Tradicionalment, la síl·laba es defineix com una emissió de veu. en què hi ha un nucli, constituït per una vocal, precedit o seguit per consonants o pseudo-vocals. Les síl·labes s'agrupen i formen mots A efectes ortogràfcs, separarem les síl·labes amb els criteris següents:

1. Destriarem els elements que formen el mot. Si és compost, si s'ha format amb prefixos o sufixos:
   
   Exemples: bes-avi gira-sol al-hora
2. Separarem els grups de consonants així:
   rr
   ss
   sc
   ix
   tj
   tg
   tx
   l·l
   Exemples:car-ro, mas-sa, as-cen-sor, cai-xa, plat-ja, met-ge, flet-xa, col-le-gi.
3. No separarem els dígrafs:
   gu
   qu
   ll
   ny
   Exemples: se-guin, a-que-lla, a-llà, ca-nya.

Un diftong és l'agrupament de dues vocals, una de les quals ha de ser la i o bé la u – dites vocals dèbils. Segons una posició determinada, que porta a distingir entre:

DIFTONGS DECREIXENTS

La i o la u es troben després del nucli, amb el qual s'agrupen. El so decreix en tancar-se la boca.

DIFTONGS CREIXENTS

La i i la u es troben abans de la vocal sil.làbica. El so creix, la boca s'obre. N'hi ha de tres maneres:

A)

B) A començament de mot:

C) i, u entre vocals

Signe ortogràfic que es col·loca al damunt de la ï o de la ü.

1. Per assenyalar que s'ha destruït el diftong. I també porten dièresi:
   • Mots cultes acabats en:
     -tat
     -al
     -itzar
   • Mots derivats d'altres que també porten dièresi.
2. Per reforçar la pronunciació d'una i/u.

1. Verbs en: infinitiu, gerundi, futur i condicional.
2. Cultismes en –us i -um
3. Els prefixos: anti-, co-, contra-, re- i semi-
4. Els sufixos: -isme i -ista