| ALTES I BAIXES PRESSIONS + conceptes: |  |
ELS ANTICICLONS I LES DEPRESSIONS : En meteorologia és molt important conèixer com varia la pressió en la superfície terrestre, ja que condiciona diferents fenòmens atmosfèrics, com el vent o els núvols i, en general, el temps meteorològic.
Nosaltres ja sabem que considerem altes pressions , aquelles pressions que sobrepassen els 1013 mb; i que seran baixes pressions aquelles que no arriben als 1013 mb o Hpa.
El centre d'una depressió és a dins de les isòbares que indiquen els valors de la pressió més baixa. En aquestes zones és on el temps sol ser més inestable, on plourà, cauran xàfecs... El centre d'un anticicló es troba dins de les isòbares que uneixen punts de pressió més alta, i determinen zones on el temps ser estable, sec i assolellat, encara que a vegades amb boires baixes.
Les variacions de pressió en l'horitzontal originen el vent. Aquest en principi bufa seguint una línia recta, des de les pressions altes a les baixes, per compensar les diferències de pressió. Ara bé, atès l'efecte de rotació de la Terra, s'origina una desviació, l'aire seguidament deixar de circular en línia recta. Així, a l'hemisferi nord, el vent segueix una circulació anticiclònica (en el sentit de les busques del rellotge) en les zones d'altes pressions; i una circulació ciclònica (en el sentit antihorari) en les baixes pressions. El contrari s'esdevé en l'hemisferi sud.
El fet que les altes pressions siguin més extenses que les baixes pressions implica que els anticiclons tinguin menys mobilitat que les depressions. Aquesta és la raó per la qual el mal temps associat a les depressions dura menys que el temps estable associat als anticilons.
FORMACIÓ DELS FRONTS : En els mapes dels temps també hi ha unes línies que es creuen amb les isòbares. Són més gruixudes i generalment de dos tipus: unes es dibuxen amb semicercles i són de color vermell, mentre que les altres es dibuixen amb uns triangles isòsceles i són de color blau. Aquestes zones s'anomenen superfícies frontals i presenten un cert gruix. En condicions reals, com que la Terra gira, un front s'ondula i apareixen zones on l'aire fred avança sobre el càlid ( front fred ), i altres on la massa càlida avança sobre la freda ( front càlid ).
Us animo ha aprendre aquests conceptes:
LA GOTA FREDA: Es produeix quan una massa d'aire fred queda completament envoltada i aïllada d'aire més calent.
A Catalunya pot provocar aiguats si es reuniexen aquestes tres condicions: ha de tenir lloc entre els mesos d'agost i octubre, la temperatura de l'aigua ha d'estar entre els 20 i 25 graus celsius i ha de bufar llevant (càlid i humit).
INVERSIONS TÈRMIQUES: Una inversió tèrmica és una situació atmosfèrica en la qual la temperatura augmenta amb l'alçada. En les grans ciutats poden portar problemes, ja que les particules contaminants s'hi van acumulant i estancant al damunt.
Són de curta durada perquè finalitzen quan les radiacions solars escalfen el terra i es genera aire calent que, en elevar-se, provoca moviments verticals i barreja les capes d'aire.
ILLA TÈRMICA: Sembla que a les ciutats hi ha una modificació del clima; un dels factors climàtics que presenta més variació respecte a les zones rurals és la temperatura atmosfèrica. Es configura, un fenomen anomenat illa tèrmica . Consisteix en el fet que la temperatura de les ciutats és generalment més elevada que la de les zones rurals properes. Aquest efecte és més intens a la nit.
La causa de la formació de l'illa tèrmica són l'existència de materials urbans capaços de retenir calor produïts per les activitats industrials i de calefacció.
Tot plegat origina unes condicions peculiars i característiques que podem definir com a microclima urbà.
A casa nostra:
Bàsicament, els climes de Catalunya són condicionats per tres factors: la circulació general atmosfèrica, la presència de la Mediterrània i l'existència d'un relleu força complex.
Pel que fa a la circulació general atmosfèrica, Catalunya es troba sota la influència de la zona subtropical d'altes pressions i de baixes pressions associada al front polar. La variació de la posició d'aquests sistemes respecte a les comarques catalanes ajuda a configurar els diferents climes.
La Mediterrània és un mar força calent, generador de depressions, que fomenta l'activitat tempestuosa de la tardor.
Finalment, pel que fa a l'orografia, el nostre país es troba delimitat pels Pirineus al nord i per la serralada ibèrica a l'oest. Aquests dos sistemes actuen com a modificadors de les masses d'aire que es dirigeixen cap a Catalunya. 