DESENVOLUPAMENT SOCIAL

Els nens i nenes d'aquestes edats comencen a tenir una consciència o imatge d'ells mateixos diferenciada del món que els envolta i, a poc a poc, van afermant la seva personalitat, la qual cosa constitueix un dels trets característics d'aquesta etapa. Necessiten que els adults els tractin d'una manera personal, diferent de com tracten els altres.

L'esforç que fa el nen en aquesta edat per afermar la seva personalitat comporta tensions i conflictes en grup, ja que cadascú vol que prevalgui la seva idea. Encara han d'aprendre que gairebé mai no hi ha ningú que tingui tota la raó, han d'aprendre a escoltar-se i a sospesar les raons dels altres.

D'aquesta manera es van enfrontant a la realitat i conformant la seva personalitat. S mesura que el nen és menys egocèntric, pot ser cada vegada més capaç de valorar els altres pel que valen realment i no per la seva utilitat o per les satisfaccions que li comporten.

En sentir-se valorat pels altres també aprèn a valorar-se ell mateix, i a reconèixer en els altres qualitats que valora i enveja al mateix temps.

En aquesta edat ja depenen menys dels pares, els hàbits d'autonomia personal (orde, higiene, alimentació, utilització d'eines i d'estris, etc) es van assolint i poden dedicar-se més a treballar els hàbits de convivència, socials i de treball, tot i ensopegant amb entrebancs contínuament.

Els avenços en l'autonomia personal els donen peu per saber què volen i què no volen, i per distingir que és diferent "desitjar" que "tenir l'obligació de ".

Comencen a poder parlar amb els altres de manera més civilitzada: poden esperar el seu torn i començar el diàleg encara que no s'escoltin ni s'entenguin del tot. Cal un procés, un aprenentatge, i la manera d'aprendre-ho és fer-ho.

Poden començar a entendre que el seu punt de vista no és l'únic; sorgeix un sentiment d'igualtat i solidaritat.

Apareixen els jocs amb regles i, encara que amb dificultats, poden posar-se d'acord sobre quines regles marcaran el funcionament del joc.

Hi ha un sentit rígid de la justícia cap als altres, no suporten que es facin trampes, però no poden fer igual pel que fa a ells mateixos.

Comencen els jocs de cooperació, si bé la intervenció de l'adult es fa necessària per tal d'assentar les bases que possibilitaran la cooperació.

En el joc predomina el moviment, la força i l'agilitat. S'interessen per totes les coses d'aquest món i la seva activitat fonamental és l'exploració de la realitat (natural, cientificotècnica i social).

Els jocs poden ser també de manipulació, representació i competició. Poden començar a jugar a jocs de taula, però sense utilitzar estratègies, confiant només en la sort.