EL PAS DEL TEMPS:....
Tornem al repassem

1678. Es publica l'obra Cataluña ilustrada d'Esteve de Corbera (1563-1631),

1764. Neix la Conferència Físico-Matemàtica Experimental (Barcelona).

1766. La Conferència de Física Experimental adopta la denominació de Reial Conferència Físico-Matemàtica Experimental.

1770. La Reial Conferència Físico-Matemàtica Experimental passa a denominar-se Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona.

1790. Francesc Salvà i Campillo (1751-1828) llegeix a la Reial Acadèmia de Ciències de Barcelona la memòria Sobre la construcción de los instrumentos meteorológicos. Barómetro. Reflexiones sobre la construcción explicada de los barómetros.

1790. Antoni de Martí i Franquès (1750-1832) presenta a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona la Memoria sobre los varios métodos de medir la cantidad de aire vital de la atmósfera.

1842. Agustí Yáñez i Girona (1789-1857) publica el Diccionario Pintoresco de Historia Natural y de Agricultura.

1849. Llorenç Presas i Puig (1811-1875), acadèmic numerari, inicia un seguit d'observacions meteorològiques a Barcelona.

1879. L'Associació Catalanista d'Excursions Científiques instal.la termòmetres de màxima i mínima a Sant Jeroni de Montserrat.

1887. Es crea l'Instituto Central Meteorológico d'Espanya i, com a conseqüència, s'instal.len diferents estacions a Catalunya.

1895. Hermenegildo Gorria (1843-1920), director de la Granja Experimental de Barcelona, funda la "Red Meteorológica de las provincias de Barcelona, Baleares, Gerona, Lérida y Tarragona".

1896. Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) inicia les seves observacions meteorològiques a SANT FELIU DE GUÍXOLS.

1904. Inauguració de l'Observatori Fabra (Barcelona).

1905. Es crea l'Observatori de l'Ebre (Roquetes).

1910. Creació de la Societat Astronòmica de Barcelona.

1914. Inicia les activitats l'Estació Aerològica de Barcelona.

1920. El Centre Excursionista de Catalunya procedeix a la instal.lació de llibretes de muntanya per a fer anotacions meteorològiques. 1921. El Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya aprova el decret de creació del Servei Meteorològic de Catalunya i encarrega la seva direcció al doctor Eduard Fontserè i Riba (1870-1970).

1921. El Dr. Ramon Jardí i Borràs (1881-1972) publica la monografia Un pluviògraf d'intensitats dins de la sèrie Notes d'Estudi del Servei Meteorològic de Catalunya.

1927. Ràdio Barcelona inicia la retransmissió de l'estat del temps i de la predicció, realitzada pel Servei Meteorològic de Catalunya.

1930. Es publica l'Atlas Pluviomètric de Catalunya.

1931. Creació de la Comissió Catalana de Meteorologia Agrícola.

1932. Publicació de l'Atles Internacional dels núvols i dels estats del cel.

1933. L'Instituto Central Meteorológico passa a anomenar-se Servicio Meteorológico Nacional i amb dependència de la Dirección General de Aeronáutica.

1939. Destrucció de les instal.lacions del Servei Meteorològic de Catalunya.

1948. Eduard Fontserè publica l'Assaig d'un vocabulari meteorològic català.

1951. Incorporació d'Espanya a l'Organització Meteorològica Mundial.

1961. Eduard Fontserè publica Meteorologia de l'excursionista: Epítome dels coneixements indispensables.

1964. Creació de la Asociación Meteorológica Española (AME).

1968. Josep Maria Jansà Guardiola, meteoròleg i doctor en Ciències Físiques, publica la segona edició del Manual del Observador de Meteorologia, obra de referència per als observadors d'arreu del país.

1978. El Servicio Meteorológico Nacional canvia la seva denominació per la d'Instituto Nacional de Meteorologia i passa a dependre del Ministerio de Transportes y Comunicaciones.

1978. Inici de les activitats de l'Estació Agrometeorològica de l'Alta Segarra.

1982. Es posen en funcionament les primeres estacions de la Xarxa de Vigilància de la Contaminació Atmosfèrica, de la Diputació de Barcelona.

1982. Creació de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

1982. L'Instituto Nacional de Meteorologia activa un Pla d'innovació tecnològica.

1983. Es crea la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminanció Atmosfèrica (XVPCA) de la Generalitat de Catalunya.

1985. L'Instituto Nacional de Meteorologia ingressa a EUMETSAT.

1985. L'INM i la Dirección General de Protección Civil engeguen el PREVIMET.

1986. L'Institut Català d'Energia (Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya) instal.la les primeres estacions de la Xarxa Radiomètrica.

1986. Creació de l'Agrupació Astronòmica d'Osona.

1987. El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya crea la Xarxa Agrometeorològica de Catalunya.

1987. Es constitueix l'Aula Experimental de Meteorologia (AEM) a Tarragona, amb l'objectiu principal d'introduir la meteorologia en l'ensenyament primari i secundari a Catalunya.

1990. Inauguració del Centre Meteorològic de l'Alt Camp.

1991. El Consell Comarcal del Baix Penedès estableix la seva xarxa meteorològica.

1991. L'INM passa a dependre de la Secretaría de Estado para las Políticas de Agua y Medio Ambiente, dins del Ministerio de Obras Públicas y Transportes.

1994. Inici del funcionament de la xarxa de mesura de precipitació de Clavegueram de Barcelona (CLABSA).

1995. Es constitueix l'Associació Catalana d'Observadors Meteorològics (ACOM).

1995. Neix InfoMet, el primer servidor Internet d'informació meteorològica a Catalunya.

1995. Creació de l'Associació Catalana de Meteorologia (ACAM).

1995. Inici de les activitats de la Unitat Tècnica de Gestió de la Biosfera i de la Troposfera, del Consell Comarcal del Maresme.

1996. L'Instituto Nacional de Meteorologia passa a integrar-se al nou Ministerio de Medio Ambiente.

1996. Creació del Servei de Meteorologia, dins de la subdirecció general de Qualitat de l'Aire i Meteorologia del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

1996. Creació de l'Associació Meteorològica Tramuntana.

1996. Inici de les activitats de l'associació Voluntaris Observadors Meteorològics del Baix Camp (VOM).

1997. Presentació del Servei de Meteorologia de Catalunya i de l'Atles Climàtic de Catalunya amb motiu del Dia Meteorològic Mundial.

 

EN L'ACTUALITAT: distingim premsa, radio, televisió i internet.

Premsa

Tots els diaris que s'elaboren a Catalunya presenten una secció meteorològica diària on, en general, s'ofereixen dades meteorològiques del dia anterior, previsió del temps per al dia corresponent a l'edició del diari i per a l'andemà. En la majoria de casos es presenten imatges del satèl.lit Meteosat i altres informacions gràfiques. Quan hi ha notícies relacionades amb la meteorologia i la climatologia la premsa hi dedica el corresponent espai, tant en les seccions diàries com en els suplements setmanals. Gairebé la totalitat dels diaris tenen la seva presència a Internet mitjançant les seves edicions digitals i en la majoria s'hi pot trobar informació meteorològica.

Pel que fa a les publicacions periòdiques, destaca la revista Penell. És una publicació editada per l'Associació Catalana d'Observadors Meteorològics i funciona com a mitjà d'unió entre els seus associats des de la tardor de l´any 1995. Amb vocació trimestral (cada estació meteorològica de l'any), Penell acosta la meteorologia, la climatologia, el mitjà ambient i la sismologia als associats a aquesta entitat. Aquesta revista també té difusió en algunes facultats de les universitats de Catalunya i en alguna llibreria especialitzada. El seu ISSN és 1135-8734. El caràcter dels seus continguts i la seva periodicitat fan que aquesta publicació sigui l'única revista en l'àmbit català sobre temes de divulgació de meteorologia i disciplines afins.

També es pot consultar a la pàgina web que l'ACOM té a Internet: http://www.acom.es.

Ràdio

La ràdio és un mitjà amb força especificitat respecte a la premsa i la televisió. Es tracta d'un mitjà molt dinàmic en la transmissió de la informació i, per tant, també en el tractament de la informació meteorològica.

Com a exemple de les possibilitats informatives del mitjà, cal esmentar Catalunya Informació, que ofereix des del dia 22 de novembre de 1997 el servei "Termòmetre on-line", consistent a donar la temperatura dediversos punts de Catalunya, l'Estat i les principals capitals d'Europa, cada quinze minuts. El responsable d'aquest servei és l'equip de meteoròlegs de Catalunya Ràdio. És un servei que funciona des de les 6 del matí fins a les 9 del vespre, de dilluns a divendres, i durant els caps de setmana l'horari és de 9 del matí a 7 del vespre.

Televisió

Totes les televisions incorporen un espai per a la informació meteorològica, ja sigui en el si dels programes informatius o com a espai amb caràcter independent. Cal destacar la tasca pionera d'Antoni Castejón en el mitjà televisiu, primer com a presentador en el circuit català de TVE i després a TV3.

Pel que fa a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, cal fer esment de l'esforç constant en innovació i en la incorporació dels més moderns mitjans tecnològics en l'espai de la informació meteorològica. En concret, ja l'any 1984 TV3 va emetre la primera imatge estàtica captada pel satèl.lit Meteosat, mentre que l'any 1986 va aparéixer l'animació d'imatges del Meteosat.

Finalment, l'any 1988 es crea el programa El temps amb caràcter independent respecte als telenotícies.

Darrerament TV3 ha incorporat el servei de càmeres del temps amb imatges en directe de la meteorologia a diferents indrets de Catalunya. Aquest servei es pot consultar també a les pàgines web de TV3, amb actualització d'imatges cada quinze minuts.

TVE a Catalunya continua en la seva línia de qualitat en l'elaboració de la informació meteorològica. Cal destacar que la informació del temps per televisió a Catalunya va néixer al Circuit Català de TVE, que aleshores emetia des dels estudis de Miramar.

L'any 1997 van iniciar les seves emissions els dos canals temàtics d'informació meteorològica en el si de les dues plataformes digitals. Es tracta del canal Teletiempo a Via Digital i del Canal Méteo a Canal Satélite Digital. Aquests canals temàtics d'informació del temps es realitzen des de Catalunya.

Pel que fa en concret a Canal Satélite Digital, cal esmentar que Televisió de Catalunya produeix el canal Méteo que s´emet en el paquet bàsic de Canal Satélite Digital. Des de les 7 del matí fins a la 1 de la matinada, el canal Méteo va seguint la informació i la previsió del temps. A les hores en punt, als quarts i a les mitges hores es presenta un resum de 5 minuts en què l´espectador pot accedir a la informació meteorològica general. Posteriorment, aquesta informació s´amplia per comunitats i es detalla la situació i la previsió de les temperatures arreu del món.

Televisió de Catalunya, juntament amb Mediapark, produeix el canal meteorològic Teletiempo, que emet 18 hores diàries a través de Via Digital. En blocs de 10 minuts es va actualitzant la informació meteorològica d´Espanya en general, detallada per comunitats autònomes, i també el seguiment de la previsió a Europa, l´estat de la mar i de les pistes d´esquí. Alternant amb la informació del temps es presenten reportatges i informacions sobre temes de medi ambient.

amunt