Digues si les següents afirmacions sobre l'educació a Roma són certes o falses.
Durant la Monarquia i els primes segles de la República, els nens i les nenes eren educats a casa.
En aquests temps, la mare era qui s’encarregava de l’educació dels nens.
Fins a principis del segle II aC. no hi va haver escoles.
El sistema educatiu romà no tenia res a veure amb el grec.
Després de la introducció de les escoles, les famílies riques van seguir educant els fills a casa amb professors particulars.
Aquests professors solien ser esclaus d’origen grec.
L’esclau que acompanyava el nen a l’escola s’anomenava paedagogus.
Els recintes de l’escola primària solien ser grans i estar molt ben dotats de material, mobiliari ...
Les nenes no anaven a escola.
L’escola primària s’anomenava ludus magistri.
A l’escola primària o ludus litterarius s’ensenyava els nens i les nenes a llegir i escriure i res més.
Els mestres de primària (ludi magistri) estaven igual de ben pagats que els de secundària i els d’educació superior.
Fer de grammaticus o rhetor era una professió de prestigi i ben pagada.
Als estudis de secundària hi podien accedir nois i noies de qualsevol condició social.
A l’escola secundària (ludus grammatici), s’hi ensenyava gramàtica llatina i grega, geografia, matemàtiques, geometria, història, mitologia ...
L’educació superior quedava reservada a nois de classes altes que volien seguir la carrera administrativa o política.
Per passar de l’escola secundària a la superior calia superar un examen d’ingrés.
Els estudis de l’escola superior es centraven en l’oratòria.
El rhetor rebia el mateix salari que el grammaticus.
Les instal·lacions de l’escola superior eren molt més adequades que les de la primària o secundària.