FILOSOFIA A TRAVÉS DELS TEXTOS

Manel Codina
 

PAU

Filosofia

2012/2013

   

Exàmens d'anys anteriors

Estructura de l'exercici i criteris generals d'avaluació


La prova inclou dues opcions, cadascuna amb un text i cinc preguntes associades. L'alumne haurà de triar una opció i respondre les preguntes corresponents. Poden aparèixer referències a activitats pròpies de tots els dominis procedimentals de l'assignatura (definició de conceptes i caracterització històrica de teories; anàlisi de termes, enunciats i argumentacions; identificació de la tesi i de les idees centrals d'un text; redacció de comentaris; expressió i argumentació d'idees i opinions pròpies o alienes).

Cadascun dels textos serà d'un dels cinc autors seleccionats (Filosofia Antiga: Plató; Filosofia Moderna: Descartes, Locke; Segle XIX: Mill, Nietzsche).

Les preguntes de la prova tindran les característiques següents:

1. Explicar breument les idees principals del text, i com hi estan relacionades. (2 punts)
2. Explicar breument el significat d' algunes expressions del text. (1 punt)
3. Explicar les raons de l'autor a favor d'una tesi bàsica del text: per explicar aquestes raons, s'haurà de fer referència als aspectes pertinents de pensament de l'autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text. (3 punts)
4. Comparar un concepte important en el pensament de l'autor (vinculat amb les idees del text) amb un altre, que pot ser d'un autor diferent. (2 punts)
5. Fer una avaluació raonada i personal sobre alguna de les tesis defensades
en el text. (2 punts)

Autors seleccionats a partir del currículum per a les PAU de 2010:

De l'època antiga i medieval: Plató
De l'època moderna: Descartes i Locke .
De l'època contemporània: Mill i Nietzsche.

Materials dels quals se seleccionaran els textos de les PAU de 2013. Òbviament, la selecció només implica que els textos que sortiran a la prova de les PAU de 2013 seran dels capítols que es mencionen. Per tant, no implica que els alumnes hagin d'estudiar només aquests textos.

 

Grup A.

Plató: La República: Llibre II: 368c-376c, Llibre IV: 427c-445e, Llibre VII: 514a-520a, 532b-535a

Grup B.

B1. Descartes: Meditacions Metafísiques, Parts I, II, V i VI

B2. Locke:

Assaig sobre l'enteniment humà :

Llibre I , capítol II (versió castellana capítol I), seccions 1-5

Llibre II. capítol VIII, seccions 1-26

Llibre IV, capítol II, secció 14

Llibre IV, capítol IV, seccions 1-12

 

Segon tractat sobre el govern civil :

Capítols I, II, III i VIII

Capítol XIX, seccions 211-229

 

Grup C.

C1. Mill: Secció IV de Sobre la Llibertat , i seccions II i IV de L’utilitarisme.

C2. Nietzsche: Genealogia de la Moral (1era part) i Sobre veritat i mentida en sentit extramoral.

 


Criteris generals d'avaluació.

Primera pregunta
Explicar breument el contingut del text (2 punts).

L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text.

Segona pregunta

Explicar el significat, en el text, de termes o expressions. (1 punt)

El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva.

Tercera pregunta

Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi: (3 punts)

Aquesta pregunta busca avaluar si l’alumne entén suficientment cert aspecte important del pensament de l’autor. Per a fer això es requereix que l’alumne sigui capaç d’explicar com certa afirmació es justifica dins del marc de les propostes filosòfiques de l’autor. Encara que l’enunciat indiqui que cal referir-se al pensament de l’autor, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació.

Aquesta pregunta no busca avaluar si l’alumne és capaç de repetir una descripció general sobre certs aspectes del pensament de l’autor (que l’alumne pot simplement haver après de memòria), sinó que busca avaluar si l’alumne ha entès aquests aspectes del pensament de l’autor. Un bon examen serà aquell que trobi el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Una exposició general i correcta del pensament de l’autor pot no respondre el que es demana si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. És absolutament imprescindible, doncs, que en la resposta a aquesta pregunta l’estudiant faci referència a l’afirmació de l’autor que és objecte de la pregunta: la resposta a aquesta pregunta ha d’explicar com aquesta afirmació particular encaixa i es justifica dins del pensament general de l’autor.

 

Quarta pregunta

Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts).

S’ha de tenir en compte:
a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada.
b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions – qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta.

Cinquena pregunta


Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi (2 punts).

S’haurà de valorar només:
(a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i
(b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.

 

PAU: estructura de l'examen i criteris generals d'avaluació, Història de la filosofia