FILOSOFIA A TRAVÉS DELS TEXTOS

Manel Codina
kant

Kant

1724-1804

   

Teoria de coneixement: Crítica de la Raó Pura

 

1. Objectius:

 

1.1 Demostrar que el coneixement necessari i universal és possible (superar l'escepticisme de Hume)

1.2 Demostrar la impossibilitat de la metafísica (el límit del coneixement)

 

10.1 Kant: Els límits de la raó humana

10.2 Kant: Entre el racionalisme i l'empirisme


2. Estètica transcendental (Sensibilitat):

 

2.1. Estudia la sensibilitat: Capacitat que tenim de ser afectats per les impressions sensibles.

2.2 Formes a priori de la sensibilitat: Espai i Temps. Fenomen: sensacions estructurades en l'espai i el temps.

2.3 Fonament de les matemàtiques com a ciència. L'objectiu de la geometria és l'espai, i el de l'aritmètica és el temps. En la sensibilitat es produeix la matematització de la realitat que podem observar en el món fenomènic.

 

10.3 Kant: L'espai com a condició de possibilitat de l'experiència

3. Analítica transcendental (Enteniment):

 

3.1 Estudia l'enteniment: Capacitat d'emetre judicis.

3.2 Conceptualització (formulació de judicis): Conceptes a posteriori, conceptes a priori (Categories). Les categories s'apliquen a tots el fenòmens que l'enteniment coneix; imprimint una determinada configuració al món fenòmenic.

3.3 Fonament de la física com a ciència


4. Dialèctica transcendental (Raó):

 

4.1 Estudia la raó: Capacitat de relacionar judicis fins arribar a raonaments cada vegada més abstractes.

4.2 La impossibilitat de la metafísica com a ciència: l'experiència sensible és el límit del coneixement. Us il·legítim de les Categories: aplicar a les coses en sí mateixes el que només pot ser referit als fenòmens.

 

4.2.1 La raó: la recerca d'una unitat sistemàtica. La il·lusió comença quan la generalització es completa: incondicionat

4.2.2 Idees transcendentals. Tres tipus d'unitats absolutes: Jo (paralogismes), Món (antinòmies), Déu.

4.5 L'ús legítim de la raó:

 

4.5.1 Utilització de la sil·logística per ordenar progressivament i sistemàticament els judicis que son legítims.

4.5.2 Utilització de les idees de la raó com objectes límits als quals hem d'aproximar-nos sense arribar mai.

5. "Gir copernicà":

De la mateixa manera que Nicolau Copèrnic ens va fer veure que el moviment dels astre era un moviment aparent, que depenien del moviment de la terra; Kant va considerar que tot el saber humà era configurat per les estructures a priòriques de la sensibilitat, enteniment i raó.

 

10.4 Kant: El límit del coneixement humà: el Noümen

10.5 Kant: Gir Copernicà

 

Ètica: Crítica de la Raó Pràctica

 

1. Objectiu: Una ètica universal i necessària

2. Crítica a les ètiques materials: empíriques, hipotètiques, heterònomes

3.L'ètica formal: a priori, categòrica i autònoma. Es limita a senyalar com tenim que actuar (no el que hem de fer). Gir copernicà: és la llei el que determina el que és bo. Actuar per Deure. Imperatiu Categòric: "obra només segons una màxima tal que puguis voler al mateix temps que es torni en llei universal"

 

10.6 Kant: L'imperatiu categòric

10.7 Kant: Actuar per deure o actuar tenint en compte les conseqüències que implica l'acció?

4. Tres postulats de la raó pràctica: Llibertat de la consciència, la immortalitat de l'ànima i l'existència de Déu

 

10.8 Kant : La llibertat és una pressuposició necessària de la raó pràctica

 

Documental "La Aventura del Pensamiento" (Canal Encuentro): Fernando Savater

 
 

 

Enllaços:

 

Llorenç Vallmajó Riera : Les roselles són vermelles o ultraviolades? Una aproximació a l'epistemologia kantiana