Els sofistes (deriva del grec sophós, que significa "savi") no constitueixen una sola escola, eren "mestres" de retòrica. En una democràcia directa el domini del llenguatge era igual a poder polític: "El qui sap i no s'explica clarament, és com si no penses" Pèricles
Molts sofistes compartien uns quants convenciments comuns:
1. Destaquen la capacitat persuasiva del llenguatge
2. Un tarannà relativista (no hi ha una única veritat objectiva, existeixen tantes veritats com subjectes) i escèptic (no és possible conèixer la veritat).
3. La contraposició entre els dictats de la naturalesa
(physis) que tenen un valor universal i les normes socials (nomos) que són convencionals:
Els codis morals, les lleis de la polis, la distinció
entre esclau i home lliure i les divinitats tenen un origen
social. Són per tant convencionals. ["Sobre els
déus no puc dir que no existeixen ni que no existeixen"
Protàgores
En La República Glaucó defensa que els humans actuen justament només quan són impotents per cometre la injustícia, practicar la injustícia és un bé, mentre que patir-la és un mal.
El relat “Botón Botón” de Richard Matheson, ens presenta un dilema: prémer un botó pot solucionar els problemes econòmics de la nostra família i destrossar a una altra que no coneixem.