EFECTES DE L'ACTIVITAT
FÍSICA SOBRE EL CREIXEMENT I EL DESENVOLUPAMENT
(Educació per a la Salut a l'escola. Orientacions i Programes.
Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. Departament de Sanitat
i Seguretat Social. Barcelona, 1985)
L'activitat física
condiciona una sèrie de canvis, el creixement i el desenvolupament
dels infants.
Tot
organisme en creixement necessita exercitar les funcions que s'han de
desenvolupar: el creixement físic comporta moviment muscular. Un
òrgan que no actua no creix. D'aquí la importància
del moviment, sobretot en la infància.
L'exercici augmenta
les necessitats d'oxigen dels teixits; amb això estimula la formació
de glòbuls vermells a la medul·la òssia, com també
l'elevació de l'hemoglobina, que forma part dels glòbuls
vermells i és l'encarregada de transportar l'oxigen dels pulmons
als teixits.
Per altra part
aquesta major demanda d'oxigen s'ha de fornir a partir d'un increment
de la circulació sanguínia. És per això que
l'exercici fa augmentar l'activitat cardíaca a fi d'oferir l'aportació
necessària d'oxigen a través de la sang i els teixits.
Això fa
que l'activitat respiratòria pulmonar augmenti a fi d'oxigenar
la sang, que circula a major velocitat. El ritme respiratori es pot duplicar
durant l'exercici.
L'Augment de la
respiració és també important per als pulmons, ja
que les respiracions forçades fan que l'aire arribi a tots els
racons dels pulmons i que s'augmenti la seva capacitat funcional.
L'exercici augmenta
la producció de el calor endògena. L'organisme tendeix a
perdre calor augmentant la producció de suor, que en evaporar-se
refreda el cos. La suor, a més, neteja la pell i és vehicle
d'eliminació de substàncies tòxiques.
Finalment, l'exercici
físic ajuda a conservar el pes, a evitar l'obesitat i actua com
a profilaxi contra les futures malalties cardio-circulatòries.
Segons Turner,
els efectes positius de l'exercici muscular comprenen:
1. ajuda a la circulació
2. augment dels
glòbuls vermells i l'hemoglobina
3. major eliminació
dels productes de refús de l'organisme
4. neteja de la
pell
5. enfortiment
del sistema muscular
6. ajudes a la
digestió
7. estímul
a la salut mental
8. disminució
de la congestió interna
9. enfortiment
i augment de la capacitat pulmonar
10. tonificació
del cor
11. millora dels
mecanismes reguladors del cor
12. millora de
la coordinació neuromuscular
13. foment del
descans i de la son
14. reducció
del perill d'adquirir malalties coronàries
La pràctica
de l'esport a l'edat escolar és important. L'educació física
forma part de l'educació general.
TIPUS D'EXERCICI
APROPIAT A L'EDAT
(Conèixer l'infant i l'adolescent. Aportacions a
l'educació en el lleure. Montserrat Pérez-Portabella, Carme
Aragó. Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència.
Direcció General de Joventut. Barcelona 1987)
De 3 a 6 anys
És l'edat
del joc, de la gimnàstica imitativa com a part integrant del joc.
El joc té un vessant en el camp pedagògic i un altre en
l'educació física, a través de la psicomotricitat
(tècnica que treballa l'efecte motor de l'activitat física),
per tal d'aconseguir l'educació primària del moviment i
de la coordinació,
Els nens d'aquestes
edats es cansen aviat i els agrada fer curses ràpides, de poca
durada, intercalant-hi petits descansos i aturant-se de tant en tant.
Exemples: jugar
a pilota, saltar obstacles, pujar i baixar escales i tobogans, anar amb
tricicle, imitar la manera de caminar o de moure's d'alguns animals, etc.
aquest tipus d'activitats es faran a l'aire lliure si és possible
i, si no, als locals.
De 7 a 12 anys
En aquesta edat
hi ha una iniciació a la gimnàstica i a l'esport en general.
Aquesta iniciació
ha de ser global; per això, de vegades, se l'anomena "pre-esportiva",
a fi d'evitar que el nen s'especialitzi en un esport abans de temps. el
nen comença a conèixer les normes dels jocs esportius, perquè
ara pot practicar esports tan individuals (natació, atletisme,
gimnàstica, etc.) com col·lectius (bàsquet, handbol,
voleibol, hoquei, etc.). Aquests darrers són els esports millors
per a aquesta edat, ja que permeten desenvolupar gairebé tots els
músculs, com és ara el cas de la natació, i incrementar
l'activitat de les espatlles reforçant els músculs de la
columna dorsal i lumbar, pel fet que el moviment dels braços és
molt important en tots ells. A més, alhora que treballem pel desenvolupament
harmònic del cos treballem també per crear un esperit d'equip,
de sacrifici dels uns pels altres i de sentit de la coordinació.
Amb aquests exercicis no resta gairebé cap qualitat física
sense potenciar.
També es
pot iniciar la pràctica de l'expressió corporal; de la dansa:
moderna o clàssica i de la gimnàstica: rítmica, moderna,
natural, etc.
Les activitats
a l'aire lliure durant els caps de setmana i les vacances són les
més recomanades per desenvolupar la resistència càrdio-respiratòria:
l'acampada, el muntanyisme, la marxa, la bicicleta, etc.
|