Els    pingüins


 
 

Glossari
Informació estadística sobre el pingüí
 
 
 
 


Classificació zoològica

Els pingüins són animals vertebrats amb les següents característiques:

1 - CLASSE:   Aus
 

2 - ORDRE: Esfenisciformes
 

3 - FAMÍLIA: Esfenícids
 

A SeaWorld Education Department  Resource - Classificació dels pingüins
 
 


 

Espècies

Existeixen 17 espècies diferents de pingüins (del Hoyo, i al., 1992):



 

Antartic Penguins- Espècies de pingüins
A SeaWorld Education Department Resource - Espècies de pingüins
 
 
 
 

Descripció general

Els pingüins són unes aus amb molt bon caràcter i molt curioses. De fet poden conviure fàcilment amb l’home.

Són aus que no poden volar perquè les seves ales s’han convertit en aletes per adaptar-se a la vida aquàtica (el seu cos és fusiforme). Aquestes aletes són curtes i no tenen plomes.
 

Les cames i els peus palmípedes són situats a la part posterior del cos, la qual cosa els fa marxar drets quan són a terra.

Una espessa capa de greix els protegeix del fred intens de les regions on viuen. Cal recordar que quan hi ha tempestes de neu, la temperatura baixa fins al 40ª sota zero. Quan passa això, els pingüins s’ajunten per mantenir el calor. Això també els serveix per poder conservar les seves reserves d’energia i, així, poder conservar moltes de les calories que tenen emmagatzemades.

Totes les espècies de pingüins tenen l'esquena fosca i la superfície ventral blanca.

Els pingüins es consideren les aus més aquàtiques de totes: viuen gairebé sempre a l’aigua i gairebé només habiten la terra per a reproduir-se, tot formant grans colònies de fins a 6.000 individus.

Segons l'espècie, poden fer entre 30 i 100 cm d’alçada. Per exemple, el pingüí Emperador, que és una de les espècies més grans, pot superar els 120 cm d’alçada. El pes d’un pingüí també varia molt en funció de l’espècie de què es tracti (pot variar d’1 a 40 kg).

Els pingüins poden viure entre 10 i 20 anys.

    Voleu veure imatges a temps real dels pingüins? Anem al Zoo de Barcelona

L'hàbitat

Totes les espècies de pingüins es troben a l'hemisferi sud del planeta.


Els llocs on podem trobar els pingüins són els següents: l’Antàrtida, les illes del voltant de l’Antàrtida, les illes Malvines, a les costes del sud de l’Àfrica, al sud d’Oceania, a les costes de Magallanes.

Els pingüins són animals que, principalment, habiten zones polars i, tot i que són animals terrestres, viuen la major part del temps al mar.
 

En el següent mapa trobem marcades, en color vermell,  les zones on viuen.


 

Aparellament i reproducció

Durant l’estació d’aparellament els pingüins es concentren en gran  colònies per a reproduir-se. Per a arribar als llocs de reproducció, els pingüins poden arribar a fer quilòmetres i quilòmetres per zones rocoses i de costes desolades.

La recerca d’una parella provoca tot un seguit de rituals: exhibicions, crits, brams, moviments de cap i aixecament de les ales,...

La forma de niar varia segons les espècies: algunes busquen zones abrigades del fred, com ara forats a les roques, i d’altres ni tan sols fan niu i incuben directament a cel obert o sobre pedres.

Algunes espècies de pingüins trien companya per a tota la vida, és a dir, són monògames.

Els pingüins acostumen a pondre  dos ous, a excepció de les espècies de pingüí imperial i reial, que només en ponen un. Aquestes  dues espècies es caracteritzen perquè és el mascle qui té cura de l’ou. Aquests mascles recorren a un mètode de protecció paterna molt complicat: entre  la cara dorsal de les seves potes i la paret abdominal posseeixen uns plecs cutanis que formen una espècie de bossa en la qual la femella introdueix un sol ou per a incubar-lo. Mentrestant la femella va fins a la costa i es dedica a la pesca, tot mostrant una gran despreocupació, fins al punt que en moltes ocasions no tornen fins que l’ou ja està a punt de l’eclosió. Aleshores es relleven amb el mascle enmig d’uns enormes xiscles i crits de reclam. El mascle, després, va a buscar el menjar per a ell: la incubació haurà durat dos mesos.

Les espècies que  nien  a prop del mar poden desplaçar-se diàriament a buscar aliments, però les que n’estan més allunyades no ho poden fer.

En el pingüí emperador, l’aparellament i la posta de l’ou es realitzen en el moment més rigorós  de l’estació freda, en ple  hivern, quan l’obscuritat és permanent.

El període d’incubació és de 33 a 62 dies.

En néixer, els petits pingüins presenten el seu cos recobert d’un plomissol gris que defensa les cries del fred rigorós. Durant la primavera, al gener, després de gairebé quatre mesos de correcta alimentació per part dels pares, els pollets canvien el plomissol per plomes curtes i compactes, amb les quals ja podran introduir-se al mar i aprendre les tècniques de pesca.

Ecologia Educativa/Antártida Educativa
 
 
 

Alimentació

Els pingüins són animals carnívors.

La seva alimentació bàsica és el krill, un petit crustaci molt abundant a les aigües antàrtiques, tot i que també formen part de la seva dieta petits peixos i calamars (algunes espècies també s’alimenten de plàncton).

 
 
 

Mostren una gran voracitat. Poden arribar  a  menjar fins a 500 animalets en una sola immersió de pesca.


 
 

Durant el període de canvi de plomes, els pingüins no poden submergir-se a l’aigua i es troben, en grans grups, a les platges antàrtiques. Per  a sobreviure mentre estan impossibilitats per a pescar, necessiten acumular, prèviament, una gran quantitat de greix.
 
 
 

Enemics i perills

Els enemics naturals dels pingüins són: les foques lleopard, les orques, els coloms de mar i unes aus anomenades “skues”.

- La foca lleopard s’anomena així a  causa del color de la seva pell i per la seva naturalesa ferotge i gran caçadora. Si bé també s’alimenta de krill, són unes grans depredadores de pingüins. Amb l’agilitat  que té, és capaç de saltar fora de l’aigua i atrapar els pingüins en les  seves pròpies colònies i arrossegar-los fins al mar, lloc on després els devora.
 
 

- Les orques són un dels caçadors més ferotges que habiten els nostres oceans, i el carnívor més gran, tant al mar com a la terra. Les orques són animals depredadors d’altres animals de sang calenta, entre els quals hi podem trobar els pingüins.
Les orques són molt comunes a les aigües antàrtiques,  on es poden alimentar fàcilment dels pingüins, però també de foques i peixos. Normalment cacen en grup i utilitzen un crit per a organitzar i coordinar l’atac a les seves preses.
 

- Les “skues” són unes aus semblants a les gavines, amb un bec molt corbat en el seu vèrtex i unes urpes amb  unes ungles molt fortes.
Són les aus més depredadores d’aquella zona, ja  que no tan sols cacen pollets i consumeixen els ous dels niu (sobretot els dels pingüins), sinó que també s’atreveixen a atacar a altres aus adultes.
 
 
 
 

Curiositats

1 – Donat que els vents de l’Antàrtida poden arribar a velocitats de fins a 120 km/h i que això provoca una baixada important de les temperatures, els pingüins solen reunir-se en formacions de V  per a poder resistir millor el fred i les ventades.
 

2 – Quan els pingüins volen llençar-se a l’aigua, abans de res examinen l’aigua per a evitar els seus depredadors. Quan un es decideix a llençar-se, aleshores el segueix tota la resta.
 
 
 
 
 

3 – Els pingüins són molt sociables. Viuen en grans colònies, a les quals tornen cada any per empollar els ous. Fins i  tot busquen el mateix lloc per a fer el niu.
 
 
 
 
 
 
 

4 – Degut a la seva constitució els pingüins adopten, a terra, una posició dreta, tot i que poden caminar, saltar i desplaçar-se sobre el seu abdomen tot aprofitant les superfícies glaçades per lliscar sense esforç.

5 – El  seu cap és petit, el seu coll és curt  i els seus ulls tenen gran mobilitat. Els pingüins hi poden veure millor sota l’aigua que a fora.