FILOSOFIA A TRAVÉS DELS TEXTOS

Manel Codina
aristòtil

Aristòtil

384 a C- 322 a C.

   

Metafísica. Aristòtil

Text 1

"Els homes comencen a filosofar, i que així ho van fer originalment, perplexos davant del món; s'interroguen, sobre tot, sobre les perplexitats òbvies, per continuar investigant, segons una progressió gradual, altres qüestions més importants com, per exemple, els canvis de la Lluna i del Sol, els estels i l'origen de l'univers."
Aristòtil, Metafísica, 982b 10.

 

Text 2

"Tots els humans, per naturalesa, desitgen saber. Així ho indica l'amor als sentits perquè, al marge de la seva utilitat, són estimats per si mateixos, i el que més de tots, el de la vista. En efecte, no només per tal d'obrar, sinó també quan no pensem fer res, ens estimem més la vista, per dir-ho així, a tots els altres. I la causa és que, d'entre el sentits, aquest és el que més ens permet conèixer i els que ens mostra moltes diferències".
Aristòtil, Metafísica, I, 1.


Text 3

"Els altres animals viuen amb imatges i records, í participen poc de l'experiència. Però el gènere humà disposa de la tècnica i del raonament. I del record neix en els homes inexperiència, ja que molts records de la mateixa cosa arriben a constituir una experiència. I l'experiència, en certa manera, s'assembla a la ciència i la tècnica, però la ciència 1 la tècnica arriben als homes a través de l'experiència. Perquè l'experiència produí la tècnica, com diu PoIo, i la inexperiència, l'atzar. Neix la tècnica quan, de moltes observacions experimentals, sorgeix una noció universal sobre els casos semblants". Aristòtil, Metafísica, I, 1

 

Text 4

"Creiem que el saber i l'entendre pertanyen més a la tècnica que a l'experiència, i considerem més savis als coneixedors de la tècnica que als experts, pensant que la saviesa correspon en tot al saber. I això, perquè uns coneixen la causa i els altres, no. Ja que els experts coneixen el què, però no el perquè. Aquells, en canvi, coneixen el perquè i la causa. Per aquest motiu, als mestres d'obra els considerem, en cada cas, més valuosos i pensem que entenen més i són més savis que els simples operaris, perquè saben les causes d'allò que s'està fent; aquests, en canvi, igual que alguns éssers inanimats, fan, sí, però fan sense saber el que fan, de la mateixa manera que crema el foc".
Aristòtil, Metafísica, I, 1.


Text 5

"Así, además de lo que llamamos percepción sensible, se produce lo que llamamos memoria, y la repetición frecuente de actos de memoria desarrolla la experiencia, pues un número de recuerdos o actos de memoria constituye una única experiencia. A partir de la experiencia, a su vez -es decir, a partir del universal estabilizado ahora en su totalidad en el alma, el uno aparte e los muchos, que es una identidad singular dentro de todos-, se origina el arte del artesano y el cocimiento del hombre de ciencia..., pues, aunque el acto de percepción sensible tiene por objeto lo particular, su contenido es universal; es hombre, por ejemplo, no el hombre Calias...
Así pues, es evidente que hemos de llegar a conocer las premisas primarias por inducción, pues el método por el que aun la percepción sensible siembra en nosotros el universal es inductivo. Ahora bien, de entre los estados de pensamiento por los que captamos la verdad, unos son infaliblemente verdaderos, mientras que otros admiten error: la opinión, por ejemplo, el cálculo; el conocer científico, en cambio, y la intuición son siempre verdaderos... será la intuición la que aprehende las premisas primarias."
Aristòtil. Metafísica, 11, 19, 99-100

 

Text 6

La felicitat i els bens exteriors


[…] por ser hombre tendrá necesidad del bienestar externo, ya que nuestra naturaleza no se basta a sí misma para la teoría, sino que necesita de la salud del cuerpo, del alimento y de los demás cuidados. Pero no se ha de pensar, ciertamente, que no pudiendo alcanzar la felicidad sin los bienes exteriores, el que quiera ser feliz los necesitará en gran número y calidad, pues la autarquía y la praxis no requieren superabundancia de ellos, y sin dominar el mar y la tierra se puede hacer cosas hermosas […] tratándose de cuestiones prácticas se juzga por los hechos y por la vida
Aristóteles, Ética a Nicómaco, X, 8, 1178b34-1179a19

 

Text 7

L'ètica està sotmesa a la praxis

Se dice bien, pues, que realizando acciones justas se hace uno justo y moderado; y sin hacerlas, nadie podría llegar a ser bueno. Pero la mayoría no practica estas cosas, sino que refugiándose en el lógos, creen filosofar y poder llegar así a ser hombres cabales. Se comportan como los enfermos que escuchan con atención a los médicos, pero no hacen nada de lo que les prescriben, y así como estos pacientes no sanarán del cuerpo con tal tratamiento, tampoco aquéllos sanarán el alma con tal de filosofía.
Aristóteles, Ética a Nicómaco, II, 4, 1105a30-1105b18

 

Text 8

El llenguatge és la característica especifica de l'home


La razón por la cual el hombre es, más que la abeja o cualquier otro animal gregario, un animal social es evidente: la naturaleza, como solemos decir, no hace nada en vano, y el hombre es el único animal que tiene palabra (lógos). La voz es signo de dolor y de placer, y por eso la tienen los demás animales, pues su naturaleza llega hasta tener sensación de dolor y de placer y significársela unos a otros; pero la palabra es para manifestar lo conveniente y lo dañoso, lo justo y lo injusto, y es exclusivo del hombre el tener él solo, el sentido del bien y del mal, de lo justo y de lo injusto, etcétera, y la comunidad de estas cosas es lo constituye la casa y la ciudad.
Aristóteles, Política, I, 2, 1253 a 11-17

 

Text 9

De les coses que existeixen, unes es diuen d'un subjecte sense estar en cap subjecte, per exemple home es diu de l'home individual pres com a subjecte, però no està en cap subjecte; unes altres estan en un subjecte, sense que es diguin de cap subjecte -dic que està en un subjecte allò que es dóna en alguna cosa sense ser una part seva, no podent existir fora de la cosa en la que està-, per exemple el coneixement gramatical concret està en l'ànima com en un subjecte, però no es diu de cap subjecte, i el color blanc està en el cos com en un subjecte -perquè tot color es troba en algun cos-, però no es diu de cap subjecte /... /; unes altres, ni estan en un subjecte ni es diuen d'un subjecte, com, per exemple, l'home individual o el cavall individual -perquè cap d'aquestes coses està en un subjecte ni es diu d'un subjecte ".
Aristòtil, Categories, 2.

 

Text 10

De manera que resulta evident del que hem dit que tot el que s'esdevé és empra compost, i hi ha d'una banda alguna cosa que esdevé, i de l'altra allò que això esdevé i això en un doble sentit: o el substracte o el seu oposat. Dic que és oposat I'inculte, i que està a la base, com a substracte, l'home; així mateix, la manca de figura, de forma i d'ordre són l'oposat, mentre que el bronze, la pedra o l'or són el substracte".
Aristòtil, Física, 1, 7.

 

Text 11

"L'acte és, així doncs, l'existir de la cosa, però no com quan diem que està en potència; i diem que està en potència com està un Hermes en una fusta, i la mitja línia en la línia sencera, perquè podria ser separada, i que és savi fins i tot aquell que no reflexiona, si és capaç, de reflexionar. /.../ Allò que volem dir és evident en els singulars per inducció, sense que calgui cercar una definició de tot, sinó que n'hi ha prou amb contemplar l'analogia, perquè en la mateixa relació que està el que edifica amb el que pot edificar, està també el despert amb l'adormit, i el que veu amb el que està amb els ulls tancats però té vista, i allò separat de la matèria amb la matèria, i allò totalment elaborat amb allò no elaborat. I, d'aquesta diferència, resti l'acte separat d'un costat i, de l'altre, la potència"
Aristòtil, Metafísica, IX, 6

 


Text 12

"Que l'acte és millor i més valuós que una bona potencia, és evident pel que direm.
Tot allò que diem que té potència per a una cosa, la té també per al seu contrari; per
exemple, allò que diem que pot estar sa, pot també estar malalt, i ho pot estar
simultàniament; perquè la potència d'estar sa i la d'estar malalt, i la de restar quiet i de
moure's, i la d'edificar i de destruir, i la de ser edificat i ser destruït, és la mateixa. Així
doncs, la potència per als contraris es dóna simultàniament; però és impossible que es donin
simultàniament els contraris, i també és impossible que es donin simultàniament els actes (per exemple, estar sa i estar malalt), de manera que un dels dos serà necessàriament el bé; en canvi, la potència serà necessàriament les dues coses o cap. En conseqüència, serà millor l'acte
Aristòtil, Metafísica, IX, 9.


Text 13

"Es diu causa, en un primer sentit, la matèria immanent de la qual alguna cosa es fa; per exemple, el bronze és causa de l'estàtua, i la plata, de la copa /…/. En un altre sentit, és causa, l'espècie i el model; i aquest és l'enunciat de l'essència i els seus gèneres (per exemple, de l'octava musical, la relació de dos a un i, en suma, el número) i les parts que hi ha a l'enunciat. A més, alló del qual procedeix el primer principi del canvi i del repòs; per exemple, aquell que va aconsellar és causa de l'acció i el pare és causa del fill i, en suma, l'agent, d'allò fet i el que produeix el canvi, del que el pateix. A més, allò que és com el fi, i això és allò per al que alguna cosa es fa; per exemple, el passejar és causa la salut. Per què, efectivament, es passeja? Diem: per estar sa. 1, tot dient això, creiem haver donat amb la causa".
Aristòtil, Metafísica, V, 2.

 


Text 14

"Tot allò que es mou, és mogut per una altra cosa. Això es pot entendre de dues maneres: o bé el motor no mou per si mateix sinó a través d'una altra cosa que mou el motor, o bé el motor mou per si mateix, i en aquest cas o bé va immediatament abans que l'últim terme de la sèrie, o bé està separat d'ell per molts intermediaris; per exemple, el bastó mou la pedra i és mogut per la mà, la qual al seu torn és moguda per l'home; però aquest ja no és mogut per cap altre. De tots dos, tant l'últim (el bastó) com el primer (l'home) afirmem que mouen, però és el primer aquell que mou més pròpiament, perquè mou l'altre, mentre que aquest no el mou, a ell, i el bastó sense l'home no pot moure la pedra, mentre que aquest ho pot fer sense aquell; així doncs, el bastó no mourà la pedra si l'home no el mou".
Aristòtil, Física, VIII, 4-5.

 

Text 15

"Per tant, si tot el que es mou ha de ser mogut per una altra cosa, tant si això altre també és mogut per una altra cosa com si no, i si allò que mou i és mogut, ho és per quelcom que al seu torn és mogut, cal que hi hagi un primer motor que no sigui mogut per cap altre; però quan es tingui un primer motor com aquest, no n'és necessari cap altre. En efecte, és impossible que hi hagi una sèrie infinita de motors, cadascun dels quals sigui mogut per un altre, perquè en una sèrie infinita no hi ha cap terme que sigui el primer. Així doncs, si tot el que es mou és mogut per un altre, i si el primer motor es mou però no és mogut per cap altre, és necessari que es mogui per si mateix".
Aristòtil, Física, VIII, 5.