DESENVOLUPAMENT INTEL·LECTUAL

És aquest un període d'interiorització, d'autoanàlisi, en què el nen fa el descobriment d'ell mateix, s'interroga pel passat, pel present i pel futur, i pateix sentiments d'estranyament i inadequació davant els canvis, d'indefinició: qui sóc? ..., com era? ..., com seré?

Cap als onze anys el nen o la nena comença a deixar d'acceptar-se com a tal i vol ser o es creu que és gran, sense que aquest dret li sigui reconegut. Per tant, s'enfada quan se'l tracta de petit. Comença a veure´s formant part d'un món més ample, que se li fa més proper i més real a mesura que adquireix la consciència que ell també té una història personal.

Els conflictes que sorgeixen en aquests moments amb els adults són naturals i normals. En el curs d'aquests conflictes el jo del nen s'enforteix. En lluitar contra la resistència del medi aprèn a autoafermar-se i les imatges paternes contra les quals lluita són, encara, a la seva manera, necessàries per a aquesta evolució. Això vol dir que cal acceptar el conflicte, evitant, però, els dos extrems: la pacificació a ultrança per mitjà de la dimissió o la submissió, i l'enduriment que tendeix a pacificar la revolta.

En aquesta edat, els nois i les noies viuen els actes més bojos i sense cap ni peus dels seus herois, i no s'adonen de la manca de realisme que hi ha en el seu comportament. Són ambivalents i contradictoris, tenen explosions afectives inexplicables, variacions de l'humor, etc.

La curiositat general de saber es localitza en la sexualitat, tot i romandre com una curiositat intel·lectual. En aquest moment, el descobriment de les diferències anatòmiques entre els sexes que va tenir lloc cap als quatre anys ja queda lluny, com hi queda també, encara, la temptació per les experiències sexuals, que no començarà fins a l'inici de l'adolescència.

Ara, el que excita la curiositat del nen més gran, del púber, són els processos fisiològics de la fecundació i la generació. És l'edat en què els nens es fan les idees més descabdellades sobre aquesta qüestió i somriuen quan veuen una parella d'enamorats pel carrer; i en què les nenes amaguen el creixement dels pits sota uns jerseis amples i unes espatlles caigudes, mentre que els nois s'exciten intercanviant revistes pornogràfiques. Se senten incòmodes amb el desgavell i la desproporció del seu cos.

Pensem que, quan aquestes activitats tenen lloc la masturbació inclosa, freqüent en aquesta etapa- , responen sobretot a la curiositat més que no pas als impulsos sexuals pròpiament dits. Cal remarcar també que la consciència moral es desperta brutalment: tots els nois i les noies d'aquesta edat que es masturben (o que només en tenen la intenció) experimenten automàticament i al mateix temps la necessitat d'amagar-se i la sensació de fer alguna cosa anormal o mal feta. És molt important que els adults no agreugin aquesta situació.