Percepcions : Conjunt de continguts que tenim presents a la ment mitjançant a) els sentits que ens informen de l'exterior , b) les passions que provenen de la nostra naturalesa i ens mouen a actuar, c) les reflexions del pensament, o idees, que són sobre les passions que sentim per dintre, o sobre objectes que hem captat pels sentits, i reflexionem sobre ells.

Naturalesa humana : És la forma de ser dels humans, que ens diferencia de les altres espècies. Estudiar la “ciència de la naturalesa humana” té, per Hume, un sentit antropològic, i psicològic. Considera que aquesta ciència s'ha de ajudar de la lògica, la moral, la política, la crítica estètica, ja que totes elles formen un sistema interrelacionat per explicar l'ésser humà.

La concepció antropològica de Hume és naturalista , o materialista, ja que exclou el component espiritual. I explica la seva teoria basant-se en els sentits, les passions internes, i les imaginacions i creences.

Descartes té una antropologia dualista. Posa la raó per damunt de les passions, i dels sentits. I a més vincula la raó a Déu, el qual demostra que existeix amb una simple operació racional.

Creença : Per Hume, sentiment de la naturalesa humana, originat en el costum, que produeix en nosaltres la seguretat que certes causes produiran certs efectes. I aquesta creença ha estat considerada del mateix valor científic que les demostracions matemàtiques, quan realment no té aquesta validesa.

Substància : Noció o concepte sense base científica per Hume, que pretèn significar allò que contenen tots els elements d'una mateixa classe (ex: els préssecs). Per Hume, el préssec se'ns manifesta com unes impressions sensibles de forma, olor, sabor. A això hem associat un nom, “préssec”. Però de cap manera tenim impressió de la “substància” del préssec. És una forma de parlar, que és útil, però sense base científica demostrable.

Aristòtil (realisme aristotèlic) havia afirmat que la ment abstreu o capta la substància segona , i així s'explica com formem els substantius.

Descartes (racionalisme) també afirma que la ment capta la substància infinita (Déu), la substància pensant (jo penso, per tant existeixo), la substància extensa (els objectes del món sensible) .