|
Les síl·labes tòniques dels mots poden assenyalar-se, per diferenciar-les de les àtones, a través de l'accent, si compleixen les normes d'accentuació, que són les següents:
- Els monosíl·labs no porten accent, llevat dels mots que porten accent diacrític, com ja veurem.
- Els polisíl·labs s'accentuen segons la seva classificació i les normes.
Classificació |
AGUTS, quan la tonicitat recau a l'última síl·laba |
PLANS, quan la tonicitat recau a la penúltima síl·laba |
ESDRÚIXOLS, quan la tonicitat recau a l'avantpenúltima síl·laba |
Normes |
S'accentuen els mots aguts que acaben en alguna d'aquestes 12 terminacions:
-a
-e
-i *
-o
-u *
-as
-es
-is *
-os
-us *
-en
-in *
* Quan la i , u no formin part d'un diftong |
S'accentuen els mots plans no acabats en cap de les 12 terminacions anteriors |
S'accentuen tots els mots esdrúixols |
Els adverbis acabats en –ment mantenen l'accent de la forma femenina de l'adjectiu del qual procedeixen:
fàcil + ment = fàcilment ràpid + ment = ràpidament
- L'accent recau sempre damunt les vocals. Tenim dos tipus d'accents: greu o obert (`) i agut o tancat (´). Podem posar accent greu o obert a les vocals a , e , o ; podem posar accent agut o tancat a les vocal e , i , o , u . Per tant, només poden prestar-se a dubtes o confusions amb les vocals e , o , que es pot resoldre parant atenció a la pronúncia, vegem-ho:
Són oberts |
Són tancats |
caf è , inter è s, imm e ns, vol e r, p è sol, p è rgola, inter è s ... |
tamb é , t é mer, corregu é , carr e r, v e ntre, esgl é sia, m e nta |
per ò , all ò , m ò bil, p o sen, r o ba , hist ò ria, M ò nica |
mel ó , avi ó , tard o r, c o txe, c ó rrer, t ó rtora, t o rre |
- Segons aquestes normes, hi ha un seguit de mots que no haurien d'anar accentuats, però s'accentuen per tal de distingir-los d'altres que tenen la mateixa grafia, però normalment es pronuncien diferent. Aquest tipus d'accent s'anomena accent diacrític , i els mots més importants que el duen són:
bé, béns (riquesa o possessió)
bóta, botés (recipient)
Déu, déus, adéu, semidéu (divinitat i
mots de la mateixa família)
dóna, dónes ( verb)
és, sóc, són, fóra (verb)
féu (i compostos. Passat del verb fer)
mà (Part del cos)
més (quantitatiu)
mèu, mèus (crit del gat)
mòlt/a/s/es ( i derivats. verb moldre)
món, rodamón (Terra)
móra, móres (fruit)
nét/a/s/es, renét ... (i derivats. Parentiu)
nós (plural majestàtic emprat pels reis
i papes)
ós, óssa ... (animal)
pèl/s, repèl (i derivats. Filament de la
pell)
què (interrogatiu i relatiu darrere
preposició)
rés (oració)
sé (verb saber)
séc, sécs (plec del vestit)
sèu, sèus (greix per untar)
sí, sís (adverbi d'afirmació)
sòls/s, subsòl (i derivats el terra)
té (verb tenir)
ús (acció de fer servir)
véns, vénen (verb venir)
vés (imperatiu del verb anar)
véu (passat del ver veure)
vós ( pronom de 2a.pers. usat com a
tractament) |
be, bens (animal)
bota, botes (calçat)
deu, deus (verb i número)
dona, dones (sexe femení)
es (pronom)
feu (present del verb fer)
ma (possessiu)
mes (període de l'any)
meu, meus (possessiu)
molt/a/s/es (quantitatiu)
mon (possessiu)
mora, mores (Magribí)
net/a/s/es (adjectiu)
nos (pronom)
os, ossos (esquelet)
pel/s (contracció)
que (pronom relatiu àton)
res (cap cosa)
se (pronom)
sec/s (adjectiu)
seu/s (possessiu)
si (condicional, reflexiu, nota musical)
sol/s (astre, adjectiu, verb)
te (nom de lletra, infusió)
us (pronom)
vens, venen (verb vendre)
ves (verb veure)
veu (so)
vos (pronom feble) |
- Hi ha un seguit de mots que, de vegades, pronunciem malament i això fa que els accentuem malament. Els més importants són:
Mots aguts |
Mots plans |
Mots esdrúixols |
comitè, fluor, futbol, handbol, heroi, hoquei, interval, iber, oboè, timpà, policrom, poliglot, el Tibet, xassís, xofer |
amoníac, atmosfera, austríac, cardíac, leucòcit, magnetòfon, medul·la, míssil, monòlit, omòplat, policíac, pròsper, rèptil, termòstat, tèxtil, torticoli, |
aurèola, diòptria, èczema, elèctrode, Etiòpia, Hèlsinki, Himàlaia, olimpíada, període, pneumònia, políedre, Sàhara |
|
