TEMPESTES I FENÒMENS:
Anem a precipitacions

Les tempestes són fenòmens que de vegades es manifesten de manera molt violenta. És freqüent que comportin pluges torrencials, les quals poden produir inundacions, alguns cops catastròfiques. També els llamps són molt perillosos, ja que poden provocar incendis forestals. Ara bé, el perill principal de les tempestes és la possibilitat que les precipitacions caiguin en forma de pedregada, amb conseqüències nefastes per les collites, ja que poden causar danys incalculables en qüestió de pocs minuts.

En situacions on hi ha un gran escalfament de la superfície terrestre i inestabilitat atmosfèrica, es poden formar grans cumulonimbus i originar-se una tempesta. Els tres elements que criden més l'atenció de les tempestes són els llamps, llampecs i els trons. També veurem l'arc de Sant Martí les aurores polars.

ELS LLAMPS I LLAMPECS

L'aire conté ions, els uns positius i altres negatius. Tots es troben més o menys barrejats, però, quan es forma una tempesta, els ions positius se'n van cap a dalt del núvol i els negatius cap a la part inferior. En aquesta situació, es poden produir descàrregues elèctriques, dirigides a la terra (llamps), o dirigides cap altres parts dels núvols (llampec), que alliberen gran quantitat d'energia en forma de llum i calor, seguint una trajectòria trencadissa i ramificada. La temperatura a l'interior d'un llamp pot arribar a 24000 graus celsius.

ELS TRONS

Quan hi ha una tempesta, l'aire s'escalfa per l'efecte calorífic dels llamps; atès que la descàrrega dura tan poc, l'aire es torna a refredar ràpidament. Això fa que les particules d'aire, en el moment en que es produeix el llamp o el llampec, surtin disparades cap els costats a gran velocitat. Quan ha passat l'efecte, tornen al seu lloc d'origen. Això es produeix de manera desordenada i violenta, les partícules xoquen les unes amb les altres i provoquen un soroll característic: el tro.

???INVESTIGA: La caiguda d'un llamp produeix soroll, és un tro. Sabem que el so viatja per l'aire a uns 340 m/s, és a dir que cada segon recorre 340 metres. PREGUNTA: -Si veiem la descàrrega elèctrica i comptem sis segons fins que sentim el tro, a quants kilòmetres ha caigut el llamp de nosaltres?

Per concloure aquesta unitat podries llegir les precaucions que cal prendre per a garantir la nostra seguretat en cas de tempesta:

Si ets en un descampat sense aixopluc, no has de córrer, ja que pots fer de parallamps així que surtis fora del terreny. Caldrà que et desfacis de tots els objectes metèl.lics que portis com claus, monedes... dipositar-los a terra, si pot ser lleugerament enterrats, i que aguantis la tempesta estirat al terra.

Si ets trobes al camp i hi ha un arbre solitari, no t´hi has de posar a sota

Si ets en un bosc, llavors sí que et pots posar a sota d'un arbre.

Ja seria tenir mala sort que el llamp caigués just sota l'arbre on t'has situat.

Tot, i així, no en triïs un de punxegut, atreuen més els llamps que els arbres aplanats.

Si vas en cotxe, abaixa l'antena de la radio, si en té; i tanca totes les finestres.

Si ets a casa, tanca portes i finestres per no crear corrents d'aire, desendolla el televisor i desconnecta'n l'antena.

Atenció als piolets quan facis muntanyisme. No t'amaguis en coves massa profundes, poden crear-s'hi corrents d'aire.

L'ARC DE SANT MARTÍ

Dit, també arc iris. El fenomen natural anomenat arc de Sant Martí ha fascinat des de sempre la humanitat. S'ha reflectit en la literatura com a mínim des dels temps bíblics, i ha excitat la curiositat d'alguns dels més grans pensadors de tots els temps. És un fenomen que només fa uns dos-cents anys que es coneix bé.

Una mica d'història:

Probablement, la primera referència a l'arc de Sant Martí és en el llibre bíblic del Gènesi. Aristòtil va descriure el fenomen, i Sèneca va precisar que l'arc de Sant Martí era una imatge distorsionada del Sol, format per la reflexió dels núvols.

L'any 1270, el monjo polonès Vitel.li va escriure un dels primers tractats sobre òptica. Va indicar que el fenomen implicava tant reflexió com refracció. Un altre monjo, Teodoric va fer un pas més endavant en precisar que la refracció i reflexió s'esdevenien en cada gota d'aigua més que no pas en el pas del núvol.

L'holandès Snel va descobrir la llei de la refracció, coneguda com la llei de Snel. Aquesta llei relaciona l'angle d'incidència amb l'angle de refracció mitjançant l'index de refracció. Tanmateix, la llei no es va publicar fins que el filòsof Descartes la va incloure en el seu treball del "Discurs del mètode".

Tan sols quedava per entendre per què es produeixen els colors. Aquesta fou la contribució de Newton. En efecte, Newton ,va dur a terme l'any 1669 el famós experiment amb el prisma i va concloure que la llum és, de fet, una mescla de llums de diferents colors i que cada color es refracta amb un angle diferent en passar a través del prisma.

Per tant, per concloure amb aquesta història, podem dir que l'arc de Sant Martí és un fenomen òptic relacionat amb el camp de la meteorologia que es produeix quan incideix la llum del Sol damunt la superfície de les gotes d'aigua de la pluja. En incidir un raig de llum blanca sobre una gota es produeix una dispersió i a continuació els raigs de diferents colors són reflectits (vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat).

AURORA POLAR:

L'aurora polar és un fenomen lluminós que ocupa una gran part dels cels polars i que pot presentar formes ben diverses (raigs, bandes, cortines...) i de colors variats. Les causes de la seva formació són el vent solar i el camp magnètic terrestre.

Les aurores s'anomenen aurora BOREAL (si es produeix a l'hemisferi nord) i aurora AUSTRAL ( si es produeix a l'hemisferi sud o austral). Com més a prop dels pols, més impressionants són.