Morfosintaxi
Morfologia dels verbs irregulars
|
|
Verbs de la primera conjugació |
Com ja havíem vist,a primera conjugació és la més regular, ja que gairebé no conté alteracions en el lexema. Els verbs que s'aparten més del model són anar i estar . El primer té les arrels vaig, va, anava (Per una infomació més detallada, consulteu qualsevol llibre específic sobre el tema. En trobareu a la bibliografía adjunta). El verb estar conté irregularitats en diverses formes, com ara estic, estiguí...
Irregularitats ortogràfiques
Alguns verbs de la primera conjugació canvien l'última consonant del lexema a causa de la vocal que ve a continuació. Això passa en :
Els verbs acabats en: çar, jar, car, gar, quar, guar
Canvien la ç per c quan es troben davant de les vocals e, i.
j per g quan es troben davant de les vocals e, i.
c per qu quan es troben davant de les vocals e, i.
g per gu quan es troben davant de les vocals e, i.
qu per qü quan es troben davant de les vocals e, i.
gu per gü quan es troben davant de les vocals e, i. |
I això passa en els temps:
-
Present d'indicatiu i subjuntiu.
-
Pretèrit imperfet de subjuntiu i l'imperatiu.
- Present d'indicatiu.
caço |
menjo |
marco |
rego |
adequo |
enaiguo |
caces |
menges |
marques |
regues |
adeqües |
enaigües |
caça |
menja |
marca |
rega |
adequa |
enaigua |
cacem |
mengem |
marquem |
reguem |
adeqüem |
enaigüem |
caceu |
mengeu |
marqueu |
regueu |
adeqüeu |
enaigüeu |
cacen |
mengen |
marquen |
reguen |
adeqüen |
enaigüen |
Present de subjuntiu
caci |
mengi |
marqui |
regui |
adeqüi |
enaigüi |
cacis |
mengis |
marquis |
reguis |
adeqüis |
enaigüis |
caci |
mengi |
marqui |
regui |
adeqüi |
enaigüi |
cacem |
mengem |
marquem |
reguem |
adeqüem |
enaigüem |
caceu |
mengeu |
marqueu |
regueu |
adeqüeu |
enaigüeu |
cacin |
mengin |
marquin |
reguin |
adeqüin |
enaigüin |
Pretèrit imperfet de subjuntiu
cacés |
mengés |
marqués |
regués |
adeqüés |
enaigüés |
cacessis |
mengessis |
marquessis |
reguessis |
adeqüessis |
enaigüessis |
cacés |
mengés |
marqués |
regués |
adeqüés |
enaigüés |
cacéssim |
mengéssim |
marquéssim |
reguéssim |
adeqüéssim |
enaigüéssim |
cacéssiu |
mengéssiu |
marquéssiu |
reguéssiu |
adeqüéssiu |
enaigüéssiu |
cacessin |
mengessin |
marquessin |
reguessin |
adeqüessin |
enaigüessin |
Imperatiu
caça |
menja |
marca |
rega |
adequa |
enaigua |
caci |
mengi |
marqui |
regui |
adeqüi |
enaigüi |
cacem |
mengem |
marquem |
reguem |
adeqüem |
enaigüem |
caceu |
mengeu |
marqueu |
regueu |
adeqüeu |
enaigüeu |
cacin |
mengin |
marquin |
reguin |
adeqüin |
enaigüin |
Cal recordar que les persones del singular i la tercera del plural dels presents dels verbs acabats en consonant+IAR es pronuncien amb la i tònica: canv i o, estud i o, rum i o...
|
Verbs de la segona conjugació |
En els verbs jeure, treure i néixer, quan la primera vocal del lexema és tònica s'escriu amb la vocal que es pronuncia; i quan és àtona, amb a. Això passa en els temps: present d'indicatiu, futur, condicional . present i pretèrit perfet de subjuntiu i l'imperatiu.
Present d'indicatiu
jec |
trec |
neixo |
jeus |
treus |
neixes |
jeu |
treu |
neix |
jaiem |
traiem |
naixem |
jaieu |
traieu |
naixeu |
jeuen |
treuen |
neixen |
Pretèrit imperfet de subjuntiu
Els verbs jeure i treure fan tot l'imperfet amb e .
El verb néixer fa tot l'imperfet amb a .
Futur d'indicatiu
Tots tres verbs fan el futur amb a
Condicional
Tots tres verbs fan el condicional amb a
Present de subjuntiu
jegui |
tregui |
neixi |
jeguis |
treguis |
neixis |
jegui |
tregui |
neixi |
jaguem |
traguem |
naixem |
jagueu |
tragueu |
naixeu |
jeguin |
treguin |
neixin |
Imperfet de subjuntiu
Tots tres verbs el fan amb a
Imperatiu
jeu |
treu |
neix |
jegui |
tregui |
neixi |
jaguem |
traguem |
naixem |
jaieu |
tragueu |
naixeu |
jeguin |
treguin |
neixin |
Cal tenir en compte que no hi ha cap infinitiu acabat en – guer ni cap gerundi acabat en – guent . Això vol dir que són incorrectes formes com ara poguer, poguent, volguer, volguent ...
Alguns verbs com beure, riure, encendre i conèixer fan la primera persona del singular del present d'indicatiu velaritzada: bec, ric, encenc i conec. Les formes de subjuntiu i el pretèrit perfet simple d'indicatiu d'aquests verbs es conjuguen velaritzades: begui, rigui, encengui, conegui...
Cal recordar que el verb perdre fa el futur perdré, perdràs... i el condicional perdria, perdries . Per tant, són incorrectes les formes perderé o perderia.
|
Verbs de la tercera conjugació |
A la tercera conjugació tenim els verbs sortir, tossir, cosir, collir, escopir (i derivats).
Quan la vocal és tònica s'escriu u i quan és àtona s'escriu o.
Present d'indicatiu
surto |
tusso |
cuso |
cullo |
escupo |
surts |
tusses |
cuses |
culls |
escups |
surt |
tus |
cus |
cull |
escup |
sortim |
tossim |
cosim |
collim |
escopim |
sortiu |
tossiu |
cosiu |
colliu |
escopiu |
surten |
tussen |
cusen |
cullen |
escupen |
Present de subjuntiu
surti |
tussi |
cusi |
culli |
escupi |
surtis |
tussis |
cusis |
cullis |
escupis |
surti |
tussi |
cusi |
culli |
escupi |
sortim |
tossim |
cosim |
collim |
escopim |
sortiu |
tossiu |
cosiu |
colliu |
escopiu |
surtin |
tussin |
cusin |
cullin |
escupin |
Imperatiu
surt |
tus |
cus |
cull |
escup |
surti |
tussi |
cusi |
culli |
escupi |
sortim |
tossim |
cosim |
collim |
escopim |
sortiu |
tossiu |
cosiu |
colliu |
escopiu |
surtin |
tussin |
cusin |
cullin |
escupin |
Els verbs acabats en vocal + IR porten dièresi en algunes formes: agraïm, agraïu, agraïa, conduït, conduïen, traïren...
Fixa't, doncs, en el model del verb agrair, que pot ser també el d'altres de les mateixes característiques:
Present ind. |
Perfet ind. |
Imperfet ind. |
agraeixo |
agraí |
agraïa |
agraeixes |
agraïres |
agraïes |
agraeix |
agraí |
agraïa |
agraïm |
agraírem |
agraíem |
agraïu |
agraíreu |
agraíeu |
agraeixen |
agraïren |
agraïen |
Present subj. |
Imperfet subj. |
Imperatiu |
agraeixi |
agraís |
|
agraeixis |
agraïssis |
agraeix |
agraeixi |
agraís |
agraeixi |
agraïm |
agraíssim |
agraïm |
agraïu |
agraíssiu |
agraïu |
agraeixin |
agraïssin |
agraeixin |
Recordeu que l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional no porten mai dièresi.
Un nombre menys considerable de verbs que els de la segona conjugació tenen la 1a. persona del present d'indicatiu acabada en el so velar [k] (que transcrivim ortogràficament –c ) ex. venir: vinc.
L'imperatiu
S'utilitza per donar ordres. Quan es tracta d'anuncis, rètols... hem d'utilitzar la 2a.
persona del plural: tanqueu la porta, premeu el botó, espereu el torn... Quan es tracta de prohibicions hem d'utilitzar el present de subjuntiu : no tanqueu, no mogueu objectes ...
Quan hem d'usar imperatius irregulars podem trobar-nos amb dubtes ortogràfics o morfològics, per això és bo de saber que aquest temps es forma, generalment, a partir del present d'indicatiu i subjuntiu. Vegeu la relació de persones que s'estableix:
Imperatiu |
Pres. indicatiu |
Pres. subjuntiu |
|
jo aprenc |
jo aprengui |
aprèn tu |
tu aprens |
tu aprenguis |
aprengui ell |
ell aprèn |
ell aprengui |
aprenguem nosaltres |
nosaltres aprenem |
nosaltres aprenguem |
apreneu vosaltres |
vosaltres apreneu |
vosaltres aprengueu |
aprenguin ells |
ells aprenen |
ells aprenguin |
En negreta figuren les formes de què deriva l'infinitiu |
Per tant, cal tenir en compte aquest esquema:
És a dir, quan la segona persona del singular tingui el fonema velar representat per –gu-, també el tindrà la segona persona del plural; quan no, no. I sempre que la tercera persona del singular tingui –gu- també ho tenen la primera i la tercera persona del plural.
Observa que a una –c final en la primera persona del singular del present d'indicatiu, correspon el grup –gu- en tot el present de subjuntiu:
indicatiu |
subjuntiu |
jo absolc
|
absol gui, absoguis, absolgui, absolguem, absolgueu, absolguin |
jo bec |
be gui... |
jo vinc |
vin gui... |
|
Ús dels verbs Ser i Estar |
Els verbs ser i estar tenen un ús bàsic en la nostra llengua, però sovint no s'usen adequadament i originen dubtes a causa de la manca de coincidència amb els verbs corresponents de la llengua castellana. Per a fer-ne un correcte ús cal tenir en compte, sobretot, les orientacions aportades pel Diccionari de la llengua catalana de l'IEC i alguns gramàtics que han tractat aquest assumpte (veure bibliografia).
Usos del verb SER
a) Per expressar una localització
Sense indicar la durada (també haver-hi)
Ex. - Que hi ha algú?
Sí, sóc aquí.
b) Per a expressar l'existència d'un subjecte o l'esdeveniment d'un fet
Ex. La festa serà divendres a la nit
Ell és qui havia de venir
c) Per expressar qualitats o estats
Amb subjectes inanimats davant d'adjectius que indiquen característiques permanents , definitòries o classificatòries :
Alt, llarg, car, bonic, bo, difícil, clar…
Ex. És simpàtic
Amb subjectes inanimats davant de participis i adjectius que indiquen qualitats transitòries :
Encès, glaçat, cuit, obert, tancat, mullat…
Ex. Aquesta reunió és oberta
Amb subjectes animats davant d'adjectius que indiquen característiques permanents , definitòries o classificatòries :
Constant, llest, savi, vell, baix, coix…
Ex. Aquest individu és perillós
d) Per expressar temps
Ex. La trobada serà demà
Usos del verb ESTAR
a) Per expressar una localització.
Quan expressa una idea de permanència o d'estabilitat en un lloc ( a vegades també s'usa romandre, mantenir-se, residir)
Ex. M'estaré tot el curs al pis de Barcelona.
b) Per expressar qualitats o estats
Amb subjectes inanimats davant d'adverbis que indiquen qualitats transitòries
Ex. La botiga està molt bé
Amb subjectes animats davant d'adjectius, d'adverbis i de participis passats que indiquen característiques transitòries
Satisfet, content, malalt, pàl·lid, suat, cansat…
Ex. L'atleta estava tota suada quan va acabar la cursa
Quan expressen alguna cosa per mitjà d'una preposició o locució prepositiva generalment cal usar el verb estar
A favor de, en contra, d'acord, de sort, a punt…
Ex. El parlament va estar en contra de l'aprovació de la llei
c) Per expressar temps
Designació del temps que s'esmerça a fer una cosa.
Ex. M'estic tota una setmana per fer aquesta feina.
|
|