La prova parteix del text d’un filòsof i es demana que es respongui una sèrie de preguntes, algunes de les quals estan directament relacionades amb aquest text. Es vol avaluar la maduresa intel·lectual, la capacitat d’anàlisi i la capacitat de raonament crític, així com la comprensió de les principals teories i conceptes filosòfics estudiats en la matèria Història de la Filosofia.
Hauràs de respondre 5 preguntes repartides en tres exercicis: l’exercici-1 (que constarà d’un text i 3 preguntes relacionades directament amb aquest text), l’exercici-2 (que tindrà una sola pregunta) i l’exercici-3 (també amb una sola pregunta).
Cadascun dels tres exercicis tindrà dues opcions: l’opció A i l’opció B (que seran formalment iguals). Per a cadascun dels exercicis podràs triar fer l’opció A o l’opció B. És possible triar, per tant, fer, per exemple, l’opció A en un dels exercicis, i l’opció B en un altre.
Aquesta estructura amb 3 exercicis s’introdueix per primer cop en la PAU del curs 2019-20. Si consultes exàmens d’Història de la Filosofia d’anys anteriors a http://universitats.gencat.cat/ca/pau/model_examens/
veuràs que en els darrers anys l’examen constava, igualment, de 5 preguntes però que no estaven agrupades en exercicis.
El tipus de preguntes de l’examen de l’any 2019 (i els anteriors) era exactament el mateix que el de l’any 2020. No canvia el tipus de preguntes. Només varia el fet que, ara, les tres primeres s’agrupen en un exercici. Això, al seu torn, permet que ara els estudiants tingueu més capacitat de triar quina opció escolliu (abans s’havia de triar l’opció A o l’opció B per a tot l’examen, ara es pot triar l’opció A o l’opció B en cadascun dels tres exercicis).
L’equivalència entre les preguntes dels exàmens dels anys anteriors (que pots consultar al web) i el del 2020 és la següent:
Examen 2019 Examen 2020
Pregunta 1 .......... Exercici-1 pregunta-(i)
Pregunta 2 .......... pregunta-(ii)
Pregunta 3 .......... pregunta-(iii)
Pregunta 4 .......... Exercici-2
Pregunta 5 .......... Exercici-3
L’exercici-1 inclourà un text (el text de l’opció A i el de l’opció B seran d’autors diferents). Totes les preguntes de l’opció A, en cadascun dels tres exercicis, estaran relacionades amb el pensament de l’autor del text de l’exercici-1 en l’opció A (tot i que les preguntes de l’exercici-2 i l’exercici-3 no tenen perquè està relacionades amb la temàtica específica del text de l’exercici-1). Anàlogament, totes les preguntes de l’opció B dels tres exercicis es vincularan amb el pensament de l’autor del text de l’opció B de l’exercici-1.
Cadascun dels textos serà d’un dels autors i materials seleccionats (que s’indiquen més avall).
En les cinc preguntes de la prova, agrupades en tres exercicis, es demana el següent:
Exercici-1 (que inclou un text)
Pregunta (i): Explicar breument les idees principals del text i com hi estan relacionades (2 punts).
Pregunta (ii): Explicar breument el significat de dues paraules o expressions del text (1 punt).
Pregunta (iii): Explicar les raons de l’autor a favor d’una determinada afirmació que fa en el text. Per explicar aquestes raons, s’haurà de fer referència als aspectes pertinents de pensament de l’autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text. (3 punts)
Exercici-2
Comparar un concepte o idea important en el pensament de l’autor amb un altre concepte o idea del propi autor o d’algun altre/a autor/a o corrent de pensament. (El concepte o idea de l’autor que cal comparar serà un concepte o idea que apareix en les lectures proposades però no té necessàriament per què aparèixer en el text de l’examen) (2 punts).
Exercici-3
Fer una avaluació raonada i personal d’una afirmació filosòfica. Aquesta afirmació estarà relacionada amb les temàtiques discutides per l’autor del text (l’afirmació que es proposi avaluar no té per què estar relacionada, però, amb la tesi o tesis que l’autor discuteix en el text de de l’exercici-1; sí estarà relacionada, però, d’alguna manera, amb les temàtiques que l’autor tracta en les lectures proposades) (2 punts).
Autors seleccionats a partir del currículum per a la PAU de 2020:
- Època antiga i medieval: Plató
- Època moderna: Descartes, Locke, Hume i Kant.
- Època contemporània: Mill i Nietzsche.
Materials dels quals se seleccionaran els textos de l’examen de la PAU de 2020:
Els textos que sortiran a la prova de la PAU de 2020 seran dels llibres, capítols i seccions que s’indiquen a continuació. Ara bé, cal tenir present que això no implica que hagis d’estudiar només el contingut d’aquests textos. Tal com es pot inferir de la descripció de l’estructura de la prova, per fer un bon examen cal demostrar un bon coneixement dels aspectes rellevants del pensament general dels autors seleccionats. Així mateix, la prova exigeix demostrar maduresa en la comprensió de conceptes filosòfics, i una bona manera d’adquirir aquesta maduresa és reflexionant sobre els aspectes bàsics del pensament d’una part significativa dels autors i autores principals de la tradició filosòfica occidental.
Grup A
Plató: La República: Llibre II: 368c-376c, Llibre IV: 427c-445e, Llibre VII: 514a-520a, 532b-535a.
Grup B
B1. Descartes: Meditacions Metafísiques, Parts I, II, V i VI.
B2. Locke, Segon tractat sobre el govern civil, capítols I, II, III, V (seccions 26, 27, 31-34, 42-51), VIII i XIX (seccions 211-229).
B3. Hume: Resum (“Abstract”) del Tractat de la naturalesa humana.
B4. Kant: seleccions de Fonamentació de la Metafísica dels costums. Concretament:
Primera secció: “Transició del coneixement racional comú de la moralitat al coneixement filosòfic”. Paràgrafs 1-3, 8-13.
Segona secció: “Transició de la Filosofia moral popular a la Metafísica dels costums”. Paràgrafs 12-41, 46-54.
Descrivim la mateixa selecció fent referència a la paginació estàndard segons l'edició de les obres de Kant de l'Acadèmia Alemanya de Ciències (Kant'sgesammelteSchriften):
Primera secció:
Des de 4:393 fins al darrer paràgraf sencer de 4:394 (és a dir, fins incloure el paràgraf que comença per “La bona voluntat no és bona per allò que ella fa o aconsegueix”).
Des de 4:397 (“Per tal d’elucidar el concepte d’una voluntat que és estimable per ella mateixa i bona a banda de cap finalitat ulterior”) fins al darrer paràgraf sencer de 4:399 (és a dir, fins incloure el paràgraf que comença per: “En aquest sentit cal entendre també sens dubte els passatges de l’escriptura en què..”).
Segona secció:
Des del darrer paràgraf que comença a 4:412 (“Tot en la naturalesa actua segons lleis”) fins incloure el primer paràgraf de 4:425 (“Per consegüent, hem aconseguit de provar si més no que, si el deure és un concepte que ha de tenir una significació...”).
Des del darrer paràgraf que comença a 4:427 (“La voluntat és concebuda com una facultat de determinar-se a si mateix per actuar”) fins a incloure el darrer paràgraf sencer de 4:430 (el paràgraf que comença amb “En quart lloc, tocant al deure meritori envers els altres”).
Grup C
C1. Mill: seccions II i IV de L'utilitarisme.
C2. Nietzsche: Selecció de textos de les obres:
- Sobre veritat i mentida en sentit extramoral: Secció 1
- Aurora: secció 132
- La gaia ciència: seccions 125, 341
- Així parlà Zaratustra: Primera part. Pròleg de Zaratustra: apartats 3, 4. Segona part: secció XXIV “En les illes Afortunades”.
- Més enllà del bé i del mal: Seccions 21, 56, 260
- Genealogia de la moral: Part I: secció 10 i el començament de la secció 11 (fins incloure la frase que comença amb “La resposta estricta és aquesta:...”. Part II: secció 24. Part III: seccions 11 (a partir del tercer paràgraf, que comença amb “La idea per la qual es lluita en aquest punt és la valoració de la nostra vida...”), 12 i 13.