... > continguts i activitats > mòdul 2 > morfosintaxi. morfologia dels verbs irregulars

 

Morfosintaxi
Morfologia dels verbs irregulars
Verbs de la primera conjugació

Com ja havíem vist,a primera conjugació és la més regular, ja que gairebé no conté alteracions en el lexema. Els verbs que s'aparten més del model són anar i estar . El primer té les arrels vaig, va, anava (Per una infomació més detallada, consulteu qualsevol llibre específic sobre el tema. En trobareu a la bibliografía adjunta). El verb estar conté irregularitats en diverses formes, com ara estic, estiguí...

Irregularitats ortogràfiques

Alguns verbs de la primera conjugació canvien l'última consonant del lexema a causa de la vocal que ve a continuació. Això passa en :

Els verbs acabats en: çar, jar, car, gar, quar, guar

Canvien la ç per c quan es troben davant de les vocals e, i.

j per g quan es troben davant de les vocals e, i.

c per qu quan es troben davant de les vocals e, i.

g per gu quan es troben davant de les vocals e, i.

qu per qü quan es troben davant de les vocals e, i.

gu per gü quan es troben davant de les vocals e, i.

I això passa en els temps:

  • Present d'indicatiu i subjuntiu.
  • Pretèrit imperfet de subjuntiu i l'imperatiu.
  • Present d'indicatiu.

caço

menjo

marco

rego

adequo

enaiguo

caces

menges

marques

regues

adeqües

enaigües

caça

menja

marca

rega

adequa

enaigua

cacem

mengem

marquem

reguem

adeqüem

enaigüem

caceu

mengeu

marqueu

regueu

adeqüeu

enaigüeu

cacen

mengen

marquen

reguen

adeqüen

enaigüen

Present de subjuntiu

caci

mengi

marqui

regui

adeqüi

enaigüi

cacis

mengis

marquis

reguis

adeqüis

enaigüis

caci

mengi

marqui

regui

adeqüi

enaigüi

cacem

mengem

marquem

reguem

adeqüem

enaigüem

caceu

mengeu

marqueu

regueu

adeqüeu

enaigüeu

cacin

mengin

marquin

reguin

adeqüin

enaigüin

Pretèrit imperfet de subjuntiu

cacés

mengés

marqués

regués

adeqüés

enaigüés

cacessis

mengessis

marquessis

reguessis

adeqüessis

enaigüessis

cacés

mengés

marqués

regués

adeqüés

enaigüés

cacéssim

mengéssim

marquéssim

reguéssim

adeqüéssim

enaigüéssim

cacéssiu

mengéssiu

marquéssiu

reguéssiu

adeqüéssiu

enaigüéssiu

cacessin

mengessin

marquessin

reguessin

adeqüessin

enaigüessin

Imperatiu

caça

menja

marca

rega

adequa

enaigua

caci

mengi

marqui

regui

adeqüi

enaigüi

cacem

mengem

marquem

reguem

adeqüem

enaigüem

caceu

mengeu

marqueu

regueu

adeqüeu

enaigüeu

cacin

mengin

marquin

reguin

adeqüin

enaigüin

Cal recordar que les persones del singular i la tercera del plural dels presents dels verbs acabats en consonant+IAR es pronuncien amb la i tònica: canv i o, estud i o, rum i o...

 

Verbs de la segona conjugació

En els verbs jeure, treure i néixer, quan la primera vocal del lexema és tònica s'escriu amb la vocal que es pronuncia; i quan és àtona, amb a. Això passa en els temps: present d'indicatiu, futur, condicional . present i pretèrit perfet de subjuntiu i l'imperatiu.

Present d'indicatiu

jec

trec

neixo

jeus

treus

neixes

jeu

treu

neix

jaiem

traiem

naixem

jaieu

traieu

naixeu

jeuen

treuen

neixen

Pretèrit imperfet de subjuntiu

Els verbs jeure i treure fan tot l'imperfet amb e .

El verb néixer fa tot l'imperfet amb a .

Futur d'indicatiu

Tots tres verbs fan el futur amb a

Condicional

Tots tres verbs fan el condicional amb a

Present de subjuntiu

jegui

tregui

neixi

jeguis

treguis

neixis

jegui

tregui

neixi

jaguem

traguem

naixem

jagueu

tragueu

naixeu

jeguin

treguin

neixin

Imperfet de subjuntiu

Tots tres verbs el fan amb a

Imperatiu

jeu

treu

neix

jegui

tregui

neixi

jaguem

traguem

naixem

jaieu

tragueu

naixeu

jeguin

treguin

neixin

Cal tenir en compte que no hi ha cap infinitiu acabat en – guer ni cap gerundi acabat en – guent . Això vol dir que són incorrectes formes com ara poguer, poguent, volguer, volguent ...

Alguns verbs com beure, riure, encendre i conèixer fan la primera persona del singular del present d'indicatiu velaritzada: bec, ric, encenc i conec. Les formes de subjuntiu i el pretèrit perfet simple d'indicatiu d'aquests verbs es conjuguen velaritzades: begui, rigui, encengui, conegui...

Cal recordar que el verb perdre fa el futur perdré, perdràs... i el condicional perdria, perdries . Per tant, són incorrectes les formes perderé o perderia.

 

Verbs de la tercera conjugació

A la tercera conjugació tenim els verbs sortir, tossir, cosir, collir, escopir (i derivats).

Quan la vocal és tònica s'escriu u i quan és àtona s'escriu o.

Present d'indicatiu

surto

tusso

cuso

cullo

escupo

surts

tusses

cuses

culls

escups

surt

tus

cus

cull

escup

sortim

tossim

cosim

collim

escopim

sortiu

tossiu

cosiu

colliu

escopiu

surten

tussen

cusen

cullen

escupen

Present de subjuntiu

surti

tussi

cusi

culli

escupi

surtis

tussis

cusis

cullis

escupis

surti

tussi

cusi

culli

escupi

sortim

tossim

cosim

collim

escopim

sortiu

tossiu

cosiu

colliu

escopiu

surtin

tussin

cusin

cullin

escupin

Imperatiu

surt

tus

cus

cull

escup

surti

tussi

cusi

culli

escupi

sortim

tossim

cosim

collim

escopim

sortiu

tossiu

cosiu

colliu

escopiu

surtin

tussin

cusin

cullin

escupin

Els verbs acabats en vocal + IR porten dièresi en algunes formes: agraïm, agraïu, agraïa, conduït, conduïen, traïren...

Fixa't, doncs, en el model del verb agrair, que pot ser també el d'altres de les mateixes característiques:

Present ind.

Perfet ind.

Imperfet ind.

agraeixo

agraí

agraïa

agraeixes

agraïres

agraïes

agraeix

agraí

agraïa

agraïm

agraírem

agraíem

agraïu

agraíreu

agraíeu

agraeixen

agraïren

agraïen


Present subj.

Imperfet subj.

Imperatiu

agraeixi

agraís

agraeixis

agraïssis

agraeix

agraeixi

agraís

agraeixi

agraïm

agraíssim

agraïm

agraïu

agraíssiu

agraïu

agraeixin

agraïssin

agraeixin

Recordeu que l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional no porten mai dièresi.

Un nombre menys considerable de verbs que els de la segona conjugació tenen la 1a. persona del present d'indicatiu acabada en el so velar [k] (que transcrivim ortogràficament –c ) ex. venir: vinc.

L'imperatiu

S'utilitza per donar ordres. Quan es tracta d'anuncis, rètols... hem d'utilitzar la 2a.

persona del plural: tanqueu la porta, premeu el botó, espereu el torn... Quan es tracta de prohibicions hem d'utilitzar el present de subjuntiu : no tanqueu, no mogueu objectes ...

Quan hem d'usar imperatius irregulars podem trobar-nos amb dubtes ortogràfics o morfològics, per això és bo de saber que aquest temps es forma, generalment, a partir del present d'indicatiu i subjuntiu. Vegeu la relació de persones que s'estableix:

Imperatiu

Pres. indicatiu

Pres. subjuntiu

jo aprenc

jo aprengui

aprèn tu

tu aprens

tu aprenguis

aprengui ell

ell aprèn

ell aprengui

aprenguem nosaltres

nosaltres aprenem

nosaltres aprenguem

apreneu vosaltres

vosaltres apreneu

vosaltres aprengueu

aprenguin ells

ells aprenen

ells aprenguin

En negreta figuren les formes de què deriva l'infinitiu

Per tant, cal tenir en compte aquest esquema:

És a dir, quan la segona persona del singular tingui el fonema velar representat per –gu-, també el tindrà la segona persona del plural; quan no, no. I sempre que la tercera persona del singular tingui –gu- també ho tenen la primera i la tercera persona del plural.

Observa que a una –c final en la primera persona del singular del present d'indicatiu, correspon el grup –gu- en tot el present de subjuntiu:

indicatiu subjuntiu
jo absolc
absol gui, absoguis, absolgui, absolguem, absolgueu, absolguin
jo bec be gui...
jo vinc vin gui...

 

Ús dels verbs Ser i Estar

Els verbs ser i estar tenen un ús bàsic en la nostra llengua, però sovint no s'usen adequadament i originen dubtes a causa de la manca de coincidència amb els verbs corresponents de la llengua castellana. Per a fer-ne un correcte ús cal tenir en compte, sobretot, les orientacions aportades pel Diccionari de la llengua catalana de l'IEC i alguns gramàtics que han tractat aquest assumpte (veure bibliografia).

Usos del verb SER

a)  Per expressar una localització

•  Sense indicar la durada (també haver-hi)

Ex. - Que hi ha algú?

•  Sí, sóc aquí.

b)  Per a expressar l'existència d'un subjecte o l'esdeveniment d'un fet

Ex. La festa serà divendres a la nit

Ell és qui havia de venir

c)  Per expressar qualitats o estats

•  Amb subjectes inanimats davant d'adjectius que indiquen característiques permanents , definitòries o classificatòries :

Alt, llarg, car, bonic, bo, difícil, clar…

Ex. És simpàtic

•  Amb subjectes inanimats davant de participis i adjectius que indiquen qualitats transitòries :

Encès, glaçat, cuit, obert, tancat, mullat…

Ex. Aquesta reunió és oberta

•  Amb subjectes animats davant d'adjectius que indiquen característiques permanents , definitòries o classificatòries :

Constant, llest, savi, vell, baix, coix…

Ex. Aquest individu és perillós

d) Per expressar temps

Ex. La trobada serà demà


Usos del verb ESTAR

a)  Per expressar una localització.

Quan expressa una idea de permanència o d'estabilitat en un lloc ( a vegades també s'usa romandre, mantenir-se, residir)

Ex. M'estaré tot el curs al pis de Barcelona.

b)  Per expressar qualitats o estats

•  Amb subjectes inanimats davant d'adverbis que indiquen qualitats transitòries

Ex. La botiga està molt bé

•  Amb subjectes animats davant d'adjectius, d'adverbis i de participis passats que indiquen característiques transitòries

Satisfet, content, malalt, pàl·lid, suat, cansat…

Ex. L'atleta estava tota suada quan va acabar la cursa

•  Quan expressen alguna cosa per mitjà d'una preposició o locució prepositiva generalment cal usar el verb estar

A favor de, en contra, d'acord, de sort, a punt…

Ex. El parlament va estar en contra de l'aprovació de la llei

c)  Per expressar temps

Designació del temps que s'esmerça a fer una cosa.

Ex. M'estic tota una setmana per fer aquesta feina.

 


UB Virtual © 2004