DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL

En aquesta edat el nen pot començar a gaudir de certa autonomia i independència, com ara sortir sol a fer certs encàrrecs o a jugar amb els amics, vestir-se i rentar-se sol, controlar millor les seves necessitats i impulsos, i és més capaç d'esperar el moment oportú per a cada cosa.

Aquests canvis tant importants no sempre són fàcils de fer, i poden aparèixer sentiments d'inseguretat, de disgust, de desencís. Llavors cal anar amb molt de compte tant a dins de la família com a fora per tal que rebi tot el suport possible i se senti estimulat a fer tot allò de què és capaç.

Comencen a tenir importància les relacions fora del marc familiar: el nen és més receptiu a l'opinió dels seus companys o dels adults de fora la llar que no a la dels seus familiars. És l'etapa dels codis secrets i de les aventures.

Cap als nou anys el nen o la nena palesa una autonomia i un autoafermament que encara no havia mostrat i que constitueix un dels trets essencials, d'aquesta etapa, però continua, tanmateix, essent molt sensible a les suggestions del seu grup. La intensa vida de grup li dóna una consistència i una estabilitat de les quals no havia gaudit fins en aquest moment. S'inicia un procés autocontrol i d'autocrítica.

Cap els deu anys es pot dir que el nen arriba al cim de la infància en equilibri, adaptació i seguretat. És el moment de la plena expansió i de la integració en les característiques del nen gran.