Al segle V aC, a la colònia grega del sud d’Itàlia (Magna Grècia), Pitàgores va fundar una associació que era alhora una escola filosòfica i una comunitat religiosa.

Pitàgores mateix va ser abans que res el fundador d’una secta místico-religiosa-política d’inspiració òrfica en la qual la investigació matemàtica i filosòfica i música estava al servei de les creences religioses. Com en tota secta, estava molt estesa la tendència a venerar al fundador, i fins i tot a atribuir-li tots els descobriments i totes les doctrines. A més, el caràcter secret i esotèric d’aquesta secta impedia que les seves doctrines fossin exposades i difoses al públic no iniciat ; fins i tot Hípas va ser perseguit i assassinat pels membres de la secta per haver revelat un secret de geometria. Pel que sembla, es deu a Pitàgores mateix les doctrines religioses de la immortalitat i de la transmigració de les ànimes, la relació entre els intervals musicals i una determinada proporció numèrica i l'inici de la matemàtica teòrica.

L'ànima empresonada en un cos aspira a trencar els cicles de reencarnacions i a reintegrar-se a l'ànima divina que és la seva autèntica naturalesa. Un dels camins per aconseguir-lo és seguint els preceptes del "profeta" Pitàgores; són preceptes que Pitàgores va transmetre oralment. (No s'ha de menjar faves, no s'ha d'orinar en direcció al sol, després d'aixecar-se al matí s'ha d'allisar la camisa de nit...).

L'altre camí per aconseguir l'alliberació de l'ànima està reservada a poca gent: mitjançant el coneixement de l'harmonia de l'univers; l'estructura bàsica de l'univers és matemàtica. La filosofia consisteix en mitjà per la purificació de l'ànima. Ens acosta a la divinitat. El filòsof ha d'entendre l'ordre de la naturalesa (que és matemàtic) per poder-lo aplicar a la seva ànima. El coneixement té una finalitat moral.

L'estricta relació entre el món i les matemàtiques no ha deixat de sorprendre; la solució que donen els pitagòrics ha estat la resposta clàssica que molts altres filòsofs donaran (Copèrnic, Galileo, Einstein...).

Els pitagòrics van associar els cinc poliedres regulars (sòlids platònics) amb elements de la natura:

 

Tetràedre (4) Foc	Cub (6) Terra	Octàedre (8) Aire	Icosàedre(20) Aigua	Dodecàedre(12) Cosmos

Tant la (nombre irracional) com el dodecàedre van estar ocultats pels pitagòrics, van pensar que eren perillosos.

 

Galileu: El món és matemàtic

"La filosofía está escrita en ese vasto libro que está siempre abierto ante nuestros ojos: me refiero al universo; pero no puede ser leído hasta que hayamos aprendido el lenguaje y nos hayamos familiarizado con las letras en que está escrito. Está escrito en lenguaje matemático, y las letras son triángulos, círculos y otras figuras geométricas, sin las cuales es humanamente imposible entender una sola palabra."

Il Saggiatore (Galileo). El ensayista. 1623.

 

El món té una bellesa matemàtica. Entrevista al matemàtic Marcus du Sautoy. Documental Redes d'Eduard Punset.