2.1. Estudia la sensibilitat: Capacitat que tenim de
ser afectats per les impressions sensibles.
2.2 Formes a priori de la sensibilitat: Espai i Temps.
Fenomen: sensacions estructurades en l'espai i el temps.
2.3 Fonament de les matemàtiques com a ciència.
L'objectiu de la geometria és l'espai, i el de l'aritmètica
és el temps. En la sensibilitat es produeix la matematització
de la realitat que podem observar en el món fenomènic.
3.2 Conceptualització (formulació de judicis):
Conceptes a posteriori, conceptes a priori (Categories). Les categories s'apliquen a tots els fenòmens que l'enteniment
coneix; imprimint una determinada configuració al món
fenomènic.
3.3 Fonament de la física com a ciència
4. Dialèctica transcendental (Raó):
4.1 Estudia la raó: Capacitat de relacionar judicis
fins a arribar a raonaments cada vegada més abstractes.
4.2 La impossibilitat de la metafísica com a ciència: l'experiència sensible és el límit del
coneixement. Us il·legítim de les Categories:
aplicar a les coses en si mateixes el que només
pot ser referit als fenòmens.
4.2.1 La raó: la recerca d'una unitat sistemàtica.
La il·lusió comença quan la generalització
es completa: incondicionat
4.2.2 Idees transcendentals. Tres tipus d'unitats
absolutes: Jo (paralogismes), Món (antinòmies), Déu.
4.5 L'ús legítim de la raó:
4.5.1 Utilització de la sil·logística
per ordenar progressivament i sistemàticament els judicis.
4.5.2 Utilització de les idees de la raó com
objectes límits als quals hem d'aproximar-nos sense
arribar mai.
5. "Gir copernicà":
De la mateixa manera
que Nicolau Copèrnic ens va fer veure que el moviment dels
astres era un moviment aparent, que depenien del moviment de la terra;
Kant va considerar que tot el saber humà era configurat per
les estructures apriòriques de la sensibilitat, enteniment
i raó.
Vídeo realitzat per l'Anna Ribas i Manel Codina en el confinament del 2020.
1. L'ètica de Kant és una ètica formal. Crítica a les ètiques materials: empíriques,
hipotètiques, heterònomes. L'ètica formal de Kant és: a priori, categòrica i autònoma.
Es limita a senyalar com hem d'actuar (no el que hem de fer).
Gir copernicà: és la llei el que determina el que
és bo.
4. La voluntat serà bona quan porti a una acció feta per deure. No és bona per la fi que pretén, o pel bé que aconsegueix. La bona voluntat es dóna quan els incentius racionals li importen més que les seves inclinacions personals.
