FILOSOFIA A TRAVÉS DELS TEXTOS

Manel Codina
 

Vocabulari

   

Sofistes

Relativisme: Tot coneixement o tot valor moral depent del punt de vista del subjecte que el té. El relativisme epistemològic defensa no hi ha veritats universalment vàlides i independents de l'apreciació del subjecte. El relativisme ètic nega l'existència de normes morals universalment vàlides.

Escepticisme: Doctrina filosòfica que dubta sobre la possibilitat de la raó per a assolir un coneixement cert.

 

Plató

Opinió (doxa): Coneixement de les coses del Món Sensible que estan en continu devenir, l'obtenim mitjançant els sentits.

Intel·ligència (Noesi) : El coneixement superior, la contemplació de les Idees pures i perfectes. El coneixement discursiu (dianoia) amb les matemàtiques prepara per a la visió de les realitats intel·ligibles, però la matemàtica encara impliquen algun testimoni dels sentits; per això cal fer un pas més fins la noesi que és el final del procés d’allunyament de tot allò sensible (purificació de l'ànima).

Ciència (Episteme): Coneixement de les Idees, l'obtenim mitjançant la raó (intel·ligència).

Dialèctica: Diàleg entre diversos interlocutors per a arribar a les essències de les coses (les Idees) remuntant fins arribar a la Idea suprema: la idea del Bé. En Sòcrates significa estrictament diàleg orientat a la recerca de la veritat. En Plató la dialèctica és, a més del diàleg, el procés de purificació de l'ànima fins arribar a la idea de Bé.

Filosofia : Amor a la saviesa. En Plató filosofia és sinònim de dialèctica.

Ànima (psiqué) : "Ànima" és el principi vital que anima el cos. Així tot animal té ànima, i també els astres o els déus. L'ànima humana té de particular el fet de ser intel·ligent (té la part racional) i per això pot copsar les idees. L'ànima preexisteix al cos, la qual cosa permet la reminiscència, i continua existint després de la mort d'aquest. En alguns fragment de la República ànima i intel·ligència són sinònims.

(agathón):La idea de Bé està al cim del món de les idees; dóna sentit a totes les altres idees i les "il·lumina" (fa possible que les poguem conèixer). El Bé és la font del coneixement perquè totes les idees hi tendeixen.

Ésser, Essència: Es refereix a les Idees, que són l'autèntica realitat de l'ésser. És allò estable, permanent i etern. És tot el contrari a la inestabilitat, al canvi, a la finitud de les coses sensibles.

 

Descartes

Evidència: Una idea evident és una idea clara i distinta. Una idea és clara i distinta quan està perfectament separada d'altres idees, amb les quals no es pot confondre; i és internament clara, és a dir, les parts de la qual estan perfectament i clarament separades.

Idea: D'una manera genèrica es refereix a tot el que hi ha en la ment: sensacions, qualitats dels objectes, continguts de memòria, objectes imaginats, pensaments, emocions... En algun text el concepte "idea" es refereix només a les imatges que representen coses. Distingeix tres classes d’idees:

Idees adventícies: provenen de l’experiència externa; per exemple, la idea d’arbre.
Idees factícies: són les que es construeixen amb la intervenció de la imaginació; com la idea d’un “cavall alat”.
Idees innates: són aquelles idees que l’enteniment posseeix per naturalesa, es troben en la nostra ment abans de qualsevol experiència; com per exemple la idea de Déu, de jo, les idees matemàtiques...

Intuïció: És una visió intel·lectual que permet captar immediatament i sense cap mena de dubte la veritat.

Llum natural o raó: és la facultat de jutjar bé i de distingir el vertader del fals. Segons Descartes, aquesta facultat és igual i comuna a tots els humans.

Mètode: Conjunt de regles fàcils que han de conduir a la raó per tal que pugui trobar la veritat.

Naturaleses simples: els elements indivisibles (simples) obtinguts al final del procérs d'anàlisi. (exemple: "Penso, llavors existeixo")