DESENVOLUPAMENT INTEL·LECTUALAls sis anys hi
ha tot un seguit de transformacions físiques que li permetran esforços
més grans i prolongats. Comença a ser capaç de fixar-se
més en els detalls i en les dades que rep, i pot arribar a algunes
conclusions i lleis generals. Està entrant en el que tradicionalment
es coneix com "l'edat de la raó". Comença a necessitar
explicacions i torna a aparèixer la clàssica pregunta "per
què". La curiositat pel món real és gran i comença
a diferenciar-lo del món màgic i de les fantasies. D'altra banda, cada cop és menys egocèntric, ja no es veu ell mateix com al centre del món, i comença a comprendre que les coses són diferents segons el punt de vista des del qual es mirin. Per tant, pot ser més objectiu en les seves anàlisis de la realitat, condició prèvia per tal que es donin les operacions mentals.
Les operacions
mentals són possibles quan el nen descobreix la reversibilitat
i la conservació de les nocions. La facultat que
a una acció se n'hi pugui fer correspondre una altra que l'anul·li
s'anomena reversibilitat (inversió o reciprocitat). És també
imprescindible per poder operar mentalment la conservació de les
nocions: és a dir, diferenciar la quantitat dels altres atributs
de l'objecte (pes, volum,etc). Tanmateix, el pensament
dels nens d'aquesta edat no pot prescindir del tot de l'objecte concret
per representar-se la realitat, ja que no es troba encara en condicions
d'abstreure. Les operacions mentals d'aquesta edat es limiten a coses
concretes, a coses que han fet, han vist, han comprovat o poden recordar,
per això s'anomena pensament lògico-concret. Els nens només
poden operar mentalment amb coses que hagin experimentat, no poden pensar
sobre coses suposades. Qualsevol raonament que es faci amb ells ha de
partir de l'experiència, o de coses concretes que tenen o han tingut
al davant i que poden recordar. La mena d'operacions
mentals que poden fer són: ordenar coses semblants, classificar
coses en grups diferents, comparar qualitats dels objectes i establir
categories lògiques que diferenciïn unes coses de les altres.
Saben comparar quantitats (on hi ha més i on hi ha menys), tenen
noció del que és el nombre. Saben establir relacions espacials:
prop-lluny, dalt-baix, dintre-fora,etc; i relacions temporals: abans-després,
present, passat i futur. poden explicar certes relacions de causa-efecte,
encara que fragmentàriament i en casos no gaire complicats que
ells han pogut experimentar o viure. L'escola demana una gran exigència cognitiva, especialment amb els processos d'aprenentatge de la lecto-escriptura i de les operacions matemàtiques, eines que són fonamentals per a seguir progressant en l'adquisició de nous coneixements. La capacitat de concentració i de comprensió esdevenen funcions clau per a respondre amb èxit a les noves demandes educatives. |