FILOSOFIA A TRAVÉS DELS TEXTOS

Manel Codina
mill

Stuart Mill

1806-1873

 

   

1. La llibertat

(Sobre la libertad. Biblioteca Edaf. Madrid. 2004)

 

Introducció

  • La tolerància apareix des del principi lligada al liberalisme:  

    ·   Spinoza defensa un Estat lliure on les opinions puguin desenvolupar-se amb llibertat. “Només cultiven les ciències amb èxit els científics que tenen un judici lliure i exempt de prejudicis” 

    ·  Bayle defensa que la llibertat interior es superior al mandat de les Escriptures; la màxima autoritat és la consciència.

    ·  Locke defensa la tolerància religiosa: cada persona creu amb la religió que l’indica la seva consciència.

    ·  Voltaire també defensa la tolerància: hem de saber reconèixer la pluralitat d’opinions.

  • El concepte de llibertat del qual parla Mill no és el lliure albir, sinó de “la llibertat civil o social i els límits del poder que la societat pot exercí de forma legítima sobre un individu.” (Introducció, pag. 37)
  • La societat només ha de limitar la llibertat de l'individu  quan perjudica als demés:

"L'objecte d'aquest assaig és el de proclamar un principi molt senzill encaminat a regir de mode absolut la conducta de la societat en relació amb l'individu, en tot allò que suposi imposició o control, bé s'apliqui la força física, en forma de penes legals, o la coacció moral de l'opinió pública. Tal principi és el següent: l'únic objecte que autoritza els homes, individual o col·lectivament, a torbar la llibertat d'acció de qualsevol dels seus semblants, és la pròpia defensa; l'única raó legítima per usar de la força contra un membre d'una comunitat civilitzada és la d'impedir-los perjudicar altres; però el bé d'aquest individu, sigui físic, sigui moral, no és raó suficient. Cap home pot, a dreta llei, ser obligat a actuar o a abstenir-se de fer-ho, perquè d'aquesta actuació o abstenció hagi de derivar-se un bé per a ell, perquè això l'ha de fer més feliç, o perquè, en opinió dels altres, fer-ho sigui prudent o just. Aquestes són bones raons per discutir amb ell, per convèncer-lo o per suplicar-li-ho, però no per obligar-lo a causar-li cap dany si obra de mode diferent dels nostres desitjos. Perquè aquesta coacció fos justificable, seria necessari que la conducta d'aquest home tingués per objecte el perjudici d'un altre. Per a allò que no li afecta més que a ell, la seva independència és, de fet, absoluta. Sobre si mateix, sobre el seu cos i el seu esperit, l'individu és sobirà. "

Sobre la libertad. El utilitarismo, Orbis, Barcelona 1984, p. 32. [http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/index.htm]

  • En qualsevol moment de la història hi ha hagut conflicte entre la llibertat i l’autoritat. En l’antiguitat hi havia una oposició entre els interessos del poble i els governants. L’autoritat del governant pretenia ofegar la llibertat dels súbdits.   En un sistema república ( govern que representa al poble) la llibertat no té per què estar assegurada, perquè el govern representa a una part del poble (a la majoria) i es pot donar el cas que una part del poble intenti oprimir una part del poble (la tirania de la majoria).

“la tiranía de la mayoría’ entre los peligros contra los que ha de ponerse en guardia toda sociedad (pag 43)

 

  • Critica el gran esforç per part d’alguns filòsofs (Plató, Hobbes...) per regular des de l’autoritat pública les conductes privades.  (pag 58)

 

  • El govern ha de respectar les següents llibertats:  
  1. La llibertat  de la consciència: la llibertat de pensament i sentir, la llibertat d’opinió en qualsevol àmbit humà (pràctic, especulatiu, científic, moral o teològic)
  2. La llibertat d’acció: ocupació, de planificar la nostra vida...
  3. La llibertat d’associació dels individus: llibertat de reunió

 

 

La llibertat de pensament i d’expressió

  • Mill mostra la seva oposició a la limitació de la llibertat de pensament encara que el poble (la majoria) hi estigui d’acord.

La llibertat de opinió i d'expressió tenen una utilitat social: possibilita el desenvolupament, el progrés comportant un major benestar en la societat.  En qualsevol del casos la llibertat és positiva:

1. Si la opinió admesa és falsa: el fet de silenciar l'opinió diferent t'impossibilitarà d'acceptar els errors. Hem d'acceptar la nostra infal·libilitat. Només mitjançant la discussió  i l’experiència els homes poden corregir els seus errors. Les idees sempre poden ser falses, per això sempre s’ha d’acceptar la critica.

 

“ nunca podemos estar seguros de que sea falsa la opinión que tratamos de suprimir y, aunque lo estuviéramos, sofocarla no dejaría de ser un mal.” (pag. 66)

“... muchas de las opiniones que hoy nos parecen asentadas serán rechazadas en el futuro, como ha ocurrido con otras que fueron aceptadas generalmente en su día y de las que renegamos en el momento actual.” (pag. 69)  [ ex: Marc Aureli creia que el cristianisme contribuiria a la dissolució de la societat, de la mateixa manera com el cristians actualment pensen sobre l’ateisme]

“Gracias a la discusión y a la experiencia, el hombre es capaz de enmendar sus errores. No solo gracias a la experiencia. Es preciso que se entable una discusión, a fin de demostrar cómo ha de ser interpretada la experiencia.” (pag72)  

2. Si la opinió admesa té part de veritat i part de falsedat llavors la pugna d'opinions contraries pot reconèixer part de veritat en les opinions dels altres.

“ En los grandes asuntos prácticos de la vida, la verdad es, sobre todo, cuestión de conciliar y casar cosas opuestas, y son muy pocos los dotados de una inteligencia capaz y suficiente como para llevar a cabo un encaje que tienda a aproximarse a lo correcto, por lo que, en muchas ocasiones, esto ha de hacerse mediante el áspero recurso al enfrentamiento entre contendientes que pelean bajo estandartes enemigos.” (pag. 122)

“ El saludable efecto de la colisión de opiniones no afecta tanto al celoso partidario de la verdad como a quien la observa con menos apasionamiento y de forma más desinteresada.” (pag. 129)  

3. Si la opinió admesa fos vertadera llavors el debat obert amb altres opinions ens servirà per comprendre-la  i saber-la fonamentar racionalment. En cas contrari les creences perden vivacitat, deixen de comprendre's, es  van debilitant.

Aquesta necessitat d'un examen continuat sobre les nostres pròpies visions i creences estava molt arrelat a Mill, segons Issah Berlin: “declaró que si no hubiera verdaderos disidentes tendríamos la obligación de inventar argumentos contra nosotros mismos, con el fin de mantenernos en perfectas condiciones intelectuales.” Berlin, Isaiah. John Stuart Mill y los fines de la vida.

  • Mill critica les lleis que encara limitaven la llibertat d’opinió (ex: els homes que no creuen en Déu o en una altra vida no podien ser testimoni d’un tribunal)

 “la intolerància actual no mata a ningú ni arranca opinions de soca-rel, però indueix als homes a dissimular-les, a no expressar-les”.  (pag. 93)

  • La llibertat d’expressió s’ha d’utilitzar en un clima assossegat  i de respecte a totes les opinions.  

“El mayor de este tipo de agravios en el que puede incurrir un polemista consiste en estigmatizar a quienes sostienen la opinión contraria como individuos perversos o inmorales. “ (pag.132)  

“ [...] habrá que reconocer el honor que se merece quien, sea cual sea la opinión que sostenga, observa con calma y tiene la honradez de reconocer lo que representan sus adversarios y sus opiniones, sin recurrir a la exageración para desacreditarlos, sin que se guarde nada de lo que diga, o pueda decir, en favor. “ (pag. 134)

 

Llibertat d’acció

  • El límit a la llibertat d’acció individual es troba en les accions que causen danys a altres persones.

 
“ Cualesquiera acciones que, sin causa justificada, causen un perjuicio a otros pueden, y en los casos más importantes deben, por encima de todo, ser reprimidas mediante gestos que las desaprueben y, llegado el caso, con la intervención activa del género humano.” (pag136)

  “Muy diferente sería el caso en el que dicha persona hubiera infringido las normas necesarias para la protección de sus semejantes, individual o colectivamente. Pues las perjudiciales consecuencias de sus actos no recaen sobre ella, sino sobre los demás, y la sociedad, como protectora de todos sus miembros, habrá de tomar represalias contra ella, habrá de imponerle una pena, con el deliberado propósito de castigarla, y habrá de cuidar de que esta sea suficientemente severa". (pag. 180)

  “Las únicas cosas que han de impedirse son aquellas que han sido ensayadas y condenadas desde el comienzo del mundo hasta hoy, y que no son útiles ni adecuadas para la individualidad de nadie, como la experiencia se ha encargado de demostrar. “ (pag. 182)

 

  • L’autoritat de la societat sobre l’individu ha de ser el mínim possible.

 
En una palabra, es deseable que en todo aquello que no afecte, en principio, a los demás se imponga la individualidad.” (pag. 137)

  “ Pero ni una ni muchas personas tienen derecho a decir a un semejante, de edad madura, que no debe hacer con su vida lo que más le convenga, en aras de su propio beneficio. Puesto que él es el primer interesado en su propio bienestar. (pag. 174)  

  • Diferents tipus d’intromissions il·legítimes a la llibertat de l’individu:

    1. La majoria no pot limitar la llibertat individual.

    “ Pero la opinión de una mayoría similar, impuesta como ley sobre una minoría, en cuestión de conductas personales, tiene las mismas probabilidades de estar equivocada que acertada. Porque, en tales casos, la opinión pública significa, en el mejor de los supuestos, la opinión de unos cuantos respecto de lo que es bueno o malo para otros. Y con mucha frecuencia, ni siquiera esto. Porque, con las más perfecta indiferencia, pasa por alto el placer y la conveniencia de aquellos cuya conducta se censura, y solo tiene en cuenta su propia preferencia.” [ Exemple: La obligatorietat de no menjar porc en un país de majoria musulmana; la prohibició en les societats que la majoria són puritans de les diversions públiques]

    2. Uns suposats “drets socials” no poden regular les accions dels individus. 

    “Por lo que se refiere al daño meramente contingente o, como también podría ser designado, derivado, que una persona causa a la sociedad, mediante una conducta que ni viola ninguna obligación concreta para con el resto de la gente ni ocasiona un perjuicio perceptible a ningún individuo en particular, salvo a sí mismo, estamos ante un inconveniente que la sociedad puede soportar en aras de ese bien mayor que es la libertad humana." (pag. 185)

    “Una teoría, pues, de los “derechos sociales” [...] que no quiere decir nada menos que esto: que el derecho social absoluto de todo individuo consiste en que cualquier otro individuo ha de actuar de todo exactamente como debe; [...] Tan monstruoso principio es mucho más peligroso que una simple intromisión en la libertad; no hay violación de la libertad que no sea capaz de justificar; (pag 200)

    3. El costum no pot imposar una determinada forma de viure als individus que viuen en un determinat territori: l’oci, l’estructura familiar...  

    [...] podría ser admisible y justo que la ley garantizase a cada uno la observancia de esa costumbre [ la de descansar el sábado] por parte de otros, mediante la suspensión de los mayores procesos industriales un día determinado. Pero esta justificación, fundada en el interés directo que los demás tienen en la observancia de dicha práctica por parte de cada individuo, no es aplicable a las ocupaciones propias que cada persona elige para ocupar su ocio, ni es válida, de ninguna manera, para restricciones legales acerca de diversiones.  (pag. 2001)
  • És bo que hi hagi una gran diversitat de formes de viure; el desenvolupament de la individualitat proporcionarà  progrés i benestar. L’home excepcional, diferent,  pot proporcionar més benestar i progrés que no aquell home “normal”. El seu fonament últim torna a ser la utilitat.

“Pero es condición natural y privilegio de todo ser humano que, al alcanzar la madurez de sus facultades, utilice e interprete la experiencia a su manera. [...] Quien permita que el mundo, o la parte de él en la que vive, elija por él su plan de vida no precisa de más facultades que la de la imitación, como los monos.” (pag. 140-141)  

“ Nadie negará que la originalidad es un valioso elemento en los asuntos humanos. Siempre hacen falta personas, no solo para descubrir nuevas verdades y señalar el momento en las que las otrora verdades han dejado de serlo, sino también para iniciar formas nuevas de hacer las cosas y, así, dar ejemplo de formas de conducirse más esclarecidas, y de un mejor gusto y sentido de la vida humana.” (pag. 151)

En aquesta escena de la pel·lícula "El manantial" (1949) del director King Vidor (basada en la novel·la d'Ayn Rand) podem veure el discurs de Roark lloant les virtuts del liberalisme:

 

 

  • Liberalisme econòmic:
    • Defensa la bondat de la llibertat aplicada en l'àmbit econòmic:

      " [...] hubo un tiempo en que se sostuvo que era deber de los gobiernos la fijación de los precios y la regulación de los procesos de producción en todos aquellos casos que se consideraban importantes. Mas ahora se reconoce, tras una larga lucha, que tanto el buen precio como la buena calidad de los productos se aseguran de forma mucho más eficaz si se deja completamente libres a productores y compradores, con la única limitación de que todos los compradores gocen de idéntica libertad para abastecerse donde prefieran. " (pag. 211)

      • Adam Smith (1723-1790) el pare de l'economia moderna també creia que la competència beneficiaria a tota la societat en el seu conjunt:

        "Cap individu no vol promoure l'interès públic ni sap fins a quin punt el promou [...] en dirigir la seva indústria de manera que la seva producció tingui el major valor possible, només busca el seu benefici personal. En això, com en moltes altres circumstàncies, el condueix una mà invisible per a promoure un objectiu que no formava part de les seues intencions [...] En buscar el seu propi interès, amb freqüència promou el de la societat de manera més eficaç que quan es proposa fer-ho de forma conscient. Mai no he vist fer tant de bé als que diuen dedicar-se al bé públic." Adam Smith, La Riquesa de les Nacions

         

        "Què és la mà invisible d'Adam Smith?" Xavier Sala-i-Martin
         

      • Tot el contrari del sistema gremial pròpia de la societats estamentàries dels s XIII fins al XIX (què regulaven qui podia produir, com es tenia que produir, el preu dels productes, etc) i la planificació econòmica de les societats comunistes (en que la comunitat (Estat) regula la producció d'una manera racional i centralitzada buscant la màxima eficiència).

         

      • El principi utilitarista del bé comú li permet defensar la intervenció de l'Estat per tal de disminuir les desigualtats socials provocades pel capitalisme. Defensa la limitació del "laissez faire, laissez passer" ("deixeu fer, deixeu passar"). En aquest sentit defensa la limitació de la jornada laboral, la prohibició del treball infantil, el control dels productes per evitar el frau, promoure la salut, l'educació i la igualtat entre homes i dones.

      " [...] es admisible que llegue el control público para evitar el fraude por adulteración; o hasta qué punto los patronos han de verse obligados a tomar medidas de higiene y seguridad en el trabajo para aquellos obreros que realicen tareas peligrosas."

       

  • Mill va ser uns dels primers pensadors en defensar la plena igualtat entre home i dona en el seu llibre: "La esclavitud femenina"

“Creo que las relaciones sociales entre ambos sexos,-aquellas que hacen depender a un sexo del otro, en nombre de la ley,-son malas en sí mismas, y forman hoy uno de los principales obstáculos para el progreso de la humanidad; entiendo que deben sustituirse por una igualdad perfecta, sin privilegio ni poder para un sexo ni incapacidad alguna para el otro.” Stuart Mill. La esclavitud femenina

 

2. L' Utilitarisme

  • El concepte d'utilitat:

    "El credo que acepta como fundamento la moral de la utilidad, o el principio de la mayor felicidad, mantiene que las acciones son correctas en la medida que tienden a promover la felicidad, e incorrectas en la medida que tienden a producir aquello que es contrario a la felicidad. Por felicidad se entiende el placer y la ausencia de dolor; por infelicidad el dolor y la falta de placer"

  • La felicitat és l'únic fi de totes les nostres accions: [=Aristòtil] [Epicur]

    "La doctrina utilitarista establece que la felicidad es deseable, y que es la única cosa deseable como fin; todas las otras cosas son deseables sólo como medios para ese fin. [...] No puede darse ninguna razón de que la felicidad es deseable, a no ser que cada persona desee su propia felicidad en lo que ésta tenga de alcanzable, según ella."

  • De vegades un mitjà per aconseguir la felicitat es transforma en un fi en si mateix: "Lo que una vez se deseó como instrumento para el logro de la felicidad, ha llegado a desearse por sí mismo. [...] llegando a ser en sí mismas fuentes de placer más valiosas que los placeres primitivos"

      • La virtut

        "La virtud, según la doctrina utilitaria, no es natural y originariamente una parte del fin: pero puede llegar a serlo. Así ocurre con aquellos que la aman desinteresadamente. La desean y la quieren, no como un medio para la felicidad, sino como una parte de la felicidad."

      • Els diners

        [El dinero] "No tiene otro valor que el de las cosas que se compran con él; no se le desea por sí mismo, sino por las otras cosas que permite adquirir. Sin embargo, el amor al dinero es no sólo una de las más poderosas fuerzas motrices de la vida humana, sino que en muchos casos se desea por sí mismo; el deseo de poseerlo es a menudo tan fuerte como el deseo de usarlo, y sigue en aumento a medida que mueren todos los deseos que apuntan a fines situados más allá del dinero, pero son conseguidos con él."

      • El poder i la fama

 

  • La superioritat de la virtut respecta tots els altres desigs.

    "La virtud [...] se la puede considerar como un bien en sí mismo, deseándola como tal con mayor intensidad que cualquier otro bien; y con esta diferencia respecto del amor al poder, al dinero o a la fama: que todos éstos pueden hacer, y a menudo hacen, que el individuo perjudique a los otros miembros de la sociedad a que pertenece, mientras que no hay nada en el individuo tan beneficioso para sus semejantes como el cultivo del amor desinteresado a la virtud. En consecuencia, la doctrina utilitaria tolera y aprueba esos otros deseos adquiridos hasta el momento en que, en vez de promover la felicidad general, resultan contrarios a ella. Pero, al mismo tiempo, ordena y exige el mayor cultivo posible del amor a la virtud, por cuanto está por encima de todas las cosas que son importantes para la felicidad general."

 

  • Diferències entre Mill i Bentham:

Mill: Utilitarisme altruista. Distingeix satisfacció privada i bé públic: maximitzar la suma total de felicitat.

Bentham: Utilitarisme individualista. La felicitat de l'individu s'identifica amb la felicitat de la humanitat.

Mill: Plaer de l'esperit (qualitat). "Más vale ser un hombre insatisfecho que no un cerdo satisfecho, más vale ser Sócrates insatisfecho que no un imbécil satisfecho". La felicidat es inseparable de tot allò que ens proporciona les facultats superiors: la intel·ligència, la sensibilitat moral i la sensibilitat estètica.

Bentham: Plaer del cos (quantitat); la quantitificació del plaer ens permet fer un càlcul de plaer i dolors.

 

“Els humans tenen facultats més elevades que els apetits animals i, un cop en són conscients, no contemplen com a felicitat res que no impliqui la seva gratificació. [...]

És totalment compatible amb el principi d’utilitat reconèixer que alguns tipus de plaer són més desitjables i més valuosos que altres. Seria absurd que, mentre que en la valoració de totes les altres coses es té en compte tant la quantitat com la qualitat, se suposés que en la valoració dels plaers només cal tenir en compte la quantitat.

[...] és un fet del tot inqüestionable que aquells qui estan igualment familiaritzats amb tots dos plaers, i són igualment capaços d’apreciar-los, donen una prioritat molt més elevada a la forma de vida en què s’exerciten les facultats superiors. Poques criatures humanes consentirien que se’ls convertís en animals inferiors a canvi de la promesa que obtindrien tots els plaers que pot tenir una bèstia; cap ésser humà intel·ligent no acceptaria ser un ximple, ni una persona instruïda ser un ignorant, ni cap persona sensible i recta ser egoista i infame, per més que els puguin persuadir que un ximple, un babau o un brètol està més satisfet amb el que li ha tocat que no pas ho estan ells amb el que els ha tocat a ells. No renunciarien a allò que posseeixen de més que ell, per saciar de la forma més completa possible els desitjos que tenen en comú amb ell. [...] És millor ser una persona insatisfeta que un porc satisfet; millor ser Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet. I si el ximple o el porc opinen de forma diferent, és perquè només coneixen el seu propi costat de la qüestió. L’altra part, en aquesta comparació, coneix tots dos costats.”

John Stuart Mill. L’utilitarisme, Capítol II

 

  • El que es just és allò que és útil: Només amb l'anàlisi de les seves conseqüències podem saber si una acció és bona o dolenta. No hi ha una autoritat externa en el judici moral: s'ha d'avaluar empíricament. No hi ha valors universals. [#Intel·lectualisme moral][#Kant] [=Aristòtil][=Epicur][=Hume]

 

prescindo de cualquier  ventaja que pudiera derivarse para mi argumentación de una idea abstracta de lo justo como algo independiente de la utilidad  (pag 54)

 

Taula rodona sobre Mill a l'Ateneu Barcelonés amb Marçal Sintes, director del CCCB, i Ferran Saéz Mateu escriptor i doctor en Filosofia per la UB. Presenta: Ramon Alcoberro, professor de Filosofia de la UdG. ( 20 d'abril de 2012)