea ens vincula la tria de governants a una bona educació, per cert molt selectiva. Això indica el contingut educatiu d'aquest text, i també la concepció aristocràtica - (escollir sempre els millors) - de l'educació i de la política de Plató.

.-2 El bé en si és un objectiu de coneixement per Plató, el més elevat de tots. Com diu el text , arribem a ell mitjançant la raó. I si mai captem alguna imatge del bé basada en els sentits, però no amb la raó, el nostre saber serà tan sols opinió , però mai ciència . Ja que el saber superior es basa en conèixer la demostració i les raons que les fonamenten.

L'opinió és un dels dos grans nivells de coneixement, clarament explicats al Mite de la Caverna i al símil de la línia, subdividida en segments. El seu oposat és la ciència. L'opinió es basa en les aparences que capten els sentits, però desconeix la Idea en sí de cada cosa.

.- 3 En la pregunta tercera és inevitable fer referència a la teoria platònica de les idees. Tot i això, no es valoraran les descripcions de la teoria de Plató que no connectin de cap manera la teoria de les idees amb la noció de “dialèctica”. Aquesta redacció és només una mostra de com es podrien fer aquestes connexions. S'ha tractat de simular el grau de precisió, extensió i claredat expositiva que serien suficients per obtenir la màxima qualificació. No s'han evitat algunes redundàncies i imprecisions que són compatibles amb la màxima qualificació.

Les raons per les quals Plató considera que la dialèctica és superior a la resta de les formes de coneixement humà només es poden entendre en el marc de la teoria platònica de les idees que, encara que és bàsicament una teoria sobre el coneixement humà i els seus objectes, incorpora tota una concepció de l'home, la moralitat i l'ordre social ideal.

Plató suposa que els sentits no són una font fiable de coneixement. Els objectes visibles no tenen cap de les característiques que han de tenir els veritables objectes de coneixement. El món sensible és assimilat en el mite de la caverna a una successió d'ombres que no són més que un reflex pàl·lid de la veritable realitat i en la qual és impossible de descobrir cap mena de necessitat.

En el fons, en el món sensorial no hi ha mai raons necessàries del perquè de les coses, ni veritables demostracions. Això explica el racionalisme de Plató : només la raó, no l'experiència, és font de coneixement. I la veritable realitat és aquella realitat a la qual podem accedir mitjançant la raó, no mitjançant els sentits. La veritable realitat és ideal: el món de les idees. Les idees no canvien, són eternes, i les relacions entre elles són absolutament necessàries: no podrien ser de manera diferent de com són.

Aquestes característiques de les idees són importants per entendre la noció platònica de la dialèctica i el seu paper en el coneixement humà . El veritable coneixement, segons Plató, exigeix raons, raons necessàries, raons que demostrin que quelcom no podria ser d'altra manera. És per això que els esclaus de la caverna no tenen coneixement sobre el perquè de les successions de les ombres a les quals estan exposats. De la mateixa manera que aquests presoners, nosaltres no podem veure el perquè de les coses utilitzant els sentits. De fet Plató suposa que tot el coneixement humà és en el fons innat . Si els sentits ens obren les portes a graus diferents de coneixement és perquè ens permeten recordar algunes característiques del món de les idees a les quals ha tingut accés la nostra ànima abans del nostre naixement. Només aquesta hipòtesi pot explicar, segons Plató, el fet que els éssers humans puguem adquirir alguna forma de coneixement. El que fa l'experiència és recordar-nos algunes característiques de les idees.

El racionalisme i l'innatisme són, doncs, dos supòsits fonamentals per entendre el paper de la dialèctica en el coneixement humà, segons Plató. Aquests dos supòsits expliquen la doctrina platònica sobre els graus i tipus de coneixement . La mera “opinió” no compta com a coneixement, en la mesura que no incorpora cap raó de les coses. En la mesura en que vivim presoners dels sentits no podem passar de l'opinió. L'opinió no té mai un fonament segur i se la pot fer trontollar per objeccions o descobriments addicionals. És això el que explica la preferència de Plató per les ciències que no depenen de l'experiència: les matemàtiques , per exemple. En elles sembla que trobem demostracions i raons que les fan invulnerables, irrefutables. De fet, Plató considerava, per exemple, que la mateixa astronomia havia de ser concebuda bàsicament com una ciència merament teòrica que no necessitava de l'observació del cel: no com una ciència experimental.

Tot i que les matemàtiques són molt superiors a la mera opinió , segons Plató, no són encara la forma màxima del coneixement que podem assolir els éssers humans . Depenen d'axiomes, hipòtesis i principis que no són demostrats. La demostració de la seva necessitat només la fa possible la dialèctica, que ens permet d'arribar a les idees, a les coses en sí, i veure-les amb els ulls de la raó. La dialèctica és un procés ascendent que ens permet remuntar-nos, contraposant idees, fins a aquella de la qual participen totes les altres, a saber, la idea de bé. El procés dialèctic ens porta, doncs, al coneixement de les idees. Aquest és un coneixement completament segur.

-------------------------------------

( Evidentment, l'alumne pot ser més explícit a l'hora de especificar els diferents graus de coneixement. Encara que NO és necessari, això comptaria en el seu favor) :

1. imaginació (o eikasia ): ombres. 2. creença (o pistis ): objectes materials. 3. raó discursiva (o diánoia ): matemàtiques. 4. intel·ligència (o nous ): idees)

------------------------------------------------

Fins ara s'ha parlat només de la supremacia teòrica de la dialèctica. Aquesta té també una enorme importància pràctica. Això està connectat amb el fet que el món de les idees té una certa jerarquia. La idea suprema i més universal és la de bé. D'ella participen tota la resta de les idees. La contemplació intel·lectual del bé ens fa savis. I ens dóna també saviesa pràctica. El savi coneix el bé i no pot deixar de fer el bé. És per això que la dialèctica és la ciència en què han de ser educats els governants de la ciutat.

______________________________

.- 4 Comparant la política de Plató amb la d'Aristòtil, per exemple.

Primer, EXPOSEM LES DUES VISIONS A COMPARAR DE FORMA SINTÈTICA. Després establim comparacions:

Semblances: (basades en el llibre de text de 2BAT):

.- Per tots dos la política no es pot separar de l'ètica , ja que si l'ètica vol orientar el comportament cap el bé, la política intenta orientar el comportament col·lectiu, cap a la convivència i la felicitat comuna dels ciutadans.

.- Tots dos tenen presents els diferents règims polítics que es poden donar. però no els valoren igual.

.- Tots dos creuen que no es pot desvincular el desenvolupament individual del tipus de govern de la polis. Una polis mal governada, no permet la felicitat individual.

Diferències:

.- Aristòtil no defensa que hagi un model perfecte d'Estat, com ho va fer Plató. Per Aristòtil cada poble va trobant el seu model d'Estat entre tots els possibles.

.- Plató és més aristocràtic, en el sentit de escollir els millors. I creu més en el paper selectiu de l'educació per trobar-los.

5.- Opinió. Té raó Plató en donar el govern als més savis?

A favor : El més savi sap el que més convé.

Actuarà amb previsió, i prudència.

Sabrà apreciar el valor del coneixement per afavorir el progrés i el benestar.

Al món actual, la ciència i la tecnologia són la base de l'economia, per tant el savi portarà el país a la riquesa i al benestar.

En contra : La realitat ens diu que el poder militar és qui domina el món. I també va unit a l'economia.

Si vivim en democràcia, escollir els més savis pot marginar a una gran part de candidats al poder.

En política, a més de saviesa, cal mostrar decisió i valentia, audàcia en emprendre nous camins.

Segons els filòsofs pessimistes (Maquiavel, Hobbes, Freud) l'egoisme, l'enveja, els baixos instints dels humans, fan que el governant opti per fer-se respectar a base de por (càmeres de vigilància, radars, multes, control informàtic, policia i vigilància, etc.) , més que per la seva saviesa.