DESENVOLUPAMENT INTEL·LECTUAL

Als sis anys hi ha tot un seguit de transformacions físiques que li permetran esforços més grans i prolongats. Comença a ser capaç de fixar-se més en els detalls i en les dades que rep, i pot arribar a algunes conclusions i lleis generals. Està entrant en el que tradicionalment es coneix com "l'edat de la raó". Comença a necessitar explicacions i torna a aparèixer la clàssica pregunta "per què". La curiositat pel món real és gran i comença a diferenciar-lo del món màgic i de les fantasies.

D'altra banda, cada cop és menys egocèntric, ja no es veu ell mateix com al centre del món, i comença a comprendre que les coses són diferents segons el punt de vista des del qual es mirin. Per tant, pot ser més objectiu en les seves anàlisis de la realitat, condició prèvia per tal que es donin les operacions mentals.


Les operacions mentals són possibles quan el nen descobreix la reversibilitat i la conservació de les nocions.

La facultat que a una acció se n'hi pugui fer correspondre una altra que l'anul·li s'anomena reversibilitat (inversió o reciprocitat).

És també imprescindible per poder operar mentalment la conservació de les nocions: és a dir, diferenciar la quantitat dels altres atributs de l'objecte (pes, volum,etc).

Tanmateix, el pensament dels nens d'aquesta edat no pot prescindir del tot de l'objecte concret per representar-se la realitat, ja que no es troba encara en condicions d'abstreure. Les operacions mentals d'aquesta edat es limiten a coses concretes, a coses que han fet, han vist, han comprovat o poden recordar, per això s'anomena pensament lògico-concret. Els nens només poden operar mentalment amb coses que hagin experimentat, no poden pensar sobre coses suposades. Qualsevol raonament que es faci amb ells ha de partir de l'experiència, o de coses concretes que tenen o han tingut al davant i que poden recordar.

La mena d'operacions mentals que poden fer són: ordenar coses semblants, classificar coses en grups diferents, comparar qualitats dels objectes i establir categories lògiques que diferenciïn unes coses de les altres. Saben comparar quantitats (on hi ha més i on hi ha menys), tenen noció del que és el nombre. Saben establir relacions espacials: prop-lluny, dalt-baix, dintre-fora,etc; i relacions temporals: abans-després, present, passat i futur. poden explicar certes relacions de causa-efecte, encara que fragmentàriament i en casos no gaire complicats que ells han pogut experimentar o viure.

L'escola demana una gran exigència cognitiva, especialment amb els processos d'aprenentatge de la lecto-escriptura i de les operacions matemàtiques, eines que són fonamentals per a seguir progressant en l'adquisició de nous coneixements. La capacitat de concentració i de comprensió esdevenen funcions clau per a respondre amb èxit a les noves demandes educatives.