Seria convenient deixà aquest apartat per quan hagis fet una bona ullada a tot l'espai web, i tinguis bons coneixements.
INICIACIÓ A LA PREDICCIÓ DEL TEMPS:
La predicció del temps ha dominat la percepció que té el públic sobre la meteorologia. És a dir, molta gent pensa que el pronòstic del temps futur és l'únic que estudia la meteorologia.
Tanmateix per ser capaços de fer una predicció útil, hem de conèixer com funciona l'atmosfera i fer contínues observacions del temps. Per això s'han desenvolupat uns instruments anomenats models de meteorologia.
La predicció del temps es fa de la següent manera:
A) En primer lloc, cal conèixer detalladament l'estat actual de l'atmosfera (temperatura, pressió...) tant en la superfície com en diferents altures. Això s'aconsegueix mitjançant un sistema mundial de recollida de dades. També són força útils les informacions subministrades pels satèl·lits meteorològics.
B) El segon pas és introduir aquestes dades en superordinadors que, a partir de l'aplicació de les lleis de la física atmosfèrica, calculen el temps previst per a 24 ó 36 hores més tard (predicció a curt termini), per a una o dues setmanes (mig termini) i per a més d'un mes (llarg termini). La fiabilitat d'aquests pronòstics disminueix a mesura que s'allarga el termini.
C) Finalment, cal que un grup de persones experimentades en la predicció per interpretar els resultats proporcionats pels models.
Un mapa de predicció de superfície proporciona la posició prevista dels sistemes frontals, així com la disposició de les línies que uneixen punts de la mateixa pressió. Són les ja conegudes ISÒBARES . Així, en aquests mapes es poden trobar zones amb altes pressions o anticiclons, superiors a 1013 hPa o mb (indicades amb una A o una altra lletra segons l'idioma utilitzat); i amb baixes pressions o depressions, inferiors a 1013 hPa o mb (indicades amb una D , una B).
En uns altres mapes del temps es representen les ISOTERMES , línies que uneixen punts a una mateixa altitud d'igual temperatura, i utilitzen lletres detreminades pera representar les bosses d'aire fred i calent respectivament.
Per preveure el temps no n'hi ha prou amb el mapa de superfície. Cal més informació sobre el que passa en l'altura.
De manera general, però, es poden donar les indicacions següents:
A) Una zona anticiclònica generalment porta associat temps estable.
B) Les depressions porten associats els fronts i inestabilitat. El pas d'un front fred pot significar la disminució de la temperatura i xàfecs intensos; mentre que un front càlid pot comportar un augment de la temperatura i pluges poc intenses però contínues.
C) Una zona on les isòbares estiguin molt juntes significaran vents intensos. En canvi, si aquestes corbes són molt separades, es tractar d'una regió amb calma o vents febles.
D) La direcció del vent es pot deduir sabent que segueix aproximadament les línies isòbares. A l'hemisferi nord, en un anticiclò, el vent segueix el sentit de les agulles del rellotge; i en una depressió, el sentit contrari.
E) Si l'aire ve de mar, és humit i; si ve del continent, és sec.
F) En el nostre hemisferi. Si l'aire ve del nord, és fred; i si ve del sud, calent.
És convenient saber la llegenda de tots els signes meteorològics que ens podem trobar, n'hi ha alguns que són universals, altres poden variar molt poc, i veure molt clar el que volem representar. Al final d'aquesta unitat podeu veure alguns d'aquests signes que es van utilitzant.
a
b
