PERSPECTIVISTA : perquè la veritat només existeix des de la nostra perspectiva individual, ja que no podem tenir “totes les perspectives des d'on conèixer un ésser”. Els conceptes i les fórmules matemàtiques ho han intentat, però llavors no es capta allò d'individual que hi ha en cada ésser.
INDIVIDUALISTA: perquè s'oposa a l'instint de ramat, a tot el que ens fa perdre les trets personals i individuals.
VITALISTA : perquè tot el que importa és la vida que tenim , no pas la del més enllà. Tant la religió, com Déu, ens volen fer esperar una altra vida, i ens enganyen. La vida és un gran misteri meravellós, que no comprenem, i que es manifesta en els instints (com per exemple en la voluntat de poder, de lluita, etc).
FILOSOFIA DE LA SOSPITA : Perquè Nietzsche sospita que els valors de moda al seu temps (igualtat, pau, resignació, etc) no van en el sentit dels valors de la vida, sinó tot el contrari.
NIHILISTA: És gairebé segur que qualsevol text de Nietzsche parla de la mort de Déu o de la necessitat de canviar (Transmutar) els valors, i crear-ne de nous.
DIALÈCTICA: Qualsevol text que parli de lluita , de contraposició, de tragèdia, té un significat dialèctic, és a dir , que hem d'acceptar que tota la realitat està sempre composta de dues cares oposades. Hem d'admetre el fracàs perquè ens ajuda a lluitar per superar-lo.
VITALISME: Teoria filosòfica compartida per Nietzsche, Shopenhauer, Kierkegaard, que serveix per interpretar els problemes de l'ésser humà i el sentit de la vida. S'oposa al positivisme, al socialisme, al comunisme. Afirma que la que la natura, l'activitat humana, la vida en la seva totalitat, escapen a les capacitats de la raó científica . La vida no és matematitzable; la vida és història, procés, canvi, irracionalitat . El més hàbil i capacitat per acostar-se al cor de la vida no és el filòsof ni el científic, és l'artista . L'artista està dotat d'una capacitat d'entendre la realitat i la vida que manca al científic. I entre totes les arts, la música és la que expressa la realitat vital amb més plenitud. Nietzsche és el més apassionat representant d'aquest vitalisme .
NIHILISME: Teoria filosòfica que serveix per interpretar la crisi de valors i mostrar la necessitat de substituir-los per altres de nous. Aquesta tasca d'aportar nous valors és missió del superhome. Etimològicament, nihilisme deriva del terme llatí nihil (no-res) i significa negació absoluta. Nihilisme o negació absoluta és l'estat de l'home mancat d'objectius pels quals valgui la pena lluitar, mancat de força per transcendir-se: és l'estat de l'home transformat en vegetal.
L'operació nihilista té com a objectiu el enderrocar els valors que justament son negadors de la vida i substituir-los per uns altres nous que l'afirmen sense condicions.
SUPERHOME: El superhome és un concepte que serveix per mostrar l'ésser capaç de crear nous valors. Atès que per Nietzsche la creença en Déu és un valor que “ha mort” entre nosaltres, el superhome ha d'estar a l'alçada d'un acte tan immens com l'assassinat de déu; el superhome és el nou déu, un déu terrenal afirma Nietzsche. El superhome donarà un nou sentit a la realitat, crearà nous valors, els valors de la vida, que no estaran fonamentals en un més enllà , sinó en aquest món. Així el superhome crearà el sentit de la terra.
DIONISÍAC: Un dels dos principis que la tragèdia clàssica grega ens mostra com a components de la realitat: l'esperit dionisíac (el déu Dionís), que conté els valors de la vida, i l'esperit apol.lini (el déu Apol.lo) que conté els valors de la raó. El Déu Dionís representa els valors de la vida. Dionís és la divinitat del vi, de la fecunditat, de la salut; és la imatge de la força instintiva i passional del corrent vital efervescent l'home dionisíac viu en plena harmonia amb la natura.
APOL.LINI: Per Nietzsche l'esperit Apol.lini és el Déu Apol.lo conté els valors de la raó. Apol.lo és la divinitat de la llum de la proporció i la mesura de l'equilibri i la serenitat; trobem el seu esperit en l'obra bella equilibrada i perfeta. L'home apol.lini vol adormir i emmascarar la realitat, ja que en ell hi predomina la raó. S'oposa a dionisíac.
IGUALTAT: És un valor al qual s'oposa Nietzsche i l'anomena “la gran mentida”, per ser típic del cristianisme, del socialisme, i del comunisme. Considera la igualtat el valor típic dels dèbils, dels impotents, que s'ajunten en un ramat per consolar-se de la vida d'esclaus. Per Nietzsche com més poderosa i creadora sigui una vida, més imposarà jerarquia i desigualtat, com més dèbil i impotent més tractarà d'imposar la igualtat.
MORAL D'ESCLAUS: Concepte de Nietzsche que agrupa els valors associats a la igualtat. Serveix per identificar aquells que s'oposen a la creació de nous valors i a l'arribada del superhome.