Índex:
 
 
 
Residus tòxics i domèstics
 
   
Què són els residus?
 
 
  • Totes les coses que llencem un cop utilitzades i totes les matèries que resulten d'un procés industrial es poden considerar residus. Les deixalles que traiem de casa s'anomenen residus domèstics. Els residus que són especialment perillosos, que poden ser verinosos per a les persones o per a la resta d'éssers vius, s'anomenen residus tòxics. La major part dels residus tòxics provenen d'activitats industrials i poden contaminar els rius, els mars, el sòl i l'aire.
Poc a poc, estem convertint la Terra en un gran abocador de tota mena de residus. Molts d'ells són perillosos per al medi i els éssers vius. La major parts dels residus són cremats, soterrats o portats a grans abocadors. Però la millor solució és reduir la quantitat de deixalles, reutilitzar els residus i reciclar tot allò que sigui possible.
 
  • Cada any, arreu del món, es produeixen uns 400 milions de tones de residus tòxics. Cal mantenir els residus tòxics apartats dels éssers vius, perquè poden causar l'enverinament de les persones que hi tenen un contacte directe, o bé poden anar a parar al medi i entrar en la cadena alimentària. Generalment, es cremen, es soterren o es porten a uns abocadors. Malauradament, aquests sistemes no sempre són prou segurs, ja que els residus tòxics es poden filtrar a la terra, o poden desprendre gasos perillosos si s'incineren.
  • Les deixalles que traiem de casa no desapareixen pel sol fet de llençar-les. Una casa normal a Europa omple 100 cubells grans d'escombraries l'any. La majoria d'escombraries s'enterren en abocadors enormes, on triguen molts anys a podrir-se. En algunes ciutats, els munts d'escombraries dels abocadors són tan alts com els grans edificis.
 
   
Tipus de residus
 
 
  • Residus industrials: residus de la indústria del paper, les refineries de petroli i la indústria electrònica.
  • Residus químics industrials: moltes substàncies utilitzades en els processos químics.
  • Residus radioactius: procedents de les centrals nuclears, de les mines d'urani i del material radioactiu d'alguns hospitals.
  • Residus de les fàbriques de pintura: algunes pintures contenen dissolvents molt tòxics.
  • Residus agrícoles: pesticides i fertilitzants químics. Durant el procés de fabricació d'aquests productes també es produeixen residus tòxics.
  • Residus mèdics: medicaments, materials infectats, com ara les xeringues usades.
  • Piles gastades: piles de ràdios, rellotges, calculadores, joguines i altres aparells. Sovint les piles contenen metalls pesants que poden ser molt perillosos.
  • Deixalles domèstiques:
    • Aigua bruta de la cuina i del bany.
    • Restes de menjar.
    • Envasos de vidre i de plàstic.
    • Paper i cartró.
    • Llaunes i paper d'alumini.
    • Bombetes gastades.
    • Productes molt tòxics com: lleixius, detergents, pintures, vernissos, olis, insecticides, dissolvents, medicaments,etc.
    • Roba vella.
    • Mobles i electrodomèstics vells.
    • La runa de petites obres.
    • Els gasos de la cuina, el fum de les xemeneies i els esprais aerosols contaminen l'aire.
 
Les indústries i les granges generen el 90% dels residus tòxics.
 
 
   
Problemes derivats dels residus
 
 
  • Tot i que en molts països hi ha lleis que limiten l'abocament de residus tòxics als rius, cada dia hi van a parar grans quantitats de productes perillosos que poden destruir la vida aquàtica i causar malalties a les persones. A tot el món hi ha rius i llacs contaminats.
  • Els residus químics que arriben al mar també provoquen malalties en els animals aquàtics. Els residus tòxics que no es degraden fàcilment passen a la cadena alimentària (plàncton, peixos, ocells, mamífers marins) i arriben a les persones.
  • Els organoclorats són residus tòxics que han causat problemes a molts indrets de la Terra. En aquest grup hi ha pesticides, dissolvents i PCB (substància química usada per la indústria electrònica). Els organoclorats afecten el fetge i els ronyons, i fins i tot podem produir càncer.
  • Les dioxines són unes substàncies tòxiques del grup dels organoclorats. Poden provocar càncer, malformacions congènites, afeccions a la pell i altres problemes si es troben als aliments que mengem o a l'aire que respirem. Els residus de les indústries papereres contenen dioxines. També se'n produeixen als incineradors, quan es cremen determinats residus.
  • Els residus radioactius es soterren o bé s'emmagatzemen en cementiris nuclears. La major part dels residus radioactius tenen una vida mitjana de segles i qualsevol fuita dels contenidors on es troben pot tenir greus conseqüències per als éssers vius. Cal recordar que la radioactivitat perjudica el cos perquè n'afecta les cèl·lules, i de vegades provoca càncer.
  • Els abocadors de deixalles contaminen tant la terra com l'aigua. Quan plou, l'aigua es contamina perquè passa a través de la brutícia. Si l'aigua penetra en el sòl, arrossega els elements tòxics i contamina l'aigua de rius i pous.
  • En els grans abocadors les escombraries es descomponen molt lentament. L'oxigen, la llum del sol i els bacteris contribueixen al procés de descomposició, però quan s'acumulen grans quantitats de deixalles, la llum solar no hi arriba bé i els bacteris no poden actuar. Hi ha plàstics que triguen 500 anys a descompondre's. En un abocador, es va trobar un diari que encara es podia llegir després d'haver passat 30 anys.
 
Els residus que arriben als rius, als llacs i oceans, passen a la cadena alimentària i provoquen malalties en els animals i en les persones.
 
Els incineradors de residus contaminen l'aire i desprenen dioxines, que poden provocar càncer.
 
En els grans abocadors, les escombraries es descomponen molt lentament.
 
Moltes malalties estan relacionades amb el contacte directe o indirecte de residus tòxics.
 
   
Les solucions en les nostres mans
 
  • Hem de canviar els nostres hàbits i costums per tal d'evitar els problemes que provoquen les grans quantitats de residus que generem cada dia. Quines són les solucions?
  1. Reduir el consum de substàncies contaminants i d'articles innecessaris.
  2. Reutilitzar tot allò que sigui possible, en lloc de destruir-lo. Podem reparar les sabates en lloc de llençar-les, vendre o intercanviar mobles, llibres, roba i altres articles, utilitzar les bosses fins que es trenquin, etc.
  3. Fer una recollida selectiva dels residus i reciclar-los. Cal dipositar els diferents residus (vidre, paper, llaunes, plàstic) al contenidor corresponent per tal que puguin ésser reciclats.
  4. Els residus que no es puguin dipositar en els contenidors dels carrers, cal portar-los a la deixalleria més propera. Allà s'encarreguen de reciclar o reutilitzar tots els residus que hi arriben.
  5. Comprar productes que portin el mínim envàs possible.
  6. Portar la roba que no fem servir als mercats de segona mà o als centres de beneficència.
  7. Comprar les begudes i la llet en ampolles retornables.
  8. Portar a la botiga un cistell i rebutjar les bosses de plàstic.
  9. Utilitzar paper i altres productes reciclats.
  10. No comprar productes que perjudiquen el medi ambient.
  11. Acabar totalment els pots de pintura o dissolvents, en lloc de llençar-los mig buits.
  12. Comprar objectes que funcionin sense piles, o bé utilitzar piles que es puguin carregar.
  13. No abocar productes tòxics a l'aigüera o a les clavegueres.
  14. Aprofitar els serveis de recollida de mobles i electrodomèstics vells que ofereixen molts ajuntaments.
  15. Els governs dels diferents països han de promoure processos industrials nets que generin poc residus:
    • Els productes que es fabriquen han d'estar pensats per utilitzar el mínim de matèries primeres, aigua i energia.
    • El procés de fabricació ha de ser concebut de tal manera que produeixi el mínim de residus i que torni a utilitzar l'aigua que ha fet servir.
    • Els productes han de ser reutilitzables moltes vegades.
    • Els productes han de poder ser reciclats, sensers o per parts.
 
Les solucions són les tres erres:
Reduir, Reutilitzar i Reciclar!

 

 
Volem viure envoltats de deixalles o volem gaudir d'un món net i lliure de residus?
 
De les nostres accions depèn que el món deixi de ser un gran abocador!
 
 
 
 
Pàgines:
10