Amfitrió s'ha assabentat que Alcmena ha tingut una relació amb un home que no és ell, tot i que l'esposa afirma el contrari. Ple d'indignació, està disposat a castigar Alcmena per la seva infidelitat. Però Júpiter apareix en escena al darrer moment per anunciar que ell ha estat el causant de tot l'enrenou, i per tancar així l'argument dramàtic:

ACTE V: Escenes II i III (Júpiter i Amfitrió)

JÚPITER (des de dalt): Tranquil·litza't, Amfitrió. Vinc a portar el meu ajut a tu i als teus. No et cal témer res. Deixa't estar de mags i endevinadors. Jo mateix t'explicaré el que et passarà i el que ha passat, millor que ells. Per alguna cosa sóc Júpiter, dic jo, no? Primer, he gaudit del cos d'Alcmena. Fruit d'aquesta relació, l'he deixat embarassada d'un fill. Tu vas fer el mateix quan te'n vas anar de l'exèrcit. Així, doncs, en un sol part ha deslliurat dos nois alhora. El meu fill et donarà glòria immortal amb les seves gestes. Tu fes les paus amb la teva dona: no ha fet res que mereixi que li ho tinguis en compte. Tot el que ha fet, s'ha vist obligat a fer-ho perquè ningú pot resistir el meu poder. I, ara, me'n torno al cel.

AMFITRIÓ: Faré el que tu manes. Et prego que compleixis les teves promeses. Ara entraré a veure la meva dona i enviaré a passeig el meu Tirèsies. I, ara, espectadors, en honor al Suprem Júpiter, aplaudiu ben fort.

PLAUTE, Amfitrió. Versió d'Enric Comas. Ediciones Clásicas. Madrid 2000